Nené Estivill
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Guiral, Antoni:

Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera (1945-1963), Ediciones El Jueves, Barcelona, 2004.

Ramírez, Juan Antonio:

La historieta cómica de postguerra, Colección Memoria y Comunicación, Cuadernos para el Diálogo, Madrid, 1975.

VV.AA.:

El Boletín, nº 35, Barcelona, 1996.

Nené Estivill

Va crear les seves primeres sèries a les revistes gallegues Camino i Potosí, així com a la publicació catalana La Risa, per, posteriorment, passar a col·laborar amb l’Editorial Valenciana a la seva revista Jaimito i, més tard, a partir de 1958, a l'Editorial Bruguera. Allà hi va crear dues de les seves sèries més populars: La terrible Fifí i Agamenón; la primera ambientada en una família burgesa i decadent, i la segona en l'entorn rural de l'època, amb personatges extremadament provocadors i antitètics. Ambdues sèries estaven carregades d'un sarcasme intel·ligent que parodiava aquella societat espanyola tan retrògrada i endogàmica. La terrible Fifí era una nena astuta i intel·ligent que s'aprofitava de la seva suposada ingenuïtat per fer la guitza als personatges que l'envoltaven. Agamenón, un grandàs i bonàs que, per la seva ingenuïtat, retratava les misèries d'una societat rural arcaïtzant, nostàlgica i endarrerida. A part d'aquestes sèries humorístiques també va dibuixar acudits, alguns d'ells publicats en diversos països per mitjà de l'agència Zardoya.

Entre dibuix i dibuix va mantenir el seu treball a l'empresa Telefónica, de la qual en va arribar a ser director regional, càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació.

A partir dels anys setanta, i davant la impossibilitat de compaginar el dibuix amb les seves responsabilitats a Telefónica, Estivill va deixar de dibuixar fins a finals de la dècada dels vuitanta. Ja jubilat, Ediciones B es va interessar de nou pel seu treball, més concretament per les seves sèries La terrible Fifí i Agamenón, que va tornar a dibuixar.

Estivill va exhibir un estil caricaturesc molt personal, de traç molt expressiu i d'acord amb la "agressivitat" de les seves històries, molt diferents de la resta de sèries de les revistes de Bruguera.

Publicacions: Camino, Can Can, DDT, El Campeón de las Historietas, El DDT, Ja Ja, Jaimito, La Risa, Lily, Mortadelo, Potosí, Pulgarcito (2ª época), Súper Tío Vivo, Súper Zipi y Zape, Superlópez, Suplemento de Historietas de El DDT, Tío Vivo (2ª época), Zipi y Zape.

Sèries: Agamenón (Tío Vivo, 2ª época, 1961), Cañete Camarón, deportista de afición (Camino, 1956), Carolina, Currito Patata, El malvado Doctor Cianuro y su ayudante Panduro (Potosí, 1956), Juanito el oso, La Bola (Jaimito, 1956), La terrible Fifí (Pulgarcito, 2ª época, 1958), Silvano Mengano (Can Can, 1958).