Cul de sac
  • Subtítol: En el núm 1 “La revista més prescindible del mercat”. En el darrer número: “El laxant de la cultureta”
  • Origen: 22/04/1982
  • Desaparició: 07/1982
  • Numeració: 15 números
  • Mides: 29x42 cm.
  • Format: Revista
  • Editor: Equip “Butifarra”. Director Juan Manuel Blanco. Inspirador Alfons López. Editorial “Saco Roto”
  • Idioma: Català
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Setmanal
  • Enllaços: Azagra, El rincón del Taradete, Tebeosfera
Bibliografia

Riera Pujal, Jordi:

El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011), Ediciones Glénat, Barcelona, 2011.

Roglan, Joaquim:

Revistes d'humor a Catalunya 1972-1992, Col·lecció vaixells de paper, 20, Col.legi de Periodistes, Barcelona, 1996.

Cul de sac

L’any 1982 l'equip Butifarra va tenir la idea de fer una revista que fos un revulsiu satíric i que no tingués tabús a l'hora de triar els temes als quals treure punta. Hi participaven dibuixants i guionistes joves, alguns dels quals dibuixaven amb un estil proper a l’estil underground. El que unia als col·laboradors era una visió d’esquerres de la situació social i política del país i el fet que exposaven sense manies les seves opinions a les pàgines de la revista. Alfons López va ser el principal animador i coordinador de la publicació, com ja ho havia fet a la revista Butifarra!, on també hi havia molts dels col·laboradors de Cul de Sac. Entre els dibuixants que hi col·laboraven podem destacar el noms de Max, Azagra, Vaquer, El Cubri, Tha, Bigart, Gallardo & Mediavilla, Montse Clavé, Pellejero, Simónides o Navarro, entre d’altres. També hi escrivia el vidriòlic Ramon Barnils, animador a l’època de moltes publicacions que se sortien de la norma.

Vista amb els ulls d'avui, la revista era certament renovadora, però la seva difusió va anar marcada sempre per la precarietat dels mitjans de què disposava. Només se’n van poder publicar 15 números, i el mes de juliol va culminar la seva carrera amb un número extraordinari, presentat com a extra d'estiu, que valia 100 pessetes.

Es pot dir també que, com a bon setmanari satíric, tenia els seus caps de turc. El principal era l’aleshores president del Futbol Club Barcelona, en Josep Lluís Núñez, i la mateixa institució, per la què van estrafer l'eslògan: “El Barça és més que un pub”. Un altre dels seus camps preferits era anar a la contra del personatge de la Norma que, dibuixada per en Lluís Juste, promocionava el català per compte de la Generalitat en una gran campanya de publicitat.

Dins de la revista hi va néixer un personatge singular, en Johnny Roqueta de Vaquer, que va tenir llarga vida en altres revistes i recopilatoris posteriors.

La publicació va tenir molts problemes de distribució i, en el moment de tancar, molts dels col·laboradors van haver de fer front als deutes amb els bancs i amb la imprenta.

Hi va haver altres revistes amb el mateix nom. Editada pel Col·lectiu Cultural Nou Temps va sortir a Terrassa, entre febrer i desembre de 1989, una revista amb el títol de Cul de Sac i, de gener a març de 1991, la mateixa editorial va repetir amb Kul de Sak, deixant ben clar que era la 2a època de la de 1989.

Principals col·laboradors: Alfonso López, Azagra, Barrero, Bigart, El Cubri, Gallardo & Mediavilla, Max, Montse Clavé, Navarro, Paco Mir, Pellejero, Rafael Vaquer, Rafa Gordillo, Ramon Barnils, Vaquer, Sarto, Simónides, Tha.

Principals sèries: De derrota en derrota fins a la victòria final (Azagra), Johnny Roqueta (Vaquer), La barretina escralata (Quatricomia), La Barrila bar (Max), Compte corrent (Pellejero, Sarto i Navarro), Spain (El Cubri), Llar, dolça llar (Pérez i Navarro, Simònides), Orgasmes quotidians (Bigart, Barrero), Soterranis futuristes (Saladrigas).