Picarol
Picarol Bibliografia

Capdevila, Jaume:

L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana, Efadós, El Papiol, 2013.

Capdevila, Jaume:

La Campana de Gràcia (1870-1934). La primera publicació catalana de gran abast, Pagés, Lleida, 2014.

Perelló Paradelo, Rafael:

José Costa Ferrer "Picarol" (1876-1971), Graficas Miramar, Palma de Mallorca, 1980.

Picarol:

Kultur: Antología bárbara de los tiempos modernos, Librería Española, Barcelona, 1917.

Solà i Dachs, Lluís:

L'humor català, 3 vols., Bruguera, Barcelona, 1972.

Torres Planells, Sonya:

Josep Costa i Ferrer, Picarol: Un dibuixant eivissenc i el seu temps, Res Pública, Barcelona, 2001.

Picarol

Amb el pseudònim de Picarol, Josep Costa va ser un dels col·laboradors més prolífics de les publicacions de l'editor Antoni López, especialment La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa, en què va col·laborar ininterrompudament durant gairebé més de trenta anys amb el seu dibuix caricaturesc de traç vigorós.

Josep Costa va néixer a Eivissa, però la seva família es va traslladar a Palma de Mallorca als pocs anys. Allà hi va estudiar el Batxillerat i també va fer classes d'art, fins que va traslladar-se a Barcelona amb els seus germans per estudiar una carrera. En Lucas i en Bartolomé van cursar Dret i Farmàcia, i en Josep es va decantar per l’Arquitectura. Però la vida bohèmia de la capital catalana i la seva passió per l'art el van desviar del camí marcat. Es va integrar en grups d'artistes i va conèixer als qui formarien les avantguardes artístiques del segle XX, compartint estudi amb Martínez Padilla, Bagaría i Nonell i coincidint amb Picasso, Casas i Rusiñol, amb qui acabaria per establir una profunda amistat.

Es va estrenar com a dibuixant d'humor a setmanaris com El Rector de Vallfogona, ¡Cu-cut!, La Tomasa o Teatre Regional, fins que va començar a col·laborar en les revises del esditor Antoni López de la Llibreria Espanyola. Va publicar per primera vegada a L'Esquella de la Torratxa l'estiu de 1903 (quan encara signava amb el seu cognom, Costa) i al poc temps a La Campana de Gràcia. Començava així una fructífera col·laboració entre aquest dibuixant i aquestes dues revistes, de les què ompliria milers de pàgines, esdevenint, amb diferència, l'autor més prolífic de la història dels dos setmanaris. Va utilitzar el pseudònim Caray d'H, parodiant al dibuixant francès Caran d'Ache, de qui va rebre sensibles influències en el traç i la configuració de personatges, però aviat va començar a rubricar les seves vinyetes amb un petit cascavell, o picarol, i Picarol va esdevenir el pseudònim definitiu que triaria per signar la major part de la seva producció. Aquesta producció va arribar a ser tan abundant que, en alguns números d'aquestes revistes, signava els seus dibuixos amb altres inicials o noms per donar sensació de varietat de col·laboradors, sent unes de les més recurrents les signatures Sancho o una S cargolada.

El seu dibuix evoluciona cap a l’expressivitat, amb traços cada vegada més vigorosos i gruixuts que realitzava amb una ploma de canya, afegint efectes i trames per donar profunditat als seus dibuixos. Les vinyetes de Picarol van ser, en moltes ocasions, guionitzades per l'escriptor Josep Burgas, prolífic empleat de l'editor i llibreter López, que inventava els peus de molts dels seus acudits i les idees de moltes de les portades de L'Esquella i La Campana. Durant la Primera Guerra Mundial, les seves vinyetes en defensa de França i els aliats van tenir una enorme repercussió (es van editar en un llibre bilingüe titulat Kultur, Antologhie bàrbare des temps modernes) i el Mariscal Joffre, heroi de la batalla del Marne, li va regalar una pipa amb una inscripció. Segons el seu biògraf Rafael Perelló, el govern francès va voler recompensar-lo amb la Legió d'Honor, però Costa la va rebutjar.

Picarol va crear un cèlebre personatge que representava al típic burgès català, batejat com a Senyor Esteve, que va ser el protagonista de moltes de les seves vinyetes. Com descriu Rafael Perelló: "Gràficament, el representava baix d'alçada, gras, lluent, enlevitat i cobert per un alt barret de copa, ulleres fosques i mitenes. Espiritualment, encarnava tots els defectes de la burgesia catalana i cap de les seves virtuts".

Josep Costa, a més, va ser un assidu de la tertúlia de la Llibreria Espanyola, on coincidia amb personatges com Santiago Rusiñol, Prudenci Bertrana, Rovira i Virgili o un altre il·lustre balear com Grabriel Alomar. Viatger incansable, es va aficionar també a col·leccionar antiguitats, fins al punt que després de la Guerra Civil va deixar els estris de dibuix i es va retirar a Mallorca regentant un negoci d'antiguitats de renom, les Galeries Costa.

Publicacions: Baleares, Cu-cut!, Diario de Ibiza, El Día, El Rector de Vallfogona, Frivolidad, Heraldo de Ibiza, La Campana de Gràcia, La Nostra Terra, La Rambla, La Tomasa, L'Esquella de la Torratxa, Resumen de Ibiza, Teatre regional