Mariel
Mariel Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Mariel ; Martín, Andreu:

Python Trip, Papel Vivo; 21, Ediciones de la Torre, Madrid, 1981.

Mariel; Barceló, Manel:

Mamen, Pendones del Humor; 109, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1994.

Mariel; Barceló, Manel:

Mamen, Pendones del Humor; 126, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1996.

Mariel; Barceló, Manel:

Mamen, Luxury Gold, Ediciones RBA, Barcelona, 2008.

Mariel; Barceló, Manel:

Mamen, Pendones del Humor; 21, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1987.

Mariel; Barceló, Manel:

Mamen, Pendones del Humor; 29, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1988.

Mariel; Barceló, Manel:

Mamen, Pendones del Humor; 50, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1989.

Mariel; Barceló, Manel:

Mamen, Pendones del Humor; 61, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1990.

Mariel; Barceló, Manel:

Mamen, Pendones del Humor; 68, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1991.

Mariel; Barceló, Manel:

Mamen, Pendones del Humor; 80, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1992.

Mariel; Barceló, Manel:

Mamen, Pendones del Humor; 98, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1993.

Mariel; Martín, Andreu:

Contactos, Pendones del Humor; 4, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1983.

Mariel; Martín, Andreu:

Contactos, Pendones del Humor; 10, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1985.

Mariel; Martín, Andreu:

Contactos, Pendones del Humor; 15, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1986.

Mariel

Mariel es va iniciar professionalment en el món del dibuix als 19 anys, treballant com a intercaladora en pel·lícules d’animació. Va col·laborar com a historietista en algunes revistes argentines com l’infantil Anteojito (protagonitzada per un nen amb unes ulleres enormes) i la veterana Billiken (nascuda el 1919) fins que, a causa dels canvis polítics que experimentava el país, va optar per traslladar-se a Espanya, concretament a Barcelona, on va entrar a formar part de l’Editorial Bruguera. Allà va col·laborar primer amb la guionista Armonía Rodríguez (casada amb Víctor Mora) i més endavant amb el guionista Andreu Martín (que es convertiria també en la seva parella sentimental), que llavors escrivia guions per a autors com Raf o Segura.

La sèrie Pablito y su zoo, apareguda a la revista Cole-Cole el 1977, és de la seva època a Bruguera. Les seves pàgines, dibuixades amb un deliciós traç simple i esquemàtic, estaven protagonitzades per un nen de cabell ros no gaire allunyat de l’estil de les criatures popularitzades per José Luis Moro. Molt més original és la historieta de deu pàgines Su… icidio de usted, publicada aquell mateix any a l’extra Especial Mujeres de la revista Totem, dibuixada en blanc i negre, on exhibeix una enorme llibertat tant temàtica com gràfica i compositiva.

Amb Andreu Martín, precisament, va desenvolupar una col·laboració en el terreny de la historieta, tant per al públic infantil i juvenil com per a lectors adults. La seva primera gran col·laboració va ser Joanot Trobador (1977), una sèrie plena d’humor i màgia ambientada a l’època medieval que va aparèixer al número 348 de la revista catalana Cavall Fort i s’hi va mantenir fins al número 421 (el 1980). En aquestes pàgines, Mariel ofereix un dibuix precís i delicat, ple de petits traços que donen volum a les figures, i amb un tractament molt ric tant del color com dels enquadraments. Malgrat això, les característiques de Cavall Fort l’obligaven a fer una composició de pàgina més continguda i regular que la que va utilitzar en altres publicacions. Andreu Martín evoca de la següent manera el naixement de Joanot Trobador: “Sempre havia estat lector de Cavall Fort, i volia publicar-hi com fos (...). Per tant, quan em vaig casar amb una dibuixant de còmics… la primera visita que vam fer va ser a Cavall Fort” (Cavall Fort, 946-946, desembre de 2001).

Amb Andreu Martín com a guionista, Mariel va elaborar sèries com Dr. Delclós (Troya/Trocha, 1977), o el detectiu paròdic Sam Balluga (1978), que va aparèixer per primera vegada a la revista d’humor El Jueves, i que va continuar amb una segona aventura inacabada a l’efímera Metropol el 1984. Però, sens dubte, la col·laboració més popular de Mariel i Martín és la sèrie Contactos, nascuda originàriament amb el nom Bruc-2 (1978) per a Sal Común, i que va ser rebatejada en passar a les pàgines del setmanari El Jueves el 1980. D’aquesta sèrie se’n va publicar un àlbum a l’editorial Formentera, i uns altres tres a la col·lecció Pendones del Humor d’Ediciones El Jueves.

Un dels personatges de Contactes és la jove Mamen, una pèl-roja pigada i sexi que a partir de 1983 i fins el 2011 va tenir una sèrie pròpia a El Jueves amb guions de Manuel Barceló, després del distanciament professional i sentimental entre Mariel i Martín. A les pàgines de Mamen la resta de personatges de Contactos passen a un segon pla i només intervenen en funció de la seva relació amb la protagonista. El to realista de la sèrie va fer que els personatges anessin madurant, i la majoria van acabar casats o esdevenint pares.

“Mamen”, explica Mariel, “és el tipus de dona pel qual he lluitat tota la vida: independent, conseqüent i molt implicada, tant social com políticament, perquè no és un personatge superficial en absolut. Sap viure la vida i esprémer-ne el suc, però no gira l’esquena als problemes del món. Crec que és un bon model de dona.” (El Periòdic d’Andorra, 27 d’abril de 2008). Com a personatge, va néixer amb 14 anys, sent una adolescent guapa sense més preocupacions que explorar i explotar la seva sexualitat, però a poc a poc es va anar convertint en un personatge més compromès i interessat en el seu entorn. “Mamen agrada molt a les dones. M’atreviria a dir que la majoria dels seus fans són dones. Perquè s’hi veuen reflectides, o perquè hi veuen el model que els agradaria ser”, explica Mariel (ibíd.).

En aquesta sèrie, Mariel va treballar tant en blanc i negre com en color directe, i en tots dos casos ofereix un dibuix madur, amb una línia dolça i unes formes delicades i dinàmiques. Les seves vinyetes són sensuals i expressives, capaces de mostrar amb elegància i total desinhibició nus tant femenins com masculins. Són pàgines en les què la sexualitat i els cossos dels protagonistes es mostren de manera natural i espontània. Mamen es va convertir per mèrits propis en una de les sèries insignes de El Jueves, com ho demostren els nou àlbums recopilatoris que es van publicar entre 1987 i 1996.

L’estiu de 1990 (entre el 18 de juliol i el 2 de setembre) Mariel i Manel Barceló van tornar a col·laborar amb una sèrie de 37 tires per a El Periódico de Catalunya titulada Night & Day.

Mariel és una artista polifacètica que també ha col·laborat amb el món del teatre com a figurinista dissenyant vestuaris i escenografies.

Publicacions: Avui,  Bruguelandia, Cairo, Cavall Fort, Cimoc, Creepy, El Jueves, El Periódico de Catalunya, El Víbora, Pilote, Playboy, Titanic, Tótem, Trocha-Troya, Zero Cómics, Zona 84.

Sèries: Bruc 1, Bruc-2  o Contactos  (Sal Común, 1978), Dr. Delclós (Troya/Trocha, 1977), Joanot Trovador (Cavall Fort, 1977), Mamen (El Jueves, 1983), Night & Day  (El Periódico de Catalunya, 1990), Pablito y su zoo (Bruguera, 197-), Sam Balluga (El Jueves, 1978), Secretos del cine (TBO, 1988).