Urda
Urda Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Guiral, Antoni:

Del tebeo al manga: Una historia de los cómics, volumen 8, Panini Comics, Torroella de Montgrí (Girona), 2011.

Segura, Rosa:

Ediciones TBO, ¿dígame?, Diminuta editorial, Barcelona, 2014.

VV.AA.:

El TBO de siempre, 12 volúmenes, Ediciones B, Barcelona, 2007-2010.

VV.AA.:

En Patufet (1904-1938) Antologia i història, Fundació Folch i Torres, Palau Solità i Plegamans (Barcelona), 2004.

Urda

Manuel Urda va ser un dels dibuixants amb la vida professional més longeva entre els humoristes i historietistes espanyols del segle XX. Va publicar els seus primers dibuixos el 1904 a Monos i el 1906 a L’Escolanet, i va seguir publicant fins poc abans de la seva mort, el 1974. Com molts d’altres dibuixants vocacionals de la seva generació, va col·laborar amb bona part de les publicacions que s’editaven a Barcelona amb l’objectiu de sobreviure amb la seva feina. El 1915 va crear la seva pròpia publicació, En Belluguet, de molt curta vida. En el terreny de l’animació va col·laborar als curtmetratges de Tono i Herreros i va formar part del col·lectiu de professionals que va realitzar la sèrie Garabatos (1942-45).

Per la major part dels aficionats al món de la historieta, el nom d’Urda està íntimament lligat al TBO. La seva feina per a aquest setmanari va ser de grans dimensions: va col·laborar-hi des de poc després de la seva fundació, al número 9 de 1917, fins poc abans de la seva mort, a banda de ser-ne el director artístic des de 1918 fins a 1922. A TBO Urda va desenvolupar el seu habitual humor amable i blanc, perfectament adaptat al perfil de la publicació.

Aquest autor destacava per la seva aguda observació de les situacions que contemplava al carrer, a les quals afegia el seu toc humorístic. La ingenuïtat dels seus personatges i la lleugeresa de les anèctodes que explicava casaven de manera adequada amb la intenció d’entretenir i divertir als seus lectors. Urda va ser un bon dibuixant amb una expressió gràfica d’una gran finor i elegància: el seu estil era molt personal i reconeixible. El volum que aportava als seus personatges i la particular curvatura de les seves cames eren algunes de les característiques que aportaven als seus dibuixos una estampa molt personal. A TBO va dur a terme moltes portades, acudits gràfics i historietes, així com la secció De todo un poco, continuada per Pere Olivé després de la seva mort.

El fet de no crear personatges fixos amb una continuïtat rellevant en cap de les seves col·laboracions va provocar que la seva popularitat fos, sense dubte, menys cridanera que la d’alguns dels seus coetanis. Va fer algun intent de col·laborar amb l’univers de Bruguera, però el seu estil no lligava amb el de les historietes més directes o “agressives” de l’editorial.

Publicacions: Alegría, Chiquitín, En Belluguet, En Patufet, El Coyote, Els Follets, L’Escolanet, L’Esquella de la Torratxa, Lecturas, Nicolás, Pulgarcito (2ª época), TBO (1ª y 2ª épocas), Virolet.

Sèries: Qué me traerá el año nuevo (TBO), De todo un poco (con otros autores, TBO, 1942), El Profesor Torníllez (Pulgarcito, 2ª época, 1947), Revoltillo (S, 1947), Cosas de Pirúlez (Nicolás, 1948), Aventuras de Topolino (Nicolás, 1950), Tirilla (El Coyote, 1950), Nolito (Nicolás, 1951), El Pequeño detective (Pinocho, 1958).