El periodista Víctor Fernández del diari "La Razón", ha demanat al dibuixant i exeditor de "El Jueves" JL Martín una visió personal de la figura de Forges. JL Martín, amic i company del dibuixant, ret homenatge en el seu escrit a l′enorme talent i originalitat del genial autor recentment desaparegut.
Vaig descobrir a Forges a les pàgines de "Hermano Lobo" fa més de 40 anys i des del primer moment em va fascinar la seva singularitat: Quants humoristes poden presumir d′haver inventat un llenguatge propi que com a tal sigui reconegut pels seus lectors? Qui és capaç de parir un univers tan personal, poblat de personatges que ningú més ha concebut? (Jo era molt fan dels acudits del "7º de Caballería" del "Por Favor" i d′aquells francesos esbojarrats sempre amb el pintallavis a la mà). Un univers personalíssim, meitat surrealista, meitat costumista, és a dir, forgiano. D′on van sortir els ninots de Forges? Jo no conec els seus antecedents, Forges només s′assembla a Forges. I punt.
Durant molts anys vam publicar els seus dibuixos a "El Jueves" convençuts que era un complement necessari, un luxe per a la revista i que en res s′assemblaria a la resta del publicat. Tot en Forges era original, inclosa aquesta passió per conquerir el lector, per fer-lo seu. Forges sense els seus lectors no era Forges i per això el seu treball, el seu univers i el seu grafisme, va transcendir molt més enllà dels aficionats a l′humor gràfic com proven centenars de milers de taulons d′avisos de centres de treball, on sempre hi ha un dibuix de Forges retallat. No hi ha major reconeixement per a un dibuixant.
Gràcies per tot, Antonio, que bé ens ho hem passat amb tu.