- Nom real: Joaquim Muntañola i Puig
- Pseudònims: Puig, Don, Kim
- Barcelona (Espanya), 09/04/1914 - Barcelona (Espanya), 05/03/2012
- País: Espanya
- Enllaços: Enciclopèdia Catalana, FCB, Tebeosfera, Viquipèdia, Wikipedia
Articles:
-
"Todos los inventos del ‘TBO’ funcionarían", ,La Vanguardia, 2001
-
“La Familia Ulises” ha quedat òrfena, ,Presència, 1999
-
Actas de las Jornadas Científicas Animotion Days Barcelona 2014, ,Publicaciones Gredits. Bau, Centro Universitario de Diseño, Barcelona, 2015
-
Diaris i revistes al segle de l’esport, ,Capçalera, 1996
-
El humor catalán, ,Destino, número 2062, 1977
-
El TBO cumple 75 años, ,La Vanguardia, 1992
-
Fòrum d’Animació. Recuperació del patrimoni històric del cinema d’animació a Catalunya, ,http://www.gredits.org/, 2016
-
Joaquim Muntañola, ,Presència, número 1889 Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap), 2008
-
Joso, dibuixant i mestre de l'humor, ,Humoristan, 2019
-
Joso, dibujante y maestro del humor, ,Humoristan, 2019
-
L’art de riure de Muntañola, ,Diari de Terrassa, 2007
-
La aventura periodística, ,El gran Vázquez. Coge el dinero y corre, editorial Dolmen, Palma de Mallorca, 2011
-
La Costa Brava de Muntañola, ,Diari de Girona, número 22133 Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap), 2012
-
Los dibujantes humoristas, fieles observadores de las costumbres de su época, son unos auténticos historiadores de las ferias y fiestas de la ciudad, ,La Vanguardia Española, 1965
-
Muntañola, un perfil. Notario de una época, ,Cultura de La Vanguardia, Barcelona, 2008
-
Muntañola: “He hecho millones de chistes y los he vendido a kilos”., ,Lecturas, número 1432, 1979
-
Muntañola. L’èxit de l’humor amable i popular, ,Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona, 1982
-
TBO. El degà de la historieta, ,Diari de Girona (Dominical), 1992
-
TBO. Les noces de platí d’una revista per a nens i nenes de 0 a 100 anys, ,Presència, 1992
Artís-Gener, Avel·lí:
Tísner revela les interioritats de "El Be Negre", L’Aixernador, Argentona, 1990.
Capdevila, Jaume:
Papitu (1908-1937). Sàtira, erotisme i provocació, Efadós, El Papiol, Barcelona, 2014.
Capdevila, Jaume:
Muntañola, l'art de viure, l'art de riure, Museu de Granollers, Granollers, 2007.
Muntañola, Joaquim:
Muntañola... y los médicos, Plancton, Barcelona, 1973.
Muntañola, Joaquim:
Muntañola... y el sexo, Plancton, Barcelona, 1973.
Muntañola, Joaquim:
Muntañola... y las tentaciones, Plancton, Barcelona, 1973.
Muntañola, Joaquim:
Muntañola... y el motor, Plancton, Barcelona, 1973.
Muntañola, Joaquim:
Muntañola... y el el turismo, Plancton, Barcelona, 1973.
Muntañola, Joaquim:
La psicalipsi de la meva joventut, Psicalíptics, Museu d'Art de sabadell, Sabadell, 2004.
Muntañola, Joaquim:
La memoria fa pessigolles. Records i ninots, Angle Editorial, Barcelona, 2008.
Muntañola, Joaquim:
160 Chistes ilustrados, Atalaya, Barcelona, 1943.
Muntañola, Joaquim:
Abecedario del mar, Juan Salvador, Barcelona, 1969.
Muntañola, Joaquim:
Muntañola... y el cine, Plancton, Barcelona, 1973.
Muntañola, Joaquim:
Muntañola... y la administración, Plancton, Barcelona, 1973.
Muntañola, Joaquim:
Muntañola... y este país, Plancton, Barcelona, 1973.
Muntañola, Joaquim:
Muntañola... y Pili, Plancton, Barcelona, 1973.
Muntañola, Joaquim:
Muntañola... y el fútbol, Plancton, Barcelona, 1973.
Solà i Dachs, Lluís:
La caricatura social i política a Catalunya (1865-2005), Dux Elm, Barcelona, 2005.
Solà i Dachs, Lluís:
L'humor català, 3 vols., Bruguera, Barcelona, 1972.
Solà i Dachs, Lluís:
El Be Negre i els seus homes, Edhasa, Barcelona, 1977.
Premis Gat Perich d'Honor 2007
Muntañola
Joaquim Muntañola ha estat un creador prolífic i abanderat de l'humor blanc, fresc i amable. Durant la seva llarga trajectòria ha fet riure a diverses generacions amb les seves caricatures, novel·les, articles i comèdies.
Nascut a Barcelona el mateix any en què començà la Primera Guerra Mundial, era nebot d'Antoni Muntañola i Carner, que signava Amyc, un dels homes importants del primer En Patufet i Cu-cut! i un imprescindible editor, al capdavant de l'editorial Muntañola. El jove Muntañola, malalt de poliomielitis, malaltia que el va obligar a fer llit durant un llarg període de temps, es va aficionar llavors al dibuix, calcant portades de novel·les d'aventures. El seu primer dibuix va aparèixer l’any 1930 en una secció en la qual els lectors enviaven dibuixos a la revista Xut!. Perseverant i perfeccionant el seu estil, aviat ja el trobavem publicant com a professional, signant amb el pseudònim Kim a L'Esquitx, En Patufet, Papitu o fins i tot El Be Negre, la més prestigiosa revista satírica de l'època.
Acabada la Guerra Civil va dirigir la revista Atalaya i va realitzar també diversos curtmetratges d'animació. Entre els anys 1940 i 1942, associat amb Francisco Rovira-Veleta, va realitzar diversos films protagonitzats pel Fakir González, a més de diversos curts publicitaris amb col·laboradors de luxe com Josep Escobar, que es va encarregar de dibuixar els fons de moltes d'aquestes produccions.
Dels milers de dibuixos fets per a l'animació li queda el seu estil de traç àgil i ràpid. En certa manera, els dibuixos de Muntañola són tot just esbossos, ja que aquests mateixos dibuixos podrien ser una estructura molt sòlida per construir un dibuix molt ben acabat. La rapidesa de traç, unit al seu inesgotable enginy, li van permetre generar una quantitat descomunal de dibuixos. Josep M. Lladó, afirma: "Poques persones he conegut que estiguin dotades d'una tan extraordinària capacitat de treball [...]. Però aquesta facilitat sorprenent no equival a lleugeresa sinó a intel·ligència, a preparació, a ofici".
Prolífic i polifacètic, va realitzar una vinyeta diària per a La Vanguardia durant més de dues dècades, però també va deixar milers d'acudits en un gran nombre de diaris i revistes, des d’El Correo Catalán, El Mundo Deportivo, Dicen…, Lean... o Vida Deportiva, fins a Tele/estel, Lecturas, Atalaya, Don Balón, Ellas o, com no, el mític TBO. La signatura de Muntañola va aparèixer al TBO des del número 849, de 1934. A partir d'aquesta data, els seus acudits, historietes i portades no van faltar mai en les pàgines de la publicació de Buigas, Estivill i Viñas. Precisament en aquesta revista va néixer Josechu el basc, un dels seus personatges més entranyables. A més de les vinyetes, cartells, auques i dibuixos publicitaris, es va destacar com a autor teatral, locutor de ràdio, cronista periodístic i d’altres múltiples facetes creatives. Va publicar una gran quantitat de llibres i va estrenar amb gran èxit nombroses comèdies que van triomfar a la cartellera barcelonina.
La major part de la seva activitat es va desenvolupar sota la pressió de la censura i, encara que no va tensar mai la corda en el pols amb els mecanismes repressors, sempre va buscar les escletxes per les quals fer passar de forma subtil les seves ironies. Els problemes amb la censura van portar al tancament prematur d'una revista dirigida per ell, anomenada Locus, on va intentar renovar l'humorisme durant el franquisme. Els seus dibuixos permeten seguir la lenta evolució del país de les estructures autàrquiques a la democràcia, a través del retrat esmolat però sense acritud de la petita burgesia catalana. El futbol, el cinema, el turisme, l'amor... tots els temes eren excuses perfectes per deixar constància amb una pinzellada còmica dels usos d'una societat que s'esforçava a reconstruir-se a si mateixa.
El 2007 va publicar un llibre autobiogràfic ple d'anècdotes, La memòria fa pessigolles (Angle ed.), i li va ser dedicada una exposició retrospectiva que repassava la seva llarga trajectòria com a creador.
Publicacions: Atalaya, Barcelona Deportiva, El Be Negre, El Correo Catalán, El Día de Canarias, Dícen, Don Balón, L'Esquitx, Interviú, Lean, Locus, Mundo Deportivo, Papitu, En Patufet, TBO, Tururut!, RB, La Vanguardia, Xut!.
Sèries: Canarín, Cristóbal y Angelina, Doctor Pitoff, Don Felipe, Don Ingenuo, Doña Exagerancia, (Don Filiberto), Josechu el Vasco.