Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Solà Dachs, Lluis:

"Dibuixants d'ara, Tha, vocacio absoluta pel dibuix", Hoja del Lunes, Desembre, Barcelona, 1982.

Tha, Jurado, Miquel (g):

Billie Holiday, canciones, Discmedi, Barcelona, 2008.

Tha; Bigart (g):

Absurdum delirium, Editorial Complot, Barcelona, 1988.

VV.AA.:

TBO, edición coleccionista 1976-1977, Salvat, Barcelona, 2011.

VV.AA.:

TBO, edición coleccionista 1979, Salvat, Barcelona, 2011.

VV.AA.:

TBO, edición coleccionista 1982-1983, Salvat, Barcelona, 2011.

VV.AA.:

TBO, edición coleccionista 1978, Salvat, Barcelona, 2011.

VV.AA.:

El Jueves ya no es lo que era, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2012.

VV.AA.:

El Jueves, de cabo a rabo (1977-2007), Ediciones El Jueves, Barcelona, 2007.

Tha

Les seves dues grans aficions són la música i el dibuix, sobretot fer historietes. El seu oncle era el conegut pintor Joan Josep Tharrats (Girona, 1918 – Barcelona, 2001) i el seu germà Joan és el guionista Bigart, amb qui ha col·laborat moltes vegades. És tanta la passió que sent per l'acte de dibuixar que li agrada que li encarreguin feines difícils i fins i tot gaudeix quan va a comprar el paper pensant en com el distribuirà i què hi dibuixarà.

De jovenet llegia el Patufet de la segona època i admirava els dibuixants que hi col·laboraven, als quals considerava com uns èssers gairebé mitològics, però quan va veure que algun d'ells tenia gairebé la seva edat va fer un cop de cap i es va presentar a la revista per oferir un dibuix. La sorpresa agradable va ser que es van quedar una pàgina sencera i li van pagar 500 pessetes, de manera que va seguir col·laborant en la renascuda publicació fins que aquesta va tancar definitivament el 1973. Allà hi va fer Patufabadix (1971) i Els ninots (1972). També va començar llavors a Mata Ratos a l'època en què la dirigien Tom i Romeu, fent-hi uns acudits gràfics, dels pocs que ha fet a la seva vida. A finals de 1973 va entrar a treballar a Bruguera, on durant un any i mig es va dedicar a passar a tinta dibuixos d'Ibáñez, Escobar o Raf, entre d’altres. Es va atipar d'aquesta monotonia i va marxar a TBO, on reconeix que va progressar molt ja que, a part de les historietes (Fort Baby, de 1975 i Ergo, de 1978), va poder participar en una secció que es deia La habichuela, realitzada en equip amb el seu germà Bigart, Sirvent i Paco Mir. En aquella época, cap a finals de 1979, va trobar el seu estil ideal de dibuix. Fins aleshores s'havia inspirat en l'estil franco-belga de l'escola d'Spirou però, a partir d'aleshores, va adoptar el seu estil actual, molt personal i caracteritzat per unes figures allargades, estilitzades i de línies fines. També el 1979, després d'haver fet el servei militar a Canàries, va publicar una portada i unes pàgines en un número especial de Nacional Show i va col·laborar a Primeras Noticias amb els 19 episodis de la sèrie Los Trogloditas, amb guions del seu germà.

El dibuixant Ivà li va encarregar una sèrie de ciència ficció i humor per a El Papus i l'any següent va passar a El Jueves, on hi va dibuixar una altra sèrie anomenada Ciclo XXI que representava la vida d'una família que vivia en una societat molt avançada. Per aquesta sèrie va rebre el premi del Club d'Autors d'Historieta al millor dibuixant de l’any. A El Jueves també hi va publicar una sèrie titulada Qué gente!.

El 1981 va dibuixar Absurdus delirium per a Cairo i va participar en algun dels 15 números del fugaç setmanari català Cul de Sac amb una pàgina que es deia Seqüències. El mensual Cimoc també li va publicar la historieta La guerra de los dioses, amb guió d'Andreu Martín, i el 1984 va dibuixar historietes per a diversos segells editorials com El Jueves, Cimoc, Complot o P.C. Format. A partir de 1985, però, es va dedicar més a la il·lustració de llibres com Robinson Crusoe o Miguel Strogoff (1987), SOS canguros (1989), El Nuevo Kamasutra (El Jueves, 1990) i El hombre del saco (La Galera, 2006).

Moltes de les sèries creades per Tha denuncien el fet que la societat actual està sent portada cap a una humanitat despersonalitzada i semi-robotitzada de la qual ja en comencem a patir els efectes, gairebé sempre emmascarats d'avenços tecnològics. Els temes de l'home, el seu destí i la seva impotència davant de forces que intueix però que no arriba a comprendre del tot són tractats amb un cert fatalisme i, sobretot, amb una certa resignació i amb una evident capacitat d'adaptació davant de forces molt més poderoses a les quals, malgrat tot, aspira a derrotar.

D’altra banda, no ha oblidat mai la seva afició musical i sobretot pel jazz, i gairebé abandona el dibuix per formar el grup August Tharrats Trio, on hi toca el piano i amb el què fins i tot va actuar amb Big Mama el 1993 i va gravar discos com Gran Hotel Havana i Non Stop, alguns d'ells amb el nom de Blues Trio.

Publicacions: Angelitos Negros, Cimoc, Complot, Cul de Sac, Cairo, El Jueves, El Papus, El tebeo del Saló, HdiosO, L’Avui dels Supers, Mata Ratos, Nacional Show, P.C.Format, Patufet, Primeras Noticias, TBO.

Sèries: Absurdus delirium (Editorial Complot, 1988), Ciclo XXI odisea cotidiana (El Jueves, 1981), El miércoles, mercado (El Jueves, 1984), Els Ninots (Patufet, 1972), Ergo (TBO, 1978), El Troglodita (Primeras Noticias, 1979), Fort Baby  (TBO, 1975), Historias frias (Cimoc, 1984), La guerra civil española  (Cimoc, 1987), La guerra de los dioses  (Cimoc, 1982), Momentos  (Ediciones de la Torre, 1982), Que gente! (El Jueves, 1982), Personal digital (PC Format, 1996).