Mique Beltrán
Bibliografia

Beltrán, Mique:

Cleopatra integral., Diábolo Ediciones, Madrid, 2015.

Beltrán, Mique:

Livingston contra Fumake, Complot, Barcelona, 1987.

Beltrán, Mique:

Marco Antonio, EDT, Barcelona, 2012.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Gimeno, Manuel:

Cap rossa demanarà foc a un perdedor., Guión de Beltrán. Els còmics de Camacuc, JJ2, València, 1991.

Max; Beltrán, Mique:

Mujeres fatales., La Cúpula, Barcelona, 1989.

Pons, Álvaro; Porcel, Pedro; Sorní, Vicente:

Viñetas a la luna de Valencia (1965-2006), Edicions de Ponent, València, 2006.

Puchades, Juan:

Historia del tebeo valenciano., Editorial Prensa, Valencia, 1992.

Tubau, Iván:

El humor gráfico en la prensa del franquismo, Editorial Mitre, Barcelona, 1987.

VV AA:

Un siglo de tebeos, retrospectiva de la historieta en la Comunidad Valenciana., Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, Generalitat de València, València, 2015.

Mique Beltrán

Mique Beltrán és un dibuixant i guionista nascut a Jaraguas (València) que va començar la seva carrera a finals dels anys setanta al món del fanzine amb Polvorín Polvoriento, influenciat per dibuixants de l’underground nord-americà com Robert Crumb o Gilbert Shelton. Va participar a algunes de les revistes més importants del boom del còmic adult, entre elles Star i Bésame Mucho. En aquesta darrera va debutar-hi com a professional guionitzant per al dibuixant Manel Gimeno la història de gènere negre Ninguna rubia pedirá fuego a un perdedor. La historieta es va publicar posteriorment en format àlbum en valencià. Va escriure també els guions de Mujeres fatales a Complot!, amb dibuixos de Max, una sèrie de cinc episodis autoconclusius que parlen d’amor, sexe i passions impossibles, i de Livingston contra Fumake, amb dibuixos de Keko, una història policíaca en clau d’humor negre publicada a la revista Madriz.

L’any 1982 va publicar a la revista Cairo, com a dibuixant i guionista, Las aventuras de Cleopatra, històries que barregen l’aventura, els escenaris exòtics i l’humor. El propi Mique, en una entrevista amb Kike Infame, va assegurar que Cleopatra va néixer perquè “buscaba un protagonista para vivir aventuras exóticas por todo el mundo y pensé ¿por qué no una mujer? Me di cuenta de que no había en ese momento nada parecido y seguí adelante”. La primera història de Cleopatra va ser Pasaporte para Hong Kong, on Mique va començar a depurar el seu estil i a introduir els elements narratius que caracteritzen la seva obra: l’acció, les el·lipsi i una successió de gags en clau d’humor. Després d’una sèrie d’històries breus (Una tarde en el sex-shop, El collar de la baronesa i El tesoro de Sin Bonga) van arribar les primeres aventures llargues del personatge amb La pirámide de cristal el 1983 i Macao el 1984, ambdues en color. En aquesta darrera va aparèixer per primera vegada Marco Antonio, el fill petit de Cleopatra, que seria el protagonista de la seva pròpia sèrie d’aventures, publicada durant tota la dècada dels noranta a El Pequeño País, el suplement infantil del diari El País. L’any 2012 es va publicar el recopilatori Marco Antonio, una edició de totes les pàgines del personatge, i el 2015 es va publicar l’edició recopilatòria de Las aventuras de Cleopatra.

El seu estil va passar del flirteig amb l’underground a la línia clara de tradició franco-belga, de la qual n’és un dels màxims exponents a Espanya. A nivell estètic, el seu dibuix, d’estil net, es veu influenciat per autors com Yves Chaland y Joost Swarte. El propi autor reconeix influències del nord-americà Milton Caniff, tot i que les seves historietes s’apropen més a altres autors com, per exemple, Will Eisner, Segar, Al Capp o Harvey Kurtzman.

A mitjan anys vuitanta va iniciar les seves incursions al món de l’audiovisual, carrera que es va consagrar amb el guió del llargmetratge d’animació Marco Antonio: rescate en Hong Kong, una adaptació dels seus famosos personatges Cleopatra i Marco Antonio que va rebre una nominació als Premis Goya l’any 2001. Seguint l’èxit de la pel·lícula, entre 2001 i 2009 es va dur a terme la sèrie de televisió Marco Antonio, basada en els seus personatges de còmic i de la qual va coordinar els guions. El 1996 va escriure també guions per a la sèrie d’animació Cuttlas del dibuixant Calpurnio.

Publicacions: Bésame Mucho, Cairo, Camacuc, Complot!, El Gat Pelat, El Micalet galàctic, El Pequeño País, L'Infantil – Tretzevents, Madriz.

Sèries: Cleopatra (Cairo, 1982-1984), Mujeres fatales (Complot!, 1985), Marco Antonio (El Pequeño País, 1990-1999).