Yda
Bibliografia

Capdevila, Jaume:

L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana, Efadós, El Papiol, 2013.

Cortés, Juan:

"Dibujos de Pere Ynglada en La Virreina", La Vanguardia, p.6, Barcelona, 10/04/1959.

Soldevila, Carles:

Records i opinions de Pere Ynglada, Aedos, Barcelona, 1959.

Yda

Pere Ynglada és un dels grans dibuixants que va formar part de la generació que lideraria el Noucentisme. Col·leccionista, viatger i amant de les arts, especialment qualsevol de les facetes del dibuix, també va realitzar notables vinyetes per a les principals publicacions satíriques catalanes durant la seva joventut.

Nascut a Santiago de Cuba, fill d'un important industrial de ferreteria català establert a la colònia espanyola, va ser enviat de molt jove a Alemanya per formar-se en els últims avenços en el ram de la ferreteria. Però va plantejar la seva passió pel dibuix a la seva família i el pare li va permetre deixar de banda el negoci familiar per formar-se artísticament, de manera que va poder viatjar a París, instal·lar-se a Barcelona i assistir a classes al Cercle Artístic de Sant Lluc. Va freqüentar el Taller Guayaba i va formar part del grup de Les Arts i Els Artistes. En aquests anys va començar a publicar en revistes satíriques com ¡Cu-cut!, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia o Papitu. Va ser en les pàgines de La Campana i L'Esquella en què els seus dibuixos signats amb el pseudònim Yda van aconseguir un gran impacte, i durant la Primera Guerra Mundial va col·laborar a Iberia i altres publicacions internacionals, aconseguint un gran reconeixement com a dibuixant satíric.

Però poc després va deixar les publicacions satíriques i el dibuix humorístic per centrar-se en el dibuix més artístic. Com que no passava penúries econòmiques va poder viatjar pel món, quedant meravellat per l'art japonès, del qual en va importar diverses tècniques artístiques, i va produir una ingent obra, interessant-especialment pel circ, el music hall i els dibuixos eqüestres. Com apunta Joan Cortés, "l'art de Pere Ynglada és d'una finor i una puresa extremades. Ningú com ell va saber caçar el gest, la forma, el moviment, el caràcter i l'expressió exacta del tema amb tanta neteja i amb tanta seguretat com la qual aconseguia ell amb els seus llapis, o més particularment, amb els seus pinzells”.

En els seus llargs viatges a Paris va compartir experiències amb els principals artistes del moment i va començar el que seria una gran col·lecció d'obres d'art. També a París va conèixer la que seria la seva esposa, Georgette Guillot. A la seva mort, havia deixat instituït en el seu testament la creació del premi de dibuix Ynglada-Guillot, que se celebra ininterrompudament des de 1960, i que l’han guanyat artistes com Alfredo Opisso, Cesc, Calsina, Arranz Bravo, Subirachs, Jordi Alumà o Pla-Narbona.

Publicacions: ¡Cu-cut!, Iberia, La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa, Papitu