Toni Batllori
Toni Batllori Bibliografia

Batllori, Toni:

Aznar (1996-2004), Déria editors, Barcelona, 2004.

Batllori, Toni:

Ninots: la política de 1999 en tiras, La Vanguardia, Barcelona, 2000.

Batllori, Toni:

Catalunya Municipal, 10 anys, Federació de Municipis de Catalunya, Barcelona, 1995.

Batllori, Toni:

Breve historia del proceso, Ediciones B, Barcelona, 2015.

Batllori, Toni:

Ninots 2005-2007, Ara Llibres, Badalona, 2007.

Batllori, Toni:

Pujol (1995-2003), Déria editors, Barcelona, 2003.

Conde Martín, Luis:

El humor gráfico en España, Técnos, Madrid, 2005.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Larreula, Enric:

Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà, Edicions 62, Barcelona, 1985.

Riera Pujal, Jordi:

El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011), Ediciones Glénat, Barcelona, 2011.

Solà i Dachs, Lluís:

"“Toni”, titellaire i humorista. Dibuixants d'avui i d'ahir", El Noticiero Universal, Desembre, Barcelona, 1983.

Solà, Lluís:

En Patufet (Antologia), Llibres de l'Index, Barcelona, 2003.

VV.AA.:

Any d’Estelades, Efadós, El Papiol, Barcelona, 2013.

Toni Batllori

Toni Batllori és fill del també dibuixant Antoni Batllori Jofré, però han practicat un estil de dibuix diametralment oposat. Tot allò que en el seu pare era classicisme detallista, en ell és traç ràpid i minimalista. Toni treballa amb un traç espontani i caricaturesc, però molt expressiu. Mentre que el seu pare es movia en el més pur estil juncedià, els dibuixos del fill  es troben més en la línia d’autors com Reiser, Óscar o Ivà. I el seu pensament crític a l’hora de fer dibuixos d’actualitat oscil·la entre les línies de Perich i Cesc. Li agraden els dibuixos de línies sense tancar, l'atrau l'humor polític, l'entusiasma el cinema d'animació i el diverteixen els putxinel·lis.

Toni va néixer a Barcelona i de petit li agradava veure dibuixar el seu pare, però també li agradaven els cotxes i les motos. Va començar les carreres d'Enginyer Industrial, d'Econòmiques i d'Arquitectura en una mena de recerca infructusosa del seu camí. El 15 d'octubre de 1969, empès pel seu pare, va publicar el seu primer dibuix a Patufet. També, més o menys per aquesta època, va col·laborar al Mata Ratos de Conti, on li pagaven 50 pessetes per cada acudit que es quedaven. També va publicar esporàdicament a Presència i, a poc a poc, es va adonar que el dibuix podia ser la seva professió, tot i que abans també s'havia dedicat als titelles juntament amb el seu cunyat. Ell mateix dissenyava els personatges i, entre tots dos, s'empescaven els diàlegs i muntaven l'escenografia. Aquest món l'atreia perquè es tracta d’una activitat molt expressiva que facilita la comunicació, i és per això que sempre ha imaginat funcions d'humor polític amb personatges reals de l'actualitat.

El 1973, quan el nou Patufet va plegar, ell va agafar la carpeta amb els seus originals i va començar a visitar els diaris que no tenien dibuixant propi. Va connectar amb El Noticiero Universal i va començar a publicar-hi uns acudits polítics que ben aviat es van transformar en les tires que fa actualment. També va publicar a Papillon i a El Papus i, a partir de 1981, va començar a col·laborar assíduament a El Jueves i, setmanalment, feia uns comentaris esportius al diari Avui anomenats Les quatre cantonades així com a la revista Titanic fins que, l’any 1995, la seva signatura es va consolidar en entrar a La Vanguardia per fer una tira diària que ben sovint és un comentari crític de l'actualitat política on els seus personatges, tot i la simplicitat del dibuix, són immediatament identificables.

En la vessant cinematogràfica, l’any 1980 va participar en la confecció del curtmetratge de 12 minuts Ploma daurada amb l'equip d’El Drac Màgic. Explica que aquest i un parell d'intents anteriors el van introduir en aquest món, meravellosament absorbent i absolutament car, dels dibuixos animats.

La inquietud de Toni Batllori l'ha portat a participar en les més diverses iniciatives, col·laborant en revistes de barri i en exposicions, pròpies i alienes. Per exemple, el 2007 va comissariar una exposició sobre Cesc. Alguns dels seus treballs li han valgut diversos premis com el Manuel Salses i Ferré de l'any 2000, el Premi d'Humor Gat Perich el 2004, el Premi Ciutat de Barcelona de l'any 2008 i el Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat de Catalunya de 2015.

En Toni Batllori és un dels vetlladors del fons Batllori que està dipositat al Passeig de la Riera del municipi de Teià, a Barcelona.

Publicacions: Avui, Diario de Barcelona, El Jueves, El Noticiero Universal, El Papus, El Triangle , Hara Kiri, Integral, Interviu, La Vanguardia, Mata Ratos, Oriflama, Papillon,  Perfiles, Patufet, Presència, Telele, Titànic.

Principals Sèries: Maurici Patufet   (Patufet, 1970).