Mena
Mena Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Mena:

Enchufados y oprimidos, La Nariz, Planeta, Barcelona, 1973.

Prieto, Melquíades; Moreiro, Julián (eds):

La codorniz, la revista más audaz para el lector más inteligente. Antología (1941-1978), Edaf, Madrid, 1998.

Vilabella Guardiola, José Manuel:

Los Humoristas, Ediciones Amaika, Barcelona, 1975.

VV.AA.:

Humor gráfico español del siglo XX, Biblioteca Básica Salvat, núm. 46, Editorial Salvat/Alianza Editorial, Madrid, 1970.

VV.AA.:

La Codorniz. Facsímil, (8 vols.), Agualgara, Madrid, 2001.

VV.AA.:

La Codorniz declara la guerra a Inglaterra, Edaf, Madrid, 1999.

Mena

Els seus primers dibuixos es van poder veure a revistes com Flechas y Pelayos, Trampolín, Maravillas i Pepote. El 1953 va entrar a col·laborar a La Codorniz, dirigida per Álvaro de Laiglesia. A la revista, el seu traç sintètic en les línies, obviant els detalls innecessaris, quadraba perfectament amb el seu humor blanc. La seva signatura als dibuixos va passar, amb el temps, de Martín Mena a només Mena. Els textos van anar desapareixent de les seves vinyetes per tal de destacar-ne el dibuix d’humor pur que practicava, i el seu grafisme mostrava els seus grans dots d’observador que sabia jugar amb els elements de l’absurd.

Entre les aficions del dibuixant podem destacar les d’assistir a les tertúlies dels cafès de Madrid, la seva facilitat per cantar i la seva passió per l’obra de Miguel de Cervantes. A Toboso, un poble de La Manxa toledana, va crear el Museu d’Humor Gràfic Dulcinea, al qual va donar la seva col·lecció de dibuixos sobre Dulcinea i l’obra de Cervantes. La seva aportació incloïa originals de més de 70 humoristes espanyols i estrangers. A partir dels anys 80 i fins la seva mort Mena va publicar diàriament al diari ABC una tira còmica del seu personatge Cándido. Aquest personatge prim, amb ulleres i amb només dos pèls al cap protagonitzava unes senzilles historietes d’humor amable en tres o quatre vinyetes sense text. Amb aquest personatge va consolidar la seva popularitat com a humorista.

La seva línia neta i el tipus d’humor benintencionat que practicava van tenir cabuda en multitud de publicacions espanyoles com Balalaika, Hara Kiri, Hola, Madrid, Pueblo o Semana, entre d’altres, i es van exportar també a moltes publicacions estrangeres com Esquire, Jours de France, Paris-Match o The New York Times.

Entre molts altres guardons, va obtenir per la seva feina com a humorista el Premi Paleta Agromán el 1962 i el premi Mingote el 1971.

Publicacions: ABC/Blanco y Negro, Arriba, Balalaika, El Cochinillo Feroz, Esquire, Hara Kiri, ¡Hola!, Jours de France, La Codorniz, Madrid, Paris-Match, Pueblo, Semana, The New York Times, Ya.

Sèries: Cándido (ABC), El Fakir Fernández (Flechas y Pelayos), Jim Despiste reporter (Boy), Pocopelo y Don Renato (Maravillas).