Cuca Fera
Bibliografia

Cadena, Josep Maria:

"Revistes i publicacions d’humor en català 1841-1939", Il.lustradors a Catalunya, Nadala Fundació Jaume I, Barcelona, Any XXIX, 1995.

Figueres, Josep Maria:

Cuca Fera, Ausa, Barcelona, 1987.

Cuca Fera

El primer número de Cuca Fera va aparèixer el 19 d’abril de 1917. Josep Maria Cadena explica en el seu imprescindible estudi sobre la premsa satírica catalana que entre 1913 i 1917 van aparèixer a Catalunya prop de seixanta publicacions de caràcter satíric o humorístic. Entre aquesta efervescència satírica protagonitzada per moltes capçaleres que no van aconseguir arrelar entre els lectors, segurament la publicació més notable va ser Cuca Fera.

Es tractava d'una iniciativa que, com també ho fou Cu-cut!, provenia d'intel·lectuals propers a la Lliga Regionalista, partit que en aquells anys lluita per consolidar el projecte de la Mancomunitat, és a dir la unió de les quatre diputacions catalanes. Josep Carner en va ser el principal inspirador i Josep Pugès i Guitart el director, mentre que Josep Aragay en dirigia la part gràfica. D’entre els col·laboradors literaris, a més de Josep Carner, s’hi trobaven les signatures de Carles Riba, Carles Capdevila, Josep M. de Segarra, Prudenci Bertrana, Josep Morató, Miquel de Palol, o Lluís Bertran i Pijoan.

L'equip de dibuixants el formaven Aragay, Xavier Nogués (autor de la portada del primer número), Apa, Junceda, Labarta, Lotus (Frederic Borràs), Adam (Joan Colom), Pal (Emili Pascual), Àcit (Francesc Fontanals), Anem, Pitus (Josep Renom) i D'Ivori (Joan Vila). Cuca Fera era hereva de Papitu i de les revistes que va intentar tirar endavant Santiago Segura: Revista Nova i Picarol. Es tractava de revistes en què es tenia molta cura en la posada en pàgina i la compaginació, i cada número constituïa una petita joia gràfica on l'humor intel·ligent però informal regnava en tots els petits detalls. El plantejament de la revista era fer un humor refinat, fugint de la grolleria i l'estirabot, però malgrat tot va tenir problemes amb la censura. Cal tenir en compte que en aquell moment hi havia vigent una forta censura a causa de la guerra europea, a més de la pressió habitual de la Llei de Jurisdiccions, que perseguia els delictes d'opinió contra la pàtria, la bandera, o la corona.

Cuca Fera va ser una revista atractiva i va aconseguir un bon èxit de públic. Tenia setze pàgines a dues columnes, amb coberta a dos colors. S’estampava a la casa Guinart i Pujolar, al número 63 del carrer Bruc de Barcelona, i valia deu cèntims. La redacció era al carrer d’Escudellers, 10 bis. Com ja hem dit, el projecte editorial estava vinculat a la Lliga i al projecte de la Mancomunitat, i la sobtada mort de Prat de la Riba, l'u d'agost de 1917 va provocar canvis i cancel·lacions de molts projectes, entre ells la desaparició de la revista. El número 17 va ser un homenatge a Prat de la Riba, però el darrer número que va publicar-se va ser el 18, el 16 d’agost de 1917.

Principals col·laboradors: Àcit, Adam, Anem, Apa, Aragay, D’Ivori, Junceda, Labarta, Lotus, Pal, Pitus.