Sancha

Sancha va ser un dels il·lustradors gràfics més inquiets de la seva època. Per sobre de tot, va ser pintor i creador d’escenes i situacions populars, cosa que es pot apreciar en les seves vinyetes humorístiques. Va col·laborar principalment en publicacions de premsa espanyola com Blanco y Negro i ABC, tot i que va ser també un important cartellista i va realitzar encàrrecs per teatres parisins. A la capital francesa va col·laborar en publicacions sicalíptiques i d’humor com Frou-Frou o Le Rire. A Madrid va fundar la revista ¡Alegría! el 1907. En aquella època ja era un habitual de les pàgines de Gedeón, on va col·laborar fins la fi de la revista.

Francisco Sancha era nebot del popular caricaturista Horacio Lengo i pare del també humorista gràfic i pintor José Sancha, qui va viure a l’exili després de la Guerra Civil. A part dels seus dibuixos d’escenes costumistes, va destacar en el terreny de la pintura com un gran paisatgista. La seva dona, Matilde Padrós, va tenir una gran importància a la seva vida. Amb ella va viatjar a Londres, on hi van viure durant una llarga temporada des de 1912.

Francisco Sancha va ser molt popular com a pintor i va exposar en mostres importants a Espanya i França. El 1923 la seva exposició de pintura a Madrid va ser inaugurada pel rei Alfons XIII. També va col·laborar en els Salones de Humoristas madrilenys creats per José Francés. Curiosament, també va destacar com a dissenyador de mobles.

Durant la Segona República els seus acudits als diaris El Sol i La Voz el van fer mereixedor de certa popularitat. El 1936, una mica oblidat i empobrit, es va retirar a Oviedo, on va col·laborar regularment a la revista socialista Avance, motiu pel qual després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat va ser detingut. Posteriorment, va ser víctima d’una tràgica mort.

Publicacions: Blanco y Negro, ABC, Frou-Frou (Francia), Le Rire (Francia), ¡Alegría!, Gedeón, El Sol, La Voz, Avance.