Néstor
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso, Editorial Sinsentido, Madrid, 2000.

Gras, Josep Ignasi; Il·lustracions de Gras, Kap i Nèstor:

El Sexe, quina animalada: qui la té més llarga, qui les té més grosses i altres peculiaritats del sexe animal que mai no sabràs sense aquest llibre, Angle Editorial, Barcelona, 2014.

Macià, Nèstor:

Al·leluia, el llibre, Fundació Privada Col·legi Al·leluia, Barcelona, 2005.

Macià, Nèstor:

Anem a dibuixar...el Sant Jordi, Cossetània Edicions, Barcelona, 2016.

Macià, Nèstor; pròleg de Desideri Lombarte:

Bernat corremón al Matarranya, Sirius, Barcelona, 1989.

Riera Pujal, Jordi:

El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011), Ediciones Glénat, Barcelona, 2011.

Roglan, Joaquim:

Revistes d'humor a Catalunya 1972-1992, Col·lecció vaixells de paper, 20, Col.legi de Periodistes, Barcelona, 1996.

VV. AA.:

I el teu pare no treballa?, Miret Editorial, Barcelona, 2013.

VV. AA.:

Y tu padre no trabaja?, Miret Editorial, Barcelona, 2013.

Néstor

Néstor va néixer al Carrer Sant Pere Més Baix, a Barcelona, en plena canícula, el 12 d'agost de 1961. De petit va ingressar en un grup d'Escoltes Catalans, i va fer els seus primers dibuixos a la revista d'aquesta associació. Més seriosament, va començar fent una col·laboració al mes per a la publicació veïnal Carrer Gran, del barri barceloní de Gràcia, amb una tira que es titulava En Nonet i amb acudits setmanals a La Actualidad Electrónica, on es va fer un fart de dibuixar tota mena d'aparells i de xips que no tenia ni idea de per a què servien. Va treballar com a grafista en una copisteria del també barceloní barri de Sant Andreu i després va passar a una altra empresa d'Esplugues de Llobregat. Durant aquesta època també va fer dibuixos per a casaments o batejos i va crear un joc i calendaris per al grup Tradicions i Costums, d'Òmnium Cultural. Més tard va fer una incursió professional en el món del so en un estudi de doblatge.

Va col·laborar a la revista d'historieta gràfica en català L'Arlot i, mentrestant, dibuixava el seu primer àlbum, Bernat Corremón al Matarranya, per a l'editorial Sirius. Amb Màrius Serra, Miquel Sesé i Anna Maria Genís va ajudar a treure al carrer la primera revista de mots encreuats en català, amb la capçalera ...més, on ell hi feia uns jeroglífics i altres passatemps de tipus gràfic i hi publicava una tira amb una gata cínica com a protagonista, la Samanta. El tema dels gats es veu que l'atrau perquè, en una col·laboració posterior al setmanari valencià El Temps, un gat que es diu Max és el que dóna les pistes per poder resoldre els jeroglífics que es plantegen a les mateixes tires.

El 1989 va dibuixar pàgines senceres i dobles pàgines, amb jocs humorístics, al setmanari El Triangle. Després va col·laborar amb fotomuntatges a El Burladero, unes pàgines satíriques que van aparèixer com a suplement de La Vanguardia entre 1991 i el 2002. Al diari gratuït ECO hi va fer una tira, firmant com a Venke Nhobi, amb un ciutadà, Rogelio Container, que viu dintre d'un contenidor d'escombraries i que ha recuperat el 2016, en català i signada Néstor, per al setmanari digital El Web Negre. Ha publicat més jeroglífics, passatemps, laberints i altres jocs gràfics en suplements d'estiu, tant del setmanari Lecturas com del diari Sport, però la col·laboració més duradora és la d’El Periodico, que encara dura des de 1996, amb diversos jocs i especialment les 7 diferències, en general firmades com a Roger Fillol. També ha publicat en el suplement AraKids del diari Ara i al Petit Sàpiens o a Tele Todo, on va fer jocs ben diversos. Des de principis de 2014 fa diàriament el jeroglífic en català de La Vanguardia.

Néstor també ha fet cartells publicitaris, anuncis, collages i cobertes de llibres, ha dissenyat imatges corporatives, ha il·lustrat llibres infantils i també ha participat en diverses exposicions com 10 anys d'El Burladero el 2004, Trazos el 2006, un homenatge al centenari d’El Mundo Deportivo, i el 2007, juntament amb Jaume Capdevila (Kap), una altra d’homenatge, al veterà dibuixant Joaquim Muntañola.

El 2013 va publicar l'àlbum I el teu pare no treballa? per a Miret Editorial i el 2016 es va estrenar amb un llibre infantil, Anem a dibuixar… el Sant Jordi, de Cossetània Edicions. Ha estat durant 8 anys director d'El Web Negre, revista digital d'humor inspirada en el mític El Be Negre (1931-1936), fins que el 2015 el va substituïr en el càrrec el també dibuixant Lluís Recasens (L'Avi), tot i que ell hi continua col·laborant.

Confessa que una de les coses que més li agrada fer són els jeroglífics perquè obliguen a pensar, tant per fer-los com per resoldre'ls. També diu que la vida l'ha portat a decidir que no vol ser competitiu i que el dibuixant sempre ha de saber per a quin amo treballa, i això ho lliga amb la constatació que a la política en general i als polítics en particular no els fa gaire gràcia

l'humor. Finalment explica que la paraula que li agrada més és Antaviana, aquella paraula que es va inventar Pere Calders i que li agrada precisament per això, perquè és inventada i creu que si el diccionari català la recollís com una entrada de debò seria una gran novetat i seria el primer diccionari del món que inclouria una paraula que no vol dir absolutament res, només pel fet de ser suggerent, eufònica i amb una història al darrere. Diu que seria bonic.

Publicacions: AraKids, ECO, Carrer Gran, El Periódico, El Temps, El Triangle, El Web Negre (digital), La Actualidad Electrònica, L'Arlot, La Vanguardia (El Burladero), Lecturas, ...més, Petit Sàpiens, Sport, Tele Todo.  

Sèries: El Nonet (Carrer Gran, finals 80), Rogeli Container (Eco 1996/1997- El Web Negre, 2016).