Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso, Editorial Sinsentido, Madrid, 2000.

Tubau, Iván:

De Tono a Perich, Publicaciones de la Fundación Juan March/Guadarrama, Madrid, 1973.

Tubau, Iván:

El humor gráfico en la prensa del franquismo, Editorial Mitre, Barcelona, 1987.

VV.AA.:

Humor gráfico español del siglo XX, Biblioteca Básica Salvat, núm. 46, Editorial Salvat/Alianza Editorial, Madrid, 1970.

Orbegozo

Nascut el 1908 a Aranjuez, a poc més de 40 kilòmetres de Madrid, Antonio Orbegozo opinava que el text de l’acudit havia de ser una barreja d'intenció, d'ironia i d'humor sàviament barrejats i que el dibuix que l'acompanyés havia de ser el més simple possible.

Orbegozo, que en la seva primera joventut havia tirat per farmacèutic, havia abandonat la carrera el 1924 i, deixant-se portar per les seves aficions, va debutar al setmanari Buen Humor amb un dibuix pel qual li van pagar 5 pessetes. Dedicat plenament al dibuix i al periodisme com a mitjà principal de vida, col·laborà a diverses publicacions com Blanco y Negro, Bromas y Veras, al setmanari madrileny Gracia y Justicia, a l'humorístic Gutiérrez i guanyà el primer premi en el Salón de Humoristas del 1935. En aquella època exercia també de crític taurí. Durant la guerra, dibuixà cartells i col·laborà a La Trinchera/La Ametralladora que dirigia Miguel Mihura.  

Acabada la contesa va ser un dels fundadors tant del diari madrileny Ya com de l'esportiu Marca en els quals col·laborà abundosament. En el primer fins i tot hi feia alguna pàgina dominical en color i en el segon es dedicava prioritàriament a l'acudit i a la caricatura esportiva tot i que, com ell mateix explicava, no li agradaven els esports perquè creia que oferien poca  varietat de temes. Així i tot va passar més de mitja vida al diari Marca i aquest contrasentit el justificava dient: “¡Antonio, hay que comer!”. Com a compensació a la seva dedicació va rebre el Premi de la Delegación Nacional de Deportes del 1950 per les seves caricatures esportives.

També dibuixà historietes al diari Arriba i col·laborà a Radio Nacional de España i a l'Agencia Logos. L'abril del 1939 havia tingut problemes per haver publicat un acudit a la revista valenciana Avance que va sortir els darrers dies de la guerra i els primers de la postguerra. En aquells moments de filar molt prim, el dibuix, malgrat la seva innocència, va ser interpretat malèvolament  i el dibuixant es va haver de justificar. Encara que tenia predilecció per l'acudit de tema polític i social, aquest episodi el va afectar de tal manera que, segons va explicar a Iván Tubau: “A partir de 1940 me impuse voluntariamente la retirada del humor gráfico de tipo político que ya me había proporcionado varios disgustos y enormes desengaños”, i segurament aquest va ser el motiu per abocar-se als esports encara que no li agradessin.  En aquesta mateixa entrevista Orbegozo va confessar que tenia tres vicis: la lectura, el cine i el tabac i que els dibuixants que més admirava eren, a part de Bagaria  (que ja havia mort a l'exili de l'Havana), Tono, Herreros, Summers i Mingote.

Publicacions: Arriba, Avance, Blanco y Negro, Bromas y Veras, Buen Humor, Chicos, Cucú, Dígame, El Alcázar, El Debate, El Fascio, El Gran Chicos, El Mentidero, Estampa, Fotos, Gente Menuda,  Gracia y Justicia, Gutiérrez, Heraldo de Aragón, La Ametralladora, La Trinchera, La Verdad. Marca, Muchas gracias, Nuevo Mundo, Primer Plano, Ya  

Sèries: Andanzas de Don Bolinche  (Gente Menuda, 1933), Agapito Pintamonas  (Chicos, 1944),  Las aventuras de Don Rubicundo (Gente Menuda, 1931)