• Nom real: Josep Llovera i Bofill
  • Reus (Tarragona, Espanya), 1846 - Reus (Tarragona, Espanya), 07/11/1896
  • País: Espanya
  • Categoria: Humorista gràfic, Pintor
  • Enllaços: Viquipèdia
Bibliografia

Capdevila, Jaume:

La Campana de Gràcia (1870-1934). La primera publicació catalana de gran abast, Pagés, Lleida, 2014.

Capdevila, Jaume:

L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana, Efadós, El Papiol, 2013.

Solà i Dachs, Lluís:

La caricatura social i política a Catalunya (1865-2005), Dux Elm, Barcelona, 2005.

Solà i Dachs, Lluís:

L'humor català, 3 vols., Bruguera, Barcelona, 1972.

Sr. Petrequín

Pintor i dibuixant nascut a Reus, va estudiar farmàcia obligat pel seu pare que també era farmacèutic i tenia el seu establiment a la capital del Baix Camp. Però la seva vocació artística va acabar sent més forta, pel que va acabar canviant els flascons i els remeis pels llapis, el paper i la tinta gràcies a la influència del seu amic i pintor Marià Fortuny.

Descobert com a artista per l'editor Innocenci López, va començar a dibuixar a La Campana de Gràcia en morir Tomàs Padró, acompanyant a Apel·les Mestres. També va dibuixar escenes satíriques a L'Esquella de la Torratxa, Gil Blas, Un Tros de Paper o l'Ase, utilitzant el pseudònim Sr. Petrequín. El 1865 l'editor López li va publicar un àlbum d'escenes humorístiques, Album Humorístico, signat amb el seu pseudònim (recordem que encara era durant el regnat d'Isabel II, i la premsa vivia sotmesa a una important pressió de la censura).

Amb estil realista, va realitzar reportatges gràfics, escenes pintoresques i retrats de tipus popular en revistes il·lustrades com El Mundo Ilustrado, La ilustración artistica, La Il.lustració Catalana i La Ilustración Española y Americana.

Va ser un pintor interessat especialment en representar els ambients típics i els racons pintorescos de la geografia espanyola. A l'hora d'encarar el dibuix humorístic, seguia l'estil de l’escola francesa de dibuixants galants, amb un humor desenfadat, sense arribar a ser tan punxant en les seves sàtires com Ortego o Padró ni tan sensual com Planas. L'Esquella de la Torratxa li va dedicar el número 931 al novembre de 1896, amb motiu de la seva mort, reproduint alguns dels seus quadres.

Publicacions: L'Ase, La Campana de Gràcia, Gil Blas, L'Esquella de la Torratxa, La Ilustración Artística, La Ilustración Española y Americana, La Il·lustració Catalana, El Mundo Ilustraco, Un Tros de Paper.