Óscar
Óscar

Articles:

Bibliografia

Nebreda Abadía, Óscar:

El profesor Cojonciano, 24 tomos, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1983-2010.

Sánchez, Ángel:

Óscar, el humor de la calle, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2008.

VV.AA.:

El Jueves: 25 años saliendo los miércoles, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2002.

VV.AA.:

Sexo, sexo y más sexo. 30 años de sexo en El Jueves, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2006.

VV.AA.:

El Jueves, de cabo a rabo (1977-2007), Ediciones El Jueves, Barcelona, 2007.

VV.AA.:

El Jueves. Especial 2000-2010, Ediciones El Jueves/RBA, Barcelona, 2011.

Óscar

Óscar és un dibuixant humorístic amb una personalitat aclaparadora que s’ha dedicat a treure-li punta a la vida en tots els mitjans on ha treballat. Juntament amb Ivà, el seu gran company de fatigues, amic i soci en l’art de fer vinyetes, va compartir una gran admiració per la revista satírica francesa Hara Kiri  i, de manera especial, pel treball de Reiser, un dels seus genials col·laboradors.

El 1970 va col·laborar amb la revista Mujer d’edicions Garbo. En aquesta època va inciar-se en l’humor infantil amb la revista L’infantil, de llarguíssim recorregut, així com en la publicació juvenil Oriflama, totes dues fundades sota la tutela dels bisbats catalans. Després de col·laborar pel Diari de Barcelona i Barcelona Deportiva, Óscar i Ivà van fundar Barrabàs l’any 1972, una revista satírica sobre l’esport inspirat en El Xut (1922-1936) de Valentí Castanys. Aquest setmanari, del qual se’n van arribar a vendre 300.000 exemplars, va desaparèixer el 1977 a causa de la competència de la ràdio i la televisió. La immediatesa d’aquests mitjans en relació a les notícies esportives era un objectiu impossible d’aconseguir per a un setmanari.

El 1973 va participar en la creació d’El Papus, un setmanari satíric polític i social molt influent durant la convulsa època de la Transició. En aquest setmanari, a banda de publicar les seves historietes, feia d’actor a la fotografia de portada o al seu interior, en la secció Papunovela. El 1977 va abandonar la revista per desacords amb la gerència.

Aquell mateix any, amb José Luis Martín i altres autors, va iniciar el setmanari El Jueves, on va publicar El Profesor Cojonciano, la seva sèrie més llarga i recordada en aquesta publicació a part de ser un excel·lent exercici pedagògic de qüestions relacionades amb el sexe. El 2006 els dos únics propietaris de la revista en aquell moment, Óscar i José Luis Martín, en van vendre una part a RBA. L’any 2010 Óscar va optar per jubilar-se.

Óscar ha col·laborat amb la seva habitual desinhibició a molts espais televisius: amb aquella llunyana La Palmera el 1987, en el circuit català de televisió, en el Força Barça d’Alfons Arús el 1990, al Cent x Cent Futbol de TV3 el 1993 o al Senyores i Senyors, de nou al circuit català de televisió de TVE (2005). El 1990 va dibuixar una creació emblemàtica per al departament d’esports de TV3: el Jordi Culé, un dibuix animat que feia petits comentaris en les retransmissions de futbol. Óscar també ha estat comentarista habitual de programes radiofònics.

A Óscar li interessava, a través dels seus dibuixos que alguns titllen de tipus “lletgista”, comentar la vida quotidiana utilitzant el llenguatge del carrer per explicar les seves històries. No intentava canviar el món amb el seu humor (era conscient que no és possible), però sí que volia aportar una visió divertida, entretinguda i amb moltes gotes d’acidesa de l’actualitat.

Publicacions: Barrabás, El Cuervo, El Jueves, El Papus, El Periódico de Catalunya, Diario Femenino, H-Dios-O, L'infantil, Lib, JAuJA, Oriflama, Pachá, Verano loco.

Sèries: Curra (Mujer, 1970), Desde el gallinero, con dolor (El Papus, 1976), El Profesor Cojonciano (El Jueves, 1977), Tromp (L'Infantil, 1970), Por la boca muere el pez... (El Papus, 1976).