Humor verd 1869-1938 vinyetes eròtiques a la premsa espanyola

La mirada subversiva de l’humor gràfic sempre ha buscat apuntar a tots els aspectes de l’existència humana. La sàtira dels dibuixants s’ha aferrissat a la política i a aspectes socials o econòmics de l’actualitat, però també a les relacions de l’home amb l’univers, amb la mort, amb Déu... i així mateix, per descomptat, a les relacions entre homes i dones. Quan l’humor és innocent i abstracte, se’n diu humor blanc; quan la sàtira apunta a la mort, la malaltia i els temes escabrosos, se’n diu humor negre; però quan l’humor s’uneix a la gresca festiva relacionada amb el sexe i l’erotisme, es tracta d’humor verd, segurament en honor del verd de la fulla de parra que va cobrir les vergonyes de la primera dona del paradís. En aquesta mostra recorrerem les pàgines de les revistes satíriques en què l’humor i el sexe es barregen, repassant amb un somriure les múltiples tonalitats del verd.

 

El dibuix —per la seva capacitat evocadora— i l’humor —per la seva capacitat de transgressió sobre el que cada societat considera tabú— es van convertir en el vehicle ideal per tocar, de forma aparentment lúdica i lleugera, el sexe, des de fa segles.

Així, en molts gravats o làmines satíriques s’hi van colar escenes eròtiques o amb un elevat contingut sexual, que serien impublicables si no fos sota el paraigua de la sàtira. Algunes van ser totalment prohibides i no es van publicar fins més d’un segle després, com és el cas de la col·lecció d’aquarel·les que conformen la sèrie titulada «Los Borbones en pelota», que desapiadadament satiritza la cort de la reina Isabel II amb escenes directament pornogràfiques.

Dibuix


Autor:

Sem

Dibuix


Autor:

Sem

Dibuix


Autor:

Sem

Dibuix


Autor:

Sem

Dibuix


Autor:

Sem

Tot i que en alguns dels setmanaris polítics de finals del segle xix s’hi esmunyien escenes lúbriques, no és fins a la consolidació del règim de la Restauració que comencen a aparèixer publicacions especialitzades, pensades per satisfer els desitjos ocults dels seus lectors masculins. La imatge de la dona, invisibilitzada en aquella societat profundament masclista i patriarcal, se sotmet als desitjos de l’home que domina tots els àmbits socials.

Coberta


Autor:

Manuel Luque


Publicació:

El Mundo Cómico

, 1873

Coberta


Autor:

Josep Lluís Pellicer


Publicació:

El Mundo Cómico

, 1873

Coberta


Autor:

Alfredo Perea


Publicació:

El Mundo Cómico

, 1873

Coberta


Autor:

Manuel Luque


Publicació:

El Mundo Cómico

, 1873

Coberta


Publicació:

El Mundo Cómico

, 1873

Caricatura


Autor:

Tomàs Padró


Publicació:

La Flaca

, 1873

Coberta


Autor:

Moliné


Publicació:

L'Esquella de la Torratxa

, 1894

Dibuix


Autor:

Moliné


Publicació:

L'Esquella de la Torratxa

, 867, 1895

Dibuix


Autor:

Ortego

Dibuix


Publicació:

La mosca

, 1882

Dibuix


Autor:

Demócrito


Publicació:

El Motín

, 1885

Coberta


Publicació:

La Tomasa

, 1890

Coberta


Autor:

Miró


Publicació:

L'Esquella de la Torratxa

, 1897

Coberta


Publicació:

La Saeta

, 1894

Coberta


Publicació:

La Saeta

, 1896

Coberta


Publicació:

La Saeta

, 1896

Dibuix


Autor:

Gosé


Publicació:

La Saeta

, 1898

Dibuix


Autor:

Gosé


Publicació:

La Saeta

, 1898

Coberta


Publicació:

La Saeta

, 1901

Coberta


Publicació:

La Saeta

, 1901