Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso, Editorial Sinsentido, Madrid, 2000.

Reguera, Tino:

Catàleg d’autors 1991, Ficomic/Saló Internacional del Còmic de Barcelona, Barcelona, 1991.

Marika Vila

Després d’estudiar sociologia a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB) i dibuix a l’Escola Massana, Marika Vila es va iniciar com a il·lustradora a mitjans de la dècada de 1960 amb encàrrecs per al mercat estranger –sobretot al Regne Unit, Suècia, Alemanya i els Països Baixos– a través de l’agència Selecciones Ilustradas, a on va accedir gràcies a la seva amistat amb el dibuixant Luis García. Aconsellada per Miguel Fuster, el 1973 va començar a dibuixar historietes de caràcter romàntic que es van publicar en capçaleres britàniques com Mirabelle, Valentine o Jackie.

Poc després, va entrar a formar part del Colectivo de la Historieta, del consell de redacció de la revista Troya i dels col·lectius d’autors Astronave Pirata i Equip Butifarra (capitanejat per Alfons López), amb els que va publicar diverses obres. Des de llavors, i fins a mitjans de la dècada següent, va col·laborar amb Totem, Reporter, Siesta. Viva, Interviú, Práctica, Gimlet, Rambla, El Papus, El Jueves, Gaceta Ilustrada i altres publicacions. Sovint, en aquestes feines i en d’altres posteriors, posava de manifest el seu interès per la defensa dels drets de la dona dins la societat espanyola. Al mateix temps, va participar en l’organització del primer Saló del Còmic de Barcelona i en diverses iniciatives antifranquistes, progressistes, veïnals i feministes.

Va formar part d’una generació compromesa en la qual les autores lluitaven per tenir un rol actiu igual al dels homes. Va lluitar en la difusió de la lluita antifranquista, va sentir la necessitat de rebel·lar-se contra el rol social que se li imposava pel fet de ser dona i va trobar l’oportunitat d’aconseguir un espai de renovació i fer que els seus col·legues entenguessin que servia per a moltes més coses que la intendència (passar a màquina les actes, preparar el sopar després de les reunions, o fer bonic a les assemblees…). Al món del dibuix, dominat fins llavors per la visió masculina, va lluitar i va aconseguir un respecte professional absolut.

Entre mitjans de la dècada de 1980 i 1992 va il·lustrar publicacions per a les editorials Toutain, Amaika i Teide, i va col·laborar amb el Quadern de Cultura de El País i la secció de cultura de El Periódico de Catalunya. Al mateix temps, es va ocupar de la coordinació i realització de les revistes Rambla, Rampa-Rambla i Rambla Rock, i va intervenir com a dissenyadora de personatges en diverses produccions de dibuixos animats de la productora Equip: la sèrie televisiva Mofli, el último Koala (Jordi Amorós, 1986), el llargmetratge Despertaferro (Jordi Amorós, 1990) i l’espot publicitari de la campanya contra la sida Si da, no da.

En la seva faceta de tècnic editorial, es va encarregar de la realització de diferents títols del grup Planeta, com la revista d’historietes Barbie –inspirada en la nina del mateix nom– o els mangas Dragon Ball, Gunsmith Cats, Doraemon, Luchadoras de Leyenda, Flame of Recca, Shonen, Fly, Gundam 0080, Compiler, 3x3 Ojos, Hello!, Explorer Woman Ray, ¡Ah, mi Diosa! i Shin-Chan.

En els darrers anys ha dedicat bona part de la seva activitat al seu projecte Iconikas, centrat en la il·lustració. També ha participat en conferències i taules rodones, i ha comissariat exposicions. L’any 2009 va acabar els estudis del grau d’Humanitats, i el 2017 va acabar i defensar un projecte de final de grau sobre el tema de la dona com a objecte i subjecte en el còmic.

Publicacions: ¡Ah, mi Diosa!, Barbie, Bola de Drac, Butifarra!, Compiler, Doraemon, Dragon Ball, Explorer Woman Ray, Flame of Recca, Fly, Gaceta Ilustrada, Gimlet, Gunsmith Cats, Gundam 0080, Hello!, Interviú, El Jueves, Luchadoras de Leyenda, El País, El Papus, El Periódico de Catalunya, Práctica, Rambla, Rampa-Rambla, Rambla Rock, Reporter, Shin-Chan, Siesta, Shonen, Trocha/Troya, 3x3 Ojos, Totem, Viva.