Don José
  • Origen: 13/10/1955
  • Desaparició: 19/03/1958
  • Numeració: Del número 1 al 128
  • Mides: 33 x 24 cm
  • Format: Revista
  • Editor: Diario España
  • Idioma: Castellà
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Setmanal
  • Enllaços: Ciberniz, Tebeosfera, Wikipedia
Bibliografia

Conde, Luis:

Historia del humor gráfico en España, Editorial Milenio, Lleida, 2003.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Tubau, Iván:

El humor gráfico en la prensa del franquismo, Editorial Mitre, Barcelona, 1987.

Don José

El 1955, el crític taurí Gregorio Corrochano, propietari i director del diari España de Tànger (ciutat que llavors es trobava sota sobirania espanyola) va llançar un setmanari dirigit pel dibuixant Antonio Mingote, secundat pel periodista Antonio Laborde, amb la pretensió de disputar a La Codorniz l’hegemonia en l’àmbit dels diaris humorístics. La competència no va caure gens bé a l’autoproclamada degana de la premsa humorística, que al seu número 772, sota el títol Un discípulo: «Don José», va acusar la publicació nouvinguda d’estar majoritàriament formada per “desertors” seus “nascuts d’ous incubats sota les plomes del pit de la nostra au” i també “d’haver-se inspirat massa en els nostres clàssics patrons” fins al punt de que “veiem constantment a Don José treballs que abans s’havien publicat a La Codorniz.” La publicació espanyola, que s’imprimia a Tànger, però que tenia seu al carrer Hortaleza número 7 de Madrid, va replicar al seu número 51 dient que els clàssics patrons dels que parlava el setmanari rival no eren de la seva invenció, doncs La Codorniz no había salido de su cascarón ya existían las parodias periodísticas (léase Gutiérrez), las fotografías comentadas (léase La Ametralladora), las bonitas canciones (vuelva a leerse La Ametralladora), los diálogos estúpidos (léase La Ametralladora) y etcétera, etcétera (léase La Gramática Española)”,  i que, posats a buscar inspiració de fora, l’actual director de la degana “se hizo pollo bajo las plumas de la pechuga de La Codorniz de Miguel Mihura”.

El primer número de Don José va aparèixer el 13 d’octubre de 1995, constava de 32 pàgines, mesurava 33 x 24 cm, estava imprès a dues tintes a la portada i la contraportada (a l’interior era tot en blanc i negre amb l’excepció d’algunes pàgines a dues tintes), costava tres pessetes i anunciava en el seu article de presentació: Don José es un señor como usted y como yo, que va a reunir cada semana un puñado de cosas graciosas con la pretensión de que lo pasemos lo mejor posible. (...) Este señor es un señor corriente, pero tirando a fino, y no va a poner ninguna gracia ordinaria o vulgar”.

El primer planter de dibuixants l’integraven principalment Antonio Mingote, Antonio de Lara Tono, Lorenzo Goñi, Josep Escobar, Fernando Puig Rosado, José Peñarroya, Andrés Martínez de León i Juan Ballesta. Posteriorment, s’hi van incorporar Alfonso Abelenda, Spín, Sein, Julio Cebrián, Enrique Oliván Oli, Miguel Gila, Dávila, Santiago Racaj, Antonio Madrigal, Máximo San Juan, Leopardo Anchoriz, Manuel Zatarain Zata i Manuel Garrido, entre d’altres.

Els escrits humorístics van anar primerament a càrrec d’Enrique Laborde, Edgar Neville, Jorge Llopis, Alfonso Paso, Jaime de Armiñán, Edward Burkes, Juan Pérez Creus, Adolfo Prego, Gloria Van Aersen i Fernando Sesma. Després s’hi van afegir altres signatures com Antonio Ozores, Alfredo Marquerie, Julio Laguilat, Juan Bonet i José Luís Coll.

Antonio Mingote, que dibuixava gairebé totes les portades, va abandonar la direcció de Don José al número 107, tot i que va seguir col·laborant en el setmanari, que va morir el 20 de març de 1958, a l’edat de 128 números.

Principals col·laboradors: Antonio Mingote, Antonio de Lara Tono, Lorenzo Goñi, Josep Escobar, Fernando Puig Rosado, José Peñarroya, Andrés Martínez de León, Juan Ballesta, Alfonso Abelenda, Spín, Sein, Julio Cebrián, Enrique Oliván Oli, Miguel Gila, Dávila, Santiago Racaj, Antonio Madrigal, Leopardo Anchoriz, Manuel Garrido, Manuel Zatarain Zata, Máximo San Juan.