Moro
Bibliografia

Bendazzi:

Cartoons. 100 años de animació, Ocho y Medio, Madrid, 2003.

Candel, Jose Maria:

Historia del dibujo animado español, Filmoteca Regional de Murcia, Murcia, 1993.

Cuadrado, Jesús:

De la historieta y su uso, Ed.Sinsentido, Madrid, 2000.

Fernández, Luis:

El anuncio de la modernidad (1955-1970), los míticos Estudios Moro, Comunidad de Madrid, 2012.

Manzanera, María:

Cine de animación en España, largometrajes 1945-1985, Universidad de Murcia, 1992.

Moro

Des dels 9 anys ja dibuixava i ben aviat ja va començar a publicar a les revistes infantils de la primera època del franquisme com Flechas y Pelayos, Maravillas, Chicos o Mis Chicas. Cap al 1950 el seu germà Santiago (1925-2007), que havia estudiat a l'Escuela Oficial de Cine (Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas) de Madrid, li va dir: “Tú sabes dibujar y yo sé hacer cine” i li va exposar la idea de fer anuncis publicitaris amb dibuixos animats. Les primeres proves les van fer a la taula del menjador de casa seva amb una màquina comprada al Rastro madrileny i fent servir radiografies velles, adquirides a preu de saldo a l'Hospital Provincial i convenientment rentades.

D'aquesta manera van néixer els Estudios Moro, que durant molts anys van ser molt importants en el negoci de l'animació publicitària, tant en l’àmbit del cine com en el de la televisió. L’èxit els va aconsellar obrir delegacions a Barcelona, als Estats Units, a Londres i a París. Ells van ser els creadors d'anuncis inoblidables dels anys seixanta com els de La Familia Telerín (amb el famós Vamos a la cama, que apareixia quan s'acabava la programació televisiva per als infants) o la no menys coneguda carbassa del programa de Chicho Ibáñez Serrador Un, dos, tres, responda otra vez, a la què van batejar amb el nom de Ruperta. Van fer molts anuncis de productes comercials com dentífricis, fulles d'afaitar, frigorífics, begudes i molts d’altres, d’entre els que també destaca el que van fer, als anys 60, per a la firma Gallina Blanca, on una gallina (blanca, naturalment) feia un striptease davant una colla de galls. Malgrat la innocència de l'espot que, a més, havia estat premiat en un concurs internacional, la censura franquista el va prohibir adduint que era un anunci que incitava a l'erotisme.

Els Estudios Moro també van col·laborar amb Francisco Macián (1966) en el llargmetratge El mago de los sueños, realitzat a Barcelona, i van produir les seves pròpies pel·lícules i sèries per a televisió, com Cantinflas Show, Marcelino pan y vino o la comercial Katy.

L'any 1955 Estudios Moro es va fusionar amb l'empresa de distribució Movierecord, constituint la productora de curts publicitaris més important de l'època. Aquesta col·laboració, amb la què també van realitzar llargmetratges d'animació, va durar fins a 1990.

Tant José Luis Moro com el seu germà Santiago sempre seran recordats per la seva faceta de creadors de l'animació amb finalitats publicitàries. Cal recordar que van aconseguir un èxit tan gran que, en els primers anys, el públic dels cinemes continuava assegut a les butaques per poder veure aquesta mena de publicitat, que disfrutaven com si estiguessin contemplant un curtmetratge de ficció.

Publicacions: Chicos, Chio, Chicos, Clarín, Din Dan, Dumbo, Flechas y Pelayos, La Familia Telerín, Maravillas, Mis Chicas, Trampolín

Sèries: El abuelo Jonás (Chicos. 1949), Hazañas del ratoncito Lepi (Flechas y Pelayos, 1944), La Familia Telerín (Din Dan, La Familia Telerín,Chio, 1965), Roechapas (Flechas y Pelayos, Maravillas, 1947), Tip y Top (Chicos - 1949)