Pahissa
Pahissa Bibliografia

Artís, Andreu Avelí:

Retrats de Ramon Casas, pàg. 214, Edicions Polígrafa, Barcelona, 1970.

Bozal, Valeriano:

Ilustración gráfica del siglo XIX en España, Comunicación, Madrid, 1979.

Conde Martín, Luis:

El humor gráfico en España, Asociación de la Prensa de Madrid, Madrid, 2005.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso, Editorial Sinsentido, Madrid, 2000.

Escala, Glòria:

"L'artista Jaume Pahissa i Laporta (Barcelona, 1846-1928)", Revista de Catalunya, Fundació Revista de Catalunya, Barcelona, 2006.

Gassó i Carbonell, Lluís:

50 dibuixants de Catalunya que formaren època (1867-1936), Editorial Glosa, Barcelona, 1981.

Mendoza, Cristina:

Ramon Casas, Retrats al carbó, Catàleg, pàg. 282, Editorial AUSA, Sabadell, 1995.

Torrent, Joan; Tasis, Rafael:

Història de la premsa catalana, 2 vol., Bruguera, Barcelona, 1966.

VV.AA.:

El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants catalans que cal conèixer, Pòrtic, Barcelona, 2004.

Pahissa

Jaume Pahissa, un dels grans paissatgistes que ha donat Catalunya, va néixer al barri de Sants de Barcelona el 23 d'abril de 1846 (tot i que alguns situen l'esdeveniment el dia 25), en el sí d’una família originària de Sant Feliu de Llobregat. El seu pare era mestre fuster i empresari d'obres i, com que va morir encara jove i la seva esposa també va morir al cap de poc, el seu fill va quedar orfe quan amb prou feines tenia 12 anys. El noi va passar a dependre d'un oncle, Francesc Laporta, que era organista i mestre d'escola.

Mentre feia d'aprenent de fuster, al jove Jaume li agradava passejar pels boscos del voltant de Barcelona, que aleshores eren molt frondosos, admirant els arbres i els paisatges i fent dibuixos de tot allò que veia. El seu oncle li donava lliçons elementals de dibuix i el va fer entrar al taller del conegut pintor Ramon Martí Alsina, on Pahissa va progressar ràpidament. Ben aviat va fer una exposició a la Sala Monter. L’exposició va tenir molt bona acollida i la va repetir a Els 4 Gats amb dibuixos de carrers de la vella Barcelona.

En aquells anys de finals del segle XIX i començaments del XX, a les classes benestants, la “gent d'ordre” que vivia a la ciutat, els agradava poder contemplar paisatges bucòlics amb ovelles, prats verds, pastors i arbres centenaris i s'embadalien amb representacions pictòriques dels canvis de les estacions, de les masies, de les llars de foc i amb tot allò què representés el que l'urbanisme els privava de tenir. Partint d’aquesta idea, és comprensible que els temes dels quadres de Pahissa, a part de la seva qualitat, coincidissin plenament amb els gustos dels compradors. L’any 1909 va exposar a la Sala Parés i el 1916 a les Galeries Laietanes, on va consolidar la seva fama, que ja s'havia començat a gestar amb els meravellosos dibuixos a carbó que havia publicat a partir de 1880 a la magnífica revista de Francesc Matheu que es va dir La Il·lustració Catalana. Allà, a part dels paisatges habituals, com que Pashissa dominava totes les facetes del dibuix, també hi van aparèixer retrats de personatges catalans. La seva feina implicava també fer auques, dibuixos comercials, col·leccions de cromos (com una del Quixot, que va ser reproduïda en un llibre: Don Quixot a Barcelona) i també els caricaturescos i humorístics que va publicar a moltes de les revistes satíriques que en aquells moments omplien el mercat com L'Esquella de la Torratxa, El Loro, La Mosca, La Bomba o La Tomasa i en altres de caire seriós com La Ilustración Ibérica, Caza y Pesca o Iris.

Entre 1911 i 1915 va fer una sèrie de retrats a la revista Bibliofilia, que dirigia l'eminent bibliòfil Ramon Miquel i Planas. Pahissa, però, també va il·lustrar llibres com Historia del Ampurdán de Josep Pella i Forgas, llibres infantils de faules i el recull Contes de bibliòfil (1924).

Va aconseguir premis en diverses exposicions i medalles d'honor els anys 1891, 1894 i 1896, anys en els quals se'l va començar a conèixer com al Gustave Doré espanyol. També va decorar la capella de l'Hospital Clínic de Barcelona i va pintar els retrats per a la Galeria de Catedràtics de la Facultat de Medicina.

Com no podia ser d'una altra manera, la mort el va sorprendre amb els pinzells a la mà, fent els darrers retocs d'un quadre de Santa Coloma de Cervelló, quan li faltava poc per fer 82 anys. Pocs mesos després, l’abril de 1928, la Galeria Arenas li va dedicar una exposició pòstuma.

Jaume Pahissa havia tingut dos fills. El gran, Albert, també va ser dibuixant i el segon, Jaume, va ser un músic i compositor molt conegut que es va haver d'exiliar a conseqüència de la Guerra Civil i que va morir l’any 1969 a Buenos Aires.

Publicacions: El Loro, Forma, Hispania, La Bomba, La Campana de Gràcia, La il·lustració catalana, La Mosca, La Rondalla del Dijous, La Semana Cómica, L'Esquella de la Torratxa.