Dones dibuixades

Dones dibuixades és un diàleg entre l’ahir i l’avui de la dona com a autora i com a subjecte de l’humorisme gràfic. Un diàleg que s’estableix entre l’obra de Núria Pompeia i la visió i la versió d’aquesta per part de sis autores contemporànies: Flavita Banana, Carla Berrocal, Raquel Gu, Susanna Martín, Paulapé i Ana Belén Rivero. És també un homenatge obligat a la que va ser pionera solitària en l’art de dibuixar la dona, la seva discriminació i els absurds de la vida en general, amb ulls de dona i mirada crítica. I alhora vol ser testimoni de la renovació i la multiplicació de les seves hereves en aquest camp de la creació gràfica. Un diàleg, en fi, en què les vinyetes es converteixen en miralls que reflecteixen una inquietant síntesi de canvi i continuïtat a la nostra societat.

Aquesta exposició va ser un projecte de Pepe Gálvez i Alfons López, coordinat per Raquel Gu, Pepe Gálvez i Alfons López, amb disseny de Muntsa Busquets i Alfons López. L'exposició va ser produïda per Biblioteques de Barcelona. La mostra es va poder veure a la Sala d’exposicions Can Fabra de Barcelona (Biblioteques de Barcelona) del 12 de desembre de 2017 al 4 de febrer de 2018. Posteriorment es va poder visitar al claustre de l’Hemeroteca de la Biblioteca Pública de Lleida, a l’Escola del Treball de Barcelona i també a Hika Ateneo, a Bilbao. Volem expressar el nostre agraïment a tots ells, a les autores i als familiars de Núria Pompeia per haver cedit aquesta exposició que ara es pot veure a Humoristan.

Núria Pompeia

Núria Vilaplana Buixons, més coneguda com a Núria Pompeia, va néixer a Barcelona el 1931. Va treballar en el món editorial com a escriptora, grafista i editora, i també va ser redactora en cap de les revistes Por favor i Saber.

Com a dibuixant d’humor gràfic va col·laborar amb Triunfo (Metamorfosis i La Educación de Palmira), Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, Vindicación Feminista (Cartas a una idiota española), Dunia, El Món, Emakunde, etc., i en la premsa estrangera amb Linus, Charlie Hebdo i Brigitte. A més a més, va ser autora dels llibres d’humor gràfic següents: Maternasis (Éditions Pierre Tisné, París; Editorial Kairós, Barcelona, 1967), Y fueron felices comiendo perdices... (Editorial Kairós, 1970), Pels segles dels segles (Edicions 62, 1971), La educación de Palmira (Editorial Andorra, 1972), Mujercitas (Editorial Punch, 1975) i Cambios y recambios (Editorial Anagrama, 1983).

La Núria i el seu temps

Núria Pompeia s’inicià com a humorista gràfica l’any 1967, quan la societat lluitava per alliberar-se de les teranyines culturals del nacionalcatolicisme, entre les quals destacava la clara discriminació social, laboral, econòmica, legal, cultural, etc., de la dona. D’altra banda, l’humorisme gràfic era llavors un terreny creatiu exclusiu dels homes, monopoli que ella va trencar. A més a més, la seva obra es va desenvolupar majoritàriament en un temps en què la llibertat d’expressió limitava amb la censura, els expedients, els judicis, les multes i els tancaments de revistes. Es vivia sota una dictadura, per això cada acudit crític amb els valors imposats era un espai de llibertat que es guanyava, un espai en què ella feia avançar la igualtat de la dona.

Historieta


Autor:

Núria Pompeia


Publicació:

Triunfo

, 1968