El DDT / DDT (1a i 2a èpoques)
  • 1a època:
    • Origen: 05/1951
    • Desaparició: 04/01/1965
    • Numeració: 712 números. La I època inclou 32 exemplars d’almanacs i de números extraordinaris (Primavera, Estiu i altres temes)
    • Mides: 26,5 x 18,5 cm.
  • 2a època:
    • Origen: 03/1965
    • Desaparició: 26/09/1966
    • Numeració: 83 números, del 713 al 795
    • Mides: 36,8 x 26 cm.
  • Mides: 26,5 x 18,5 cm. (números de l’1 al 702); 29 x 20 cm. (números del 703 al 712); 36,8 x 26 cm. (números del 713 al 795 de la II època)
  • Format: Revista
  • Editor: Editorial Bruguera, Barcelona
  • Idioma: Castellà
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Setmanal
  • Enllaços: Tebeosfera, Wikipedia
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Ibáñez, Francisco:

El botones Sacarino, Ediciones B, Barcelona, 2009.

Moix, Terenci:

Historia social del cómic, Bruguera, Barcelona, 2007.

El DDT / DDT (1a i 2a èpoques)

El 1951 es va crear el Ministeri d’Informació i Turisme i, juntament amb aquest, va arribar l’obertura oficial a l’hora de concedir permisos per a noves publicacions, que fins llavors estaven sotmesos a una legislació molt estricta. En aquestes circumstàncies, l’Editorial Bruguera va afegir un nou setmanari a Pulgarcito que inicialment es va titular El DDT contra las penas, inspirat en la revista argentina d’humor Tipo Rico. En aquest cas, es tractava d’una revista dirigida a un públic més adult que el de Pulgarcito, amb continguts una mica picants pel que fa a l’erotisme però sempre, això sí, dins dels límits permesos per la censura.

El DDT presentava moltes seccions de textos humorístics (com els famosos Diálogos para besugos, d’Armando Matías Guiu) i historietes de personatges fixes, incorporant sèries de Pulgarcito que giraven al voltant de relacions sentimentals, violència al carrer o el matrimoni (com Cucufato Pi, Don Berrinche o Casildo). També incloïen sagues humorístiques relacionades amb l’entorn laboral (com Apolino Tarúguez o El botones Sacarino) o familiar (La familia Cebolleta o Doña Tula, suegra, que Escobar va donar per acabada el 1956 davant l’assetjament de la censura), i historietes en format de dues o tres tires signades, entre d’altres, per Conti, Escobar, Vázquez, Nadal, Martz Schmidt o Peñarroya.

A finals de 1964 Bruguera va decidir reconvertir El DDT en un setmanari d’humor per a adults amb menys historietes, més acudits i un format més gran (semblant al de La Codorniz), de manera que a partir del número 703 (del 24 de novembre), Bruguera va treure l’article al títol de la revista, deixant-lo en DDT. Poc després, al número 713 (de l’1 de març de 1965), es va incloure en el seu epígraf “2a època”. Aquesta etapa de DDT que, en realitat, pertany a El DDT, va continuar fins al 1966. El juliol de 1967 Bruguera va reprendre el títol DDT per a una publicació juvenil absolutament deslligada de la revista.

El DDT va auspiciar revistes com Selecciones de Humor de El DDT (del qual es van publicar 126 números entre 1956 i 1959), Suplemento de Historietas de El DDT (amb 30 números publicats entre 1959 i 1960) o Súper DDT (127 números entre 1973 i 1983).

Principals col·laboradors: Conti, Armando Matías Guiu, Rafael González, Vázquez, Peñarroya, Escobar, Nadal, Martz Schmidt, Cifré, Jorge, García, Raf, Gin, Segura, Ibáñez, Jorge Llopis, Tono, Perich, Oli, Beltrán, Buxadé, Blas Sanchís.

Principals Sèries: Mi tío Magdaleno (Conti), Cucufato Pi (Cifré), Don Berrinche (Peñarroya), Casildo (Nadal), Apolino Tarúguez, hombre de negocios (Conti), La familia Cebolleta (Vázquez), Doña Tula, suegra (Escobar), Amapolo Nevera (Cifré), Ofelio (Jorge), Ángel Siseñor (Vázquez), Campeonio (Raf), Petronio López (Gin), Rebóllez y señora (Segura), El botones Sacarino (Ibáñez), Rasputín (Martz Schmidt), Diálogos para besugos (Armando Matías Guiu), Perich-Match (Perich).