Martínez Osete
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Cuevas, Alberto (adaptación); Martínez Osete, Juan:

El Faro del fin del mundo, Colección Joyas Literarias Juveniles, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2009.

Cuevas, Alberto (adaptación); Martínez Osete, Juan:

Quo vadis?, Colección Joyas Literarias Juveniles, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2009.

Porcel, Pedro:

Tragados por el abismo. La Historieta de Aventuras en España, Edicions de Ponent, Castalla (Alacant), 2010.

VV AA:

Las aventuras de El Capitán Trueno, 60 tomos, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2009-2010.

Martínez Osete

Martínez Osete va ser un dibuixant prolífic amb una llarga carrera que va començar el 1944, en plena postguerra. Com tants altres autors que van començar en aquesta època convulsa, va tocar tot tipus de gèneres i estils, evidenciant sempre l’amor per la seva professió.

Tot i haver nascut a Los Cantaneros, molt aviat va anar a viure a Marsella (França), on va començar a exercir com a dibuixant humorístic. Autor autodidacta, no oculta la influència que va tenir en el seu estil el dibuixant francès Pelostch. Tornat a Espanya, en acabar el seu servei militar, es va quedar a viure a Barcelona (1943), on va començar a publicar acudits gràfics a Hola, Atalaya, TBO i Pocholo. Com que durant aquells anys la demanda de quaderns d’aventures va anar en augment, Martínez Osete va començar a treballar en aquest format per a l’Editorial Grafidea, amb qui va dibuixar el western La máscara de los dientes blancos (1948) o els quaderns de La Mano que aprieta (1949). Entintador hàbil, també va realitzar diversos serials per editorials com Fantasy o Toray. Més endavant, va començar a col·laborar regularment amb l’Editorial Marco, on hi dibuixava quaderns com Thorik, el Invencible (1959), una història amb un vibrant dibuix i un argument ple de dinamisme. A principis de la dècada dels anys seixanta va fitxar per l’Editorial Bruguera, on va signar sèries amb el seu estil realista com ara Víctor, héroe del espacio (1963) o Los comandos de África (1968), totes dues amb guió de Víctor Mora.

En Martínez Osete va ser un artesà de la historieta, sempre a punt per acceptar qualsevol encàrrec, ja fos entintar els llapis realistes d’Ambrós (El Jinete Fantasma), Francisco Darnís (El Jabato), Iranzo (El Capitán Coraje) o Ángel Pardo (El Capitán Trueno), com dibuixar personatges humorístics d’Ibáñez (com Mortadelo y Filemón o Pepe Gotera y Otilio), en aquests últims casos sense que el seu nom constés als crèdits.

Publicacions: Rin-Tin-Tín, Sargento Macai, La Risa, Una aventura de Red Dixon, Kis Martin, La Mano que aprieta, El Príncipe Dani, Castor el Invencible, Héroes y maravillas del mundo, Red Dixon, El poder invisible, Aventuras célebres, Thorik, el invencible, El Capitán Trueno Extra, El Capitán Trueno, Bravo, Tío Vivo (2ª época), Trueno color, Pulgarcito, DDT, Súper Pulgarcito (2ª época), La Risa, Chicos, Hipo, Monito y Fifí, Búfalo Extra, Jaimito, Pocholo, Sacarino.

Sèries: Nicéforo (Chicos, 1949), Anita (Merche, 1950), Sidi-Omar, recluta (La Risa, 1952), Kolas (La Risa, 1952), El Profesor Tip (Jaimito, 1953), El Sheriff Paco (Hipo, Monito i Fifí, 1954), Tartarín de Tarascón (La Risa, 1958), El Aventurero del Espacio (La Risa, 1959), Periquito (Rin-Tin-Tin, 1961), El Capitán Trueno (con Víctor Mora y otros dibujantes, El Capitán Trueno Extra, 1962), El Jabato (con Víctor Mora y otros dibujantes, El Jabato Extra, 1962), Víctor, héroe del espacio (con Víctor Mora, El Capitán Trueno Extra, 1963), Los Comandos de África (con Víctor Mora, Bravo, 1968), Leonardo Pi, eterno cesante (DDT, 1969), Durand i dupont (Sacarino, 1973).