Garbancito de la Mancha. 70 anys del primer llargmetratge europeu d'animació en color

Garbancito de la Mancha, el primer llargmetratge europeu d'animació en color, es va produir i estrenar l’any 1945 a Barcelona. Una productora i distribuïdora catalana, Balet y Blay, i un dibuixant i il·lustrador d'origen valencià, Arturo Moreno, varen aixecar una ambiciosa i costosa pel·lícula d'animació.

La pel·lícula es va poder realitzar en un context de postguerra de penúries i misèria per la conjunció de diversos factors. El més important fou que la distribuïdora Balet y Blay necessitava aconseguir permisos d’importació de films europeus i nord-americans, i aquests permisos tan sols s’obtenien a canvi de fer produccions pròpies.

Aquesta exposició digital és un recull aproximat de les peces que es van poder veure a l’exposició Garbancito de la Mancha. 70 anys del primer llargmetratge europeu d'animació en color, concretament de la part dedicada a la producció i estrena de la pel·lícula. La mostra es va poder visitar entre l'1 de juliol de 2015 i el 24 de gener de 2016 al Museu del Cinema de Girona. Els comissaris de l'exposició van ser Antoni Guiral i Jordi Riera Pujal.

Volem agrair les donacions digitals dels diversos col·leccionistes i especialment la col·laboració del Sr. Jordi Pons (director del Museu del Cinema de Girona), de la Sra. Isabel Moreno, filla d'Arturo Moreno, i del Sr. Jordi Artigas.

El Capitán Tormentoso és un curtmetratge d'animació realitzat per la productora Diarmo Films, amb direcció d'Arturo Moreno, producció de José María Arolas i animació de Rosa Galcerán i Armand Tosquellas. Moreno va demanar, en una reunió amb la productora Balet y Blay, si volien distribuir la pel·lícula, i va sortir de la trobada amb l’encàrrec de fer un llargmetratge d'animació.

Moreno, aleshores un jove professional de 34 anys amb una llarga experiència com a dibuixant, acceptà el repte, llançant-se a l’aventura de crear uns estudis professionals de dibuixos animats l’any 1943. Es va crear un estudi al barri de Vallcarca de Barcelona, amb tots els recursos necessaris: les taules dels animadors, la trucadora i un gran equip de dibuixants per a una producció ambiciosa que va necessitar al voltant d’unes 90 persones. En una Europa en guerra, no va ser gens fàcil trobar matèries primeres bàsiques com els acetats.

La producció de Garbancito de la Mancha va haver de superar molts problemes derivats sobretot de la manca d'experiència tant de la productora com dels realitzadors en la producció de cinema d'animació, i també de les greus mancances de tot tipus de materials i serveis en el període en què es va realitzar (1943-1945), que coincidí amb la postguerra espanyola i la Segona Guerra Mundial.

A Espanya no hi havia cap fabricant a qui poguessin comprar les tres tones de planxes d'acetat necessàries per fer els dibuixos de la pel·lícula. Es van haver d'adquirir a Suïssa i traslladar-les a Barcelona en un tren que va estar perdut durant un mes a causa del bombardeig d'una estació francesa per on havia de passar. Tampoc hi havia a l'Estat cap laboratori on poguessin revelar la pel·lícula en color, per la qual cosa els negatius s'havien d'enviar a Londres, que aleshores era bombardejada per l'aviació alemanya.