Pilarín Bayés
Bibliografia

Bayés, Pilarín:

Catàleg. Benvinguts al circ de la Pilarín, Museu de la Pell, Vic, 2011.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Ferrer, Maria Àngels:

Pilarin, la força de la il.lusió, Editorial Mediterrània, Barcelona, 2007.

Ferrer, Maria Àngels i Vidal, Jaume:

Pilarín, amb barret o sense, Norma Editorial, Barcelona, 2013.

Gutierrez, Tahï:

Tot el què hem viscut., Editorial Columna, Barcelona, 2014.

Solà Dachs, Lluís:

"Dibuixants d'ara. Pilarín, el dolç encant del dibuix ingenu", Hoja del Lunes, Barcelona, 6 de setembre de 1982.

Pilarín Bayés

Un estil personalíssim que participa de l’art naïf però que no acaba de ser-ho, que sembla senzill però que és complicat i que té el regust agredolcç de la ingenuïtat a la què, quan cal, s'hi afegeix un rajolí de picardia. Aquesta és la manera tan original de dibuixar de Pilarín Bayès, filla i germana de metges, besnéta del pintor Vayreda i que ha viscut sempre a Vic, llevat de les seves etapes d'estudiant.

Pilarin és una dona extravertida i d'una gran simpatia personal. Explica que va començar a dibuixar quan, de petita, era una nena malaltissa i s'havia d'estar moltes hores a casa. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona entre 1959 i 1964. El mateix any 1964 va publicar la seva primera il·lustració al llibre El meu pardal editat per La Galera. Quan va sortir Cavall Fort, una revista vinculada al bisbat de Vic, hi va portar uns dibuixos i, curiosament, els hi van retornar perquè els seus ninots anaven “poc pentinats”, però ben aviat va aconseguir ser una col·laboradora habitual de la revista.

L’any 1965 es va casar i va tenir quatre fills, fet que la va obligar a deixar la feina una mica de costat. Amb tot, dibuixava a Oriflama i va tenir l'experiència de fer un curtmetratge de cinc minuts amb dibuixos animats que va tenir cert èxit i del qual en va quedar molt satisfeta. L’any 1972 va començar a col·laborar en la il·lustració de llibres editats per la casa Martín Casanovas dedicats a temes històrics i culturals de Catalunya (la col·lecció “Llavor”), i en aquestes obres va assolir fites ben elevades de qualitat. L’any 1976 li van encarregar fer l'acudit diari a El Correo Catalán, on s’hi va estar un parell d'anys. També publicava assíduament a El 9 Nou, a El Mot de Sant Pere de Torelló i al setmanari infantil Rodamón, i va fer un gran mural en una plaça pública, però el gruix de la seva producció s'orientava bàsicament cap als llibres que explicaven algun tema en historieta. També va il·lustrar diversos llibres que explicaven didàcticament les lleis i institucions democràtiques del país com La Constitució per a tots i Què és la Generalitat? i va participar en diverses exposicions, tant col·lectives com individuals, entre les què destaquen una al Museu de la Pell de Vic (2011) i una altra al Palau Robert de Barcelona (2012), sense deixar mai de banda el seu compromís polític i el seu interés per la recuperació de la llengua.

Ha treballat per a moltíssimes editorials com per exemple La Galera, Toray, Eumo, Mediterrània (on ha publicat 285 números de Petites històries), Vicens Vives o Abadia de Montserrat, entre d’altres. Una altra de les seves especialitats són les auques, d’entre les quals destaquen L'auca de Vic (1979), L'auca de Mn. Francesc Vicent Garcia sobre el popular Rector de Vallfogona i L'auca dels altres catalans (2010), sobre una idea de Francesc Candel. Tota aquesta feina li ha valgut diverses distincions com la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi Serra d'Or (1993) o la Medalla d'Or de la Ciutat de Vic (2011).

Pilarín es declara admiradora del francès Sempé, tot i que els seus estils no s’assemblem gaire, ella fa uns dibuixos que representen una realitat deformada i caricaturitzada que es distingeix per una gran minuciositat en els detalls i per la presència, gairebé constant, d'un cargol, d'un gat o de qualsevol altre animalet. Pilarín combina la ingenuïtat i la gràcia dels infants amb la professionalitat i la maduresa dels dibuixants autèntics, afegint-hi una gran dosi d'humor i de picardia que li dóna un atractiu especial i una personalitat molt característica i absoluta.

Publicacions: Cavall Fort, L’infantil /Tretzevents, El Correo Catalán, El Mot, El 9 Nou (Osona), Oriflama, Rodamon