Vives
Vives Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Gisbert, Joan Manuel; Vives, Jordi (d):

Petita història del Barça, Editorial Mediterrània, [s.l], 1982.

Solà i Dachs, Lluís:

"Vives, una estética underground en l'humor comercial. Dibuixants d'ara", Hoja del Lunes, 21 de febrer, Barcelona, 1983.

Tubau, Iván:

De Tono a Perich, Publicaciones de la Fundación Juan March/Guadarrama, Madrid, 1973.

Tubau, Iván:

El humor gráfico en la prensa del franquismo, Editorial Mitre, Barcelona, 1987.

Vilabella Guardiola, José Manuel:

Los Humoristas, Ediciones Amaika, Barcelona, 1975.

Vives, Jordi:

Dibujemos cómics, Editorial Labor, Barcelona, 1986.

Vives

Nascut l’any 1950 a l'antic municipi de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona, la seva innata afició pel dibuix l'empenyia a dibuixar historietes que portava a l'escola i que comentava amb els amics. Amb els anys, finalment, es va incorporar al món dels dibuixants. La seva arribada va coincidir amb l'aparició del moviment underground dels anys 70. La manera de dibuixar del mestre americà Robert Crumb el va impressionar i, com a conseqüència d'aquesta influència, li va quedar el gust pels negres i per l'ús d'ombres i de línies gruixudes, però del moviment underground només en va conservar l'estètica, mai va arribar a dibuixar en cap revista que s’hi inscrivís.

Als 18 anys va publicar (sense cobrar) alguns dibuixos a la revista Grama de Santa Coloma de Gramenet, però va debutar professionalment a Oriflama l’any 1969, quan la revista juvenil catalana estava dirigida per Josep M. Huertas Claveria. L’any 1971 va publicar a Mata Ratos, quan Conti n’era el director artístic, i l'any següent va enviar dibuixos a l'aleshores trencadora revista Hermano Lobo.

Després d'una entrevista amb Ivà va començar a dibuixar per a El Papus, col·laboració que va durar fins al 1975, quan va passar a Por favor i a Muchas gracias i va tornar a Mata Ratos, dirigit aleshores per Tom i Romeu. L’any 1977 va sortir El Jueves, revista on va dibuixar des del primer moment i amb la què va mantenir una col·laboració molt llarga. També va participar a la publicació mensual Ser padres, on hi feia una tira amb un personatge anomenat Oscar, i en una revista que es deia Vídeo, on hi feia diversos acudits sobre el vídeo, un nou invent en aquell moment.

Va dibuixar esporàdicament a l'edició dominical d’El Periódico i, a través d'agència, també van aparèixer dibuixos seus a Play Boy i a Penthouse. L’any 1976 va publicar el llibre Apaga y vámonos, Albert, un recull d'acudits que havia publicat a El Papus. També va col·laborar amb l’Editorial Labor, on va il·lustrar La petita història del Barça, dissenyava cobertes i anuncis i recuperava el vell ofici que havia après als 18 anys quan va treballar una temporada a l'editorial Seix Barral. L'any 1986 va publicar a l'entrega 28 de la col·lecció Biblioteca Juvenil de Labor, i el 2003 va fer El còmic en la premsa comarcal per a la Fundació Catalana de Premsa Comarcal.

El dibuix de Vives té molta força expressiva i no passa en absolut inadvertit. Tot i que normalment fa un tipus de dibuix més aviat àcid i negre, tampoc li costa gaire, si cal, passar a fer un tipus de dibuix més aviat dolç i suau perquè sempre li ha agradat explorar nous camins en un afany de superació que reconeix que és superior a ell mateix.

Publicacions: El còmic de la premsa comarcal, El Jueves, El Papus, El Periódico de Catalunya, Grama, Hermano Lobo, Mata Ratos, Muchas gracias, Muy interesante, Oriflama, Penthouse, Play Boy, Por favor, Ser Padres, Video.

Principals sèries: Oscar (Ser Padres).