Bocaccio

Oriol Regás va fundar la discoteca Boccaccio a Barcelona l’any 1967, on s’ajuntava la coneguda com a gauche divine barcelonesa de l’època, progressistes intel·lectuals de classe social acomodada en la seva majoria. Dissenyadors, fotògrafs, arquitectes, cineastes o escriptors que, d’alguna manera, van conformar el preludi a una Transició democràtica més obrera. D’aquí va sorgir la revista amb el mateix títol, Bocaccio, idea de José Ilario i del mateix Oriol Regás, que va començar a publicar-se mensualment el juny de 1970. Amb Juan Marsé com a redactor en cap, Bocaccio es va convertir en una capçalera de prestigi. Es tractava d’una publicació cultural exigent i sofisticada amb articles, narracions, humor, reportatges i fotografies, que incloïa a més imatges eròtiques (dins d’un ordre) del cos femení. L’elenc de col·laboradors va forjar una publicació que introduïa el nou periodisme a Espanya, així com l’esperit contracultural de l’underground. Bocaccio era tan temuda per la censura que tenia un censor exclusiu per ella sola. Avanguardista, progressista i censurada, va aconseguir publicar-se durant tres anys, amb col·laboracions d’humoristes com Perich, Gin (que va crear la sèrie Tarzán Pérez) o Chumy Chúmez.

Principals col·laboradors: Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix, Mario Vargas Llosa, Gil de Biedma, Gabriel García Márquez, Umberto Eco, Eugenio Trías, Félix de Azúa, Salvador Clotas, Ana María Moix, Marcel Bergés, Joan de Sagarra, Teresa Gimpera, Xavier Miserachs, Francisco Umbral, Enric Satué, Dalí, Perich, Chumy Chúmez, Ricard Bofill, Oriol Bohigas, Català-Roca, Oriol Maspons, Colita, Enric Sió, Gin, Rosa Montero, Jesús Hermida.