Rojas de la Cámara
Rojas de la Cámara Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Guiral, Antoni:

Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986), Magnum ; 7, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2007.

Porcel Torrens, Pedro:

Clásicos en Jauja. La historia del tebeo valenciano, Edicions de Ponent, Onil (Alacant), 2002.

Ramírez, Juan Antonio:

La historieta cómica de postguerra, Colección Memoria y Comunicación, Cuadernos para el Diálogo, Madrid, 1975.

VV.AA.:

Historia del Tebeo Valenciano, Suplemento del diario Levante, Prensa Valenciana, Valencia, 1992.

Rojas de la Cámara

Rojas de la Cámara va començar realitzant petites col·laboracions per a l'Editorial Valenciana el 1949. Acabat l'obligat servei militar va tornar a aquesta editorial, però li van demanar que imités l'estil de Josep Coll a TBO i es va negar, fet pel qual va ser acomiadat. Aquesta circumstància el va portar a escriure novel·les de literatura popular. Com a escriptor de llibres de butxaca va conrear el gènere bèl·lic i la ciència ficció, utilitzant el pseudònim de Red Arthur per a la pròpia Editorial Valenciana i per a la barcelonina Toray.

En un dels seus viatges a Barcelona va contactar amb Bruguera, que el va incorporar per a col·laborar com a historietista en les seves revistes, fet que el va revalorar davant la seva antiga editorial i, així, va reprendre la seva col·laboració com a humorista gràfic per a Valenciana. Aquests compromisos el van portar a abandonar la novel·la popular, encara que va seguir compaginant la professió d’historietista amb la d'empleat de banca pels matins. A causa de l'excés de feina va haver d'abandonar Bruguera per centrar la seva col·laboració amb Valenciana, encara que va tornar a l'editorial barcelonina en els anys setanta per mantenir-se en dues editorials fins al seu tancament.

Com tants dibuixants, buscant un millor tracte professional i econòmic, va treballar per a editorials europees a partir de 1959, tant per mitjà de l'agència Bardon Art com de forma directa, col·laboracions que mantindria fins al final de la seva carrera professional. També va il·lustrar contes infantils, alguns d'ells escrits per Federico Amorós.

El seu estil es mou entre l’infantilisme de l'Escola Valenciana, del qual sempre va intentar apartar-se, i l'humor més sorneguer de l'Escola Bruguera, però el dinamisme dels personatges ha estat sempre una constant en els seus treballs.

Publicacions: Comicguia, El DDT/DDT (1ª época), Din Dan (2ª época), Gaceta Junior, Jaimito, Mortadelo, Mortadelo Gigante, Pulgarcito (2ª época), Pumby, Súper López, Súper Pulgarcito (2ª época), Toby, Trinca, Zipi y Zape, TBO (4ª época).

Sèries: Don Fabrique, hidalgo venido a pique (Bruguera, 1956), El guardia Felipito (Jaimito, 1956), Cucharito (Jaimito, 1957) , Juanito Miserias (Jaimito, 1957), Don Poli (Jaimito, 1957), Don Cleo (Jaimito, 1958), El guardián Felipe (Selecciones de Jaimito, 1958), Gedeón y el genio Eustaquio (después denominada El genio Eustaquio y Eustaquio, el genio de la lámpara, Jaimito, 1959), Centaurito (Pumby, 1960), Nabucodonosor y Pío, S.L. (Jaimito, 1961), Aladino (Pumby, 1961), El agente 7-7 cero a la izquierda (Jaimito, 1967), Hippy Fardón (Gaceta Junior, 1969), Don Percebe y Basilio, cobradores a domicilio (con algún guión de Matías Guiu, DDT, 1971), Angustio Vidal (Din Dan, 2ª época, 1971), Aníbal (Zipi y Zape, 1972), Quico (Pipa!, suplemento de Diario de Valencia, 1981), Marbelly Kasset, que vive de la jet set (con guión de Victor Mora, TBO, 4ª época, 1988), Gasolino y Pistón (Comicguia, 2000).