D'ací i d'Allà
  • Origen: 10/01/1918
  • Desaparició: 06/1936
  • 1a època (Fins al número 55 es va titular D'Aci D'Allà, sense la conjunció “i”):
    • Origen: 10/01/1918
    • Desaparició: 06/1924
    • Numeració: 78
    • Mides: 24’5 x 17’0 cm.
    • Format: Revista
    • Editor: Ferlandiana. Director: Josep Carner (1918-1919) i Ignasi Folch i Torres (1919-1924)
  • 2a època:
    • Origen: 07/1924
    • Desaparició: 12/1931
    • Numeració: Del número 78 al 168
    • Mides: 33’0 x 28’5 cm.
    • Format: Revista
    • Editor: Llibreria Catalònia, Antoni Lòpez Laussàs. Director: Carles Soldevila
  • Tercera època:
    • Origen: 06/1932
    • Desaparició: 06/1936
    • Numeració: Del número 169 al 185 (volum 24).
    • Format: Revista
    • Editor: Llibreria Catalònia, Antoni Lòpez Lausàs. Director Carles Soldevila. Director artístic: Josep Sala i els gravadors Frisco i Llobet.
  • Format: Revista
  • País: Espanya
  • Enllaços: ARCA, Enciclopèdia Catalana, Generalitat de Catalunya, Librorum, Viquipèdia
Bibliografia

Cadena, Josep M:

"Les Revistes d'art a Catalunya", Serra d'Or, 141, Barcelona, Juny de 1971.

Porcel:

"Los encuentros de Baltasar Porcel. Antoni Lopez Llsuas, editor de dos mundos. Entrevista", Destino, 1706, Barcelona, 13 de junio de 1976.

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

VV.AA.:

D'Aci D'Allà. Edició facsímil. Número 1, 1932 1933. Número 2, 1933-1934, Àmbit Serveis Editorials, Barcelona, 1995.

D'ací i d'Allà

Joan Torrent i Rafael Tasis, en la seva monumental Història de la Premsa Catalana, defineixen aquesta revista, amb tota la raó, com el primer gran magazine barceloní d'estil europeu. Al final de la Primera Guerra Mundial aquest tipus de publicacions, d'origen anglès, s'havien fet molt populars a tot Europa. El seu èxit era evident i gaudien del favor del públic perquè inserien tota mena de temes, amb preferència pels culturals, tractats amb màxima professionalitat i presentats amb una cura molt superior a la de la majoria de publicacions del moment. Concretament, D'Aci i D'Allà va ser la primera publicació peninsular que es presentava amb aquest format, amb molts dibuixos, amb gran quantitat de fotografies i amb una portada a tot color, sempre diferent.

Les mides generoses, la qualitat del paper, la maquetació acurada i el nombre de pàgines mostraven l'ambició d’editar una revista d'alta qualitat. En els textos hi col·laboraven els millors escriptors del moment com Antoni Rovira i Virgili, Ramon Reventós, Josep Carner, Carles Capdevila i els estrangers Mark Twain o Frederic Mistral, llista a la que ben aviat s'hi van afegir altres noms importants com Aureli Capmany, Joan Salvat , Elias i Juncosa, Carles Rahola, Josep Pla, Eugeni Xammar, Josep M.Junoy, Francesc Madrid o Ferran Soldevila, entre d’altres. En una segona etapa també hi trobem Josep Maria de Sagarra, López Piçó, Àngel Ferran, Clementina Arderiu, Carles Riba, Tomàs Garcés, Lluís Nicolau d'Olwer, Ferran Soldevila, Francesc Trabal o Màrius Gifreda. Finalment, durant l'etapa republicana, s'hi van publicar textos de Rosend Llates, Francesc Cambó, Josep Lluis Sert, Sebastiá Gasch, Duran i Sampere, Francesc Curet, Joan Cortés o Eugeni D'Ors. Poques vegades, per no dir cap, una publicació ha aconseguit reunir una munió de noms de tanta categoria.

Pel que fa a la part gràfica, hi van intervenir Joan Junceda, Joan Vila (D'Ivori), Lola Anglada, Pere Pruna, Torné Esquius, Valentí Castanys, Josep Altimira, Rafael Tona, Miquel Cardona (Quelus), Feliu Elias (Apa) o Ramon Roqueta però a l'època final, durant l'etapa republicana, els dibuixos van ser eliminats gairebé per complet i substituits per excel·lents fotografies que solien ser d'obres d'art de pintors com Togores, Sert, Sisquella, Colom, Pruna, Sunyer, Obiols o el mateix Feliu Elias.

D'Aci i D'Allà va aparèixer en uns anys difícils, quan a Barcelona es vivia el problema del pistolerisme i de les lluites socials. Va néixer a L'Editorial Catalana, que havia fundat Francesc Cambó,  que estava estretament vinculada al diari La Veu de Catalunya, portaveu de la Lliga Regionalista i, per tant, era evident que es dirigia a un públic format majoritàriament per les classes benestants i cultivades. La direcció es va confiar al poeta Josep Carner, que la va exercir durant dos anys fins que la va cedir a Ignasi Folch i Torres, que el va succeir en el càrrec fins al 1924. L'Editorial Catalana, amb Francesc Cambó, volien enfocar la seva activitat a la edició de llibres, més que a la de revistes.

Quan Antoni López Llausàs, fill i nét dels llegendaris López (propietaris i fundadors de La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa i de tantes altres publicacions) es va fer càrrec del magazine des de la Llibreria Catalònia, va augmentar encara més la seva sumptuositat, presentació i contingut, prioritzant els gravats, les portades i la reproducció fidel de diverses obres d'art, sobretot durant l'època de la II República. A més, donava gran importància a la llibertat periodística que aquest règim va comportar després de l'experiència de l'anterior dictadura de Primo de Rivera, durant la qual la censura va ser present a tothora. En aquests anys d'esplendor fins i tot la publicitat que s'inseria a la revista tenia un tractament absolutament diferenciat de la que rebia en altres publicacions, i els anuncis sortien amb una cura i una perfecció mai vistes fins aleshores.

Els números extraordinaris sempre havien tingut una gran importància artística. En els primers anys ja n'hi va haver de monogràfics, com els dedicats a València (número 9) o a la Guerra de les Nacions (número 8). Amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona també va sortir un número ple de fotografies (número 144 de desembre de 1929), que també evocava l'anterior Exposició del 1888. També van destacar els dedicats a l'Hivern, tant el de 1934 com el de l'any següent, així com els que van contribuir a popularitzar encara més alguns dels edificis i construccions més emblemàtiques de Catalunya.

D'Ací i D'Allà va morir, com tantes altres coses, el mes de juny del 1936, a causa de l'inici de la Guerra Civil, però el seu nom sempre ha ha evocat una de les revistes de més categoria artística que mai ha estat editada a Catalunya.

Principals col·laboradors:   Altimira, Josep; Anglada, Lola; Arderiu, Clementina; Cambó, Francesc; Campmany, Aureli, Carner, Josep; Castanys, Valentí; Colom, Joan; Cortes, Joan; Curet, Francesc;  D'Ors, Eugeni; Elias i Juncosa; Ferran, Àngel; Garcès, Tomàs; Gasch, Sebastià; Gifreda, Màrius;  Junceda, Joan; Junoy, Josep M.; Llates, Rossend; López Llausàs, Antoni; López Picó, Josep M.; Madrid, Francesc;  Mistral, Frederic;  Monserdà de Macià, Dolors; Nicolau d'Olwer, Lluís; Obiols, Josep; Pla, Josep; Pruna, Pere; Rahola, Carles;  Riba, Carles;  Roqueta, Ramon; Sagarra, Josep M.; Salvat, Joan: Sert, Josep Lluís; Soldevila, Carles. Soldevila, Ferran; Tona, Rafael; Trabal, Francesc; Tona, Rafael; Twain, Mark; Vila, Joan; Xammar, Eugeni.