Tovar
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Martín, Antonio:

Historia del cómic español 1875-1939, Gustavo Gili, Barcelona, 1978.

Rodríguez de la Flor, José Luis:

El Negociado de incobrables: la vanguardia del humor español en los años veinte, Ediciones de la Torre, Pinto, 1990.

Sánchez de Palacios, Mariano:

"Los que fueron: Manuel Tovar", ABC, 17 de julio de 1965., Madrid, 1965.

Sánchez de Palacios, Mariano:

"Recordando a Tovar", ABC, 17 de octubre de 1969, Madrid, 1969.

Vegue y Goldoni, Ángel:

"La Voz, de luto", La Voz, 10 de abril de 1935, Madrid, 1935.

VV.AA.:

Summa Artis. Historia General del Arte. El grabado en España, Espasa-Calpe, Madrid, 1988.

Tovar

Tovar és un humorista gràfic de principis del segle XX típic, tot i que alhora va ser un dels més innovadors. Va fer les seves primeres passes a publicacions de la seva Granada natal, aterrant després a Madrid amb els seus acudits i caricatures a alguns dels diaris més famosos de finals del segle XIX com El Imparcial, El Liberal, i, força temps més tard, El Sol. També va col·laborar a Blanco y Negro i ABC, de Prensa Española, però la seva producció estrictament humorística va començar a la segona etapa del setmanari Don Quijote. També va realitzar vinyetes per a revistes eròtiques de principis de segle com La Hoja de Parra, dirigida per l’inconfusible il·lustrador d’aquest gènere Demetrio, i també per a la revista La Pulga.

Però, sens dubte, la feina per la qual va obtenir més renom i prestigi va ser la que va realitzar a la revista Gedeón, que va néixer al novembre de 1895 i es va publicar fins al desembre de 1909. Dirigida per José Roure, va ser el setmanari satíric més important i més llegit durant el conflicte de les colònies, les Guerres de Cuba i Filipines. En aquest setmanari es van popularitzar també les vinyetes de Sileno, Fresno (que, com Tovar, va cultivar també el món de la caricatura personal) i Xaudaró. En resum, alguns dels millors dibuixants satírics de principis de segle. Tovar va destacar per mèrit propi i va ser l’autor d’algunes de les portades, en competència amb Sileno. També va publicar els seus dibuixos a Madrid Cómico, Buen Humor i Gutiérrez, dues revistes on es van trobar autors literaris i dibuixants de la que es va anomenar la “Generación de los 20”. Després de la proclamació de la Segona República va col·laborar a la coneguda revista anticlerical Fray Lazo. Les seves caricatures eren habituals a La Esfera, Nuevo Mundo i Mundo Gráfico.

Una altra de les facetes que li van donar més prestigi va ser la del món editorial, amb feines com les portades i il·lustracions interiors per a les col·leccions de El cuento semanal i Comedias. Però és especialment recordada la seva galeria de caricatures d’actors, dramaturgs i músics de la col·lecció La novela teatral, per la qual van desfilar tots els famosos dels escenaris de l’època. Actualment, a Tovar se’l valora principalment com a caricaturista, donat que va aportar valor al gènere, com ho va fer el seu coetani Fresno.

Publicacions: ABC, Blanco y Negro, Buen Humor, El Imparcial, El Liberal, El Sol, Fray Lazo, Gedeón, Gutiérrez, La Correspondencia de España, La Esfera, La Hoja de Parra, La Pulga, Madrid Cómico, Mundo Gráfico, Nuevo Mundo.