Mamen Moreu
Bibliografia

Moreu, Mamen:

Resaca, Astiberri Ediciones, Bilbao, 2014.

VV. AA:

Enjambre, Publicaciones FNAC, Barcelona, 2014.

VV. AA:

Institutos, Astiberri Ediciones, Bilbao, 2014.

VV. AA:

Las chicas pintan mucho, Publicaciones FNAC, Barcelona, 2015.

VV. AA:

Los grandes inventos del 2016, Publicaciones FNAC, Barcelona, 2016.

VV. AA:

Todas putas, Editorial Dibbuks, Madrid, 2014.

VV. AA; guión de Mauro Entrialgo:

Teresa Perales Cómics, Fundación Telefónica, Madrid, 2016.

Mamen Moreu

Mamen Moreu és historietista, dibuixant de còmics i il·lustradora. Va estudiar a l’Escola Joso de Barcelona. Des del 2009, amb algunes interrupcions, publica a la revista humorística El Jueves, on va començar a dibuixar quan el també dibuixant Albert Monteys, que aleshores dirigia la revista, va mostrar una de les seves tires a la redacció. L’autora manté actualment a la revista la sèrie d’una pàgina Dolores y Lolo, amb guions d’Ivan Batty.

L’any 2014 es va poder centrar en la seva primera novel·la gràfica, Resaca, que l’editorial Astiberri va publicar aquell mateix any. Per aquesta obra la van nominar un any més tard al premi a l’auto revel·lació al Saló del Còmic de Barcelona. Aquell mateix any 2014, va col·laborar en diversos còmics col·lectius: Enjambre, una recopilació d’historietes d’autores publicada per Norma Editorial i Todas Putas, un recull de quinze relats polèmics d’Hernán Migoya il·lustrats per dones espanyoles i sud-americanes sota la coordinació de l’historietista Carla Berrocal.

Mamen Moreu es va introduir molt aviat al món de les noves tecnologies: va ser una de les creadores del webcòmic Caniculadas. Per a aquest webcòmic, juntament amb altres dibuixants, va crear historietes sobre l’estiu des d’un punt de vista satíric i sempre sorprenent, buscant desemmascarar tòpics estivals. L’èxit del projecte, avalat pel premi al millor webcòmic al Saló del Còmic de Saragossa, va animar l’editorial de Bilbao Astiberri a publicar el projecte en paper. El resultat va ser Institutos, un còmic irreverent i poc políticament correcte que es capbussa en el món de les llegendes urbanes que omplen el període de l’adolescència. Les protagonistes són totes dones, igual que les autores del llibre, i això aporta un punt de vista poc habitual en el món del còmic. La sèrie es va publicar a Internet per darrera vegada l’estiu de 2014.

Com a dibuixant de còmics, va participar posteriorment en tres àlbums col·lectius: Las chicas pintan mucho, Los grandes inventos del 2016 y Teresa Perales Cómics (publicat per Fundación Telefónica), amb distribució gratuïta de la seva primera edició de 80.000 exemplars. En l’àmbit del disseny gràfic, ha realitzat des d’etiquetes per a ampolles fins a stickers (enganxines) per a missatgeria instantània.

El personatge de la protagonista d’algunes de les creacions de Mamen va néixer com una jove a la vintena a qui li agrada anar de festa anomenada Marcela, un àlter ego de l’autora que no amaga els seus problemes i complexes i fins i tot se’n riu. Darrerament, la Marcela ha crescut, i per això l’autora ha començat a introduir nous temes en el seu discurs com la maternitat i la pressió per casar-se. Mamen Moreu puntualitza que les tires que protagonitza aquest personatge no són autobiogràfiques, tot i que es nodreixen d’anècdotes que ella o algú del seu entorn han experimentat personalment. L’autora cita entre les seves influències principals Albert Monteys, Peter Bagge, Jamie Hewlett, Joe Matt i Mauro Entrialgo. El seu estil ha anat evolucionant des d’un traç més desimbolt i imperfecte fins a un acabat definit i de colors expressius, arribant a una simplicitat expressiva marcada pels braços surrealistes de la protagonista, que s’allarguen fins a proporcions inaudites.

Publicacions:

El Jueves, TMEO.

Sèries: Claudia Foreveryoung (TMEO), Dolores y Lolo (El Jueves), Marcela.