Cesc

Seguint amb la nostra intenció de recuperar exposicions que creiem que són importants i que, una vegada despenjades, queden en catàlegs o en la memòria, aquesta vegada recuperem una excel·lent mostra dedicada a un dels nostres grans pintors, il·lustradors i humoristes gràfics, Cesc.

D’aquesta mostra de 40 dibuixos originals, produïda per Gaboche Ars Gestio, en col·laboració amb la Fundació Gin i Humoristan, se’n va poder gaudir entre el 2 de desembre de 2016 i el 28 de gener de 2017 a la barcelonina Llibreria Jaimes, amb motiu de la publicació del llibre Cesc (Amaníaco Edicions i Gaboche Editorial), coincidint amb el desè aniversari de la defunció de l'artista i dins de les activitats que commemoraven el 75è aniversari de la citada llibreria.

En el terreny de l'humor gràfic, Cesc és una referència absoluta. El seu traç evocador i la seva forma de veure i interpretar el que ens envolta formen part d'agudes reflexions, anotacions, reflexos de la vida quotidiana als quals Cesc va imprimir una mirada molt personal i poètica. El seu és un humor que transgredeix els gèneres, que estimula de vegades amb tendresa, d’altres amb una profunda mirada crítica, en situacions que van des de la quotidianitat fins als aspectes socials, passant per la política i, en general, per tots els ressons que transmet l'acte de viure. Aquesta mostra permet, a més, gaudir tant del personal traç de Cesc en blanc i negre com d'algunes de les seves obres en color, en les quals destaca per la riquesa i singularitat cromàtica del seu pinzell.

Francesc Vila i Rufas (Barcelona, 1927-2006) era fill d'un gran pintor, il·lustrador i dibuixant, Joan Vila, que signava les seves obres amb el pseudònim d’Ivori; d'ell, el mateix Cesc reconeix que «va ser el causant que jo des de petit tingués a l'abast els llapis, els colors, els papers i els pinzells»1. La seva trajectòria, llarga i molt fructífera, pot dividir-se, com de nou el mateix Cesc va destacar, «en tres etapes: una dels inicis, des de 1936 a 1952; una altra del 52 al 89, marcada especialment pel dibuix diari en premsa; i una tercera de 1989 fins avui, on predomina la dedicació a la pintura»2.

Cesc va publicar el seu primer dibuix quan comptava tan sols 10 anys, en la revista infantil Estel, en plena Guerra Civil. En 1942 va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona, on va aprendre una important base artística i, especialment, la tècnica de l'esmalt al foc. Però el jove Cesc volia ser dibuixant. I ho va aconseguir. Poc després d'exposar les seves aquarel·les a Barcelona, va iniciar una llarga trajectòria com a col·laborador de la premsa diària: Diario de Barcelona (1952-1962), Tele/eXprés (1964-1968), Avui (1976-1987) i Diari de Barcelona (1987-1989). Va publicar en moltes revistes, algunes d'informació general o especialitzades, com Momento, Gaceta Ilustrada, Serra d’Or, Tele-estel, Mundo, Revista musical catalana o Farmacia profesional; també en d’altres infantils i juvenils, com Cavall Fort o L’Infantil/Tretzevents, i en moltes altres d'humor o satíriques, Hermano Lobo, Por Favor, Muchas Gracias, National Show, El Jueves o Titanic. En 1953 va fundar i va dirigir la seva pròpia revista humorística, ¡Tururut…!, en la qual van col·laborar alguns dels millors humoristes gràfics i literaris del moment, i de la qual es van publicar disset números.

El seu talent va ser reconegut arreu del món, com ho evidencia el fet que els seus treballs es publiquessin en magazins francesos (Paris Match, Jours de France, Ici Paris, Le Rire i Constellation), britànics (Punch, Lilliput i Everybody’s), nord-americans (Esquire, Harper’s i Evergreen) o alemanys (Playboy, Penthouse i Lui). Durant aquesta etapa va publicar diversos llibres, entre els quals destaquen: L’escombra-carrer, El Peó de camins (tots dos de 1961), La florista (1962), La Costa Brava (amb textos de Noel Clarasó, 1964), Captaires d’en Cesc (1971), Desarrollo & desarrollados (1972), o L’autèntica història de Catalunya (amb textos de Montserrat Roig, 1988). Va seguir exposant els seus dibuixos i pintures per tot Catalunya i fins i tot als EUA i Veneçuela; en 1986 va ser objecte d'una mostra antològica, «Cesc: Una història d’un país».

A partir de 1990, Cesc es va dedicar més a la seva gran passió, la pintura. Va exposar els seus treballs en galeries i museus catalans, a Palma de Mallorca i a Suïssa. Cal destacar una altra exposició dedicada a tota la seva obra, «Cesc, consciència gràfica d’un país: de l’acudit gràfic a la pintura», celebrada al Palau de la Virreina de Barcelona en 2001. Cesc va continuar publicant llibres amb els seus dibuixos, com Guia de ciutadans anònims (amb textos de Josep M. Espinàs, dissenyat per Ricard Giralt Miracle, 1993), Scherzando (2002), Cesc, la força del traç (amb textos de Toni Batllori, Joaquim Molas, Oriol Bohigas, Quim Monzó, Josep M. Espinàs, Baltasar Porcel i Perico Pastor, 2007), Tot va molt bé (2010), Totes les portades d’en Cesc publicades a Cavall Fort (publicat per la Fundació Gin en 2011), Cesc (Sense paraules) (2013) o Cesc (publicat per Amaníaco Edicions i Gaboche Editorial en 2016).

En altres guardons, Cesc va rebre el premi Il·lustrador d’Or de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (1994), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995), el Premi d'Honor del II Premi Internacional Gat Perich (1997) o els premis FAD i Premsa en Català (2007). En 1999 va ser escollit acadèmic electe de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Degustin, amb calma, aquesta exposició, que és una petita mostra de la capacitat de Cesc er pintar, dibuixar i somiar, de retratar-nos tal com som.

Un agraïment molt especial a Gaboche Ars Gestio per la cessió de les imatges.


1 i 2. Retalls del discurs pronunciat per Cesc en el seu ingrés com a acadèmic electe de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, en 1999.

Acudit


Autor:

Cesc

Acudit. Original


Autor:

Cesc


Publicació:

Tele/eXpres