Cucú
  • Subtítol: Semanario festivo, després Revista de humor
  • Origen: 16/04/1944
  • Desaparició: 1948
  • Numeració: 215
  • Mides: 30 x 20 cm, després 31x22cm
  • Format: Revista
  • Editor: Gráficas Madrid
  • Idioma: Castellà
  • País: Espanya
  • Periodicitat: Setmanal
  • Enllaços: La Ciberniz, Tebeosfera
Bibliografia

Conde, Luis:

El humor gráfico en España. La distorsión internacional, Asociación de la Prensa de Madrid, Madrid, 2005.

Tubau, Iván:

De Tono a Perich, Publicaciones de la Fundación Juan March/Guadarrama, Madrid, 1973.

Cucú

Cucú va ser un setmanari d’humor dirigit pel dibuixant i historietista Cristino Soravilla en un intent de competir amb La Codorniz, que en aquella època ja estava consolidada, centrant-se en un humor festiu però amb un lleuger matís crític, sempre d’acord amb la tolerància d’aquells anys de postguerra franquista.

Tot i que acollia un apreciable planter de col·laboradors, que incloïa tant humoristes que havien madurat abans de la Guerra Civil com joves promeses (alguns dels quals, igual que Soravilla, també col·laboraven habitualment als tebeos auspiciats pel règim de l’època, com Flechas y Pelayos o Maravillas), no va aconseguir arribar al nivell creatiu que Miguel Mihura, i després Álvaro de La Iglesia van saber aplicar a La Codorniz.

Tot i així, Cucú va superar els quatre anys de vida, i va permetre revelar talents com el de Conti (que va crear en aquesta revista el seu Apolino Tarúguez, que reviuria més tard a Bruguera) i Gabi. Una de les seves seccions, “Radio Cucú”, va arribar a inspirar una emissió radiofònica que s’emetia setmanalment per Radio SEU (Sindicato Español Universitatio) amb el subtítol de “revista de humor radiada”.

Principals col·laboradors: Ardel, Aróztegui, Carbonell, Carmelo, Conti, Cuesta, Teodoro Delgado, Estebita, Gabi, Galindo, Garrido, Gila, Matamala, Menéndez Chacón, Moro, Orbegozo, Paniagua, Pena, Raúl, Ramiro, Sanchidrián, Serafín, Soravilla, Tilu.

Principals sèries: Apolino Tarúguez (Conti).