Lata
Lata
Bibliografia

Capdevila, Jaume:

L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana, Efadós, El Papiol, 2013.

Capdevila, Jaume:

Papitu (1908-1937). Sàtira, erotisme i provocació, Efadós, El Papiol, Barcelona, 2014.

Capdevila, Jaume:

La Campana de Gràcia (1870-1934). La primera publicació catalana de gran abast, Pagés, Lleida, 2014.

Gassó i Carbonell, Lluís:

50 dibuixants de Catalunya que formaren època (1867-1936), Editorial Glosa, Barcelona, 1981.

Labarta, Francesc:

Para comprender la pintura, Dolmen, Barcelona, 1944.

Solà i Dachs, Lluís:

L'humor català, 3 vols., Bruguera, Barcelona, 1972.

Solà i Dachs, Lluís:

La caricatura social i política a Catalunya, 1865-2005, Duxelm, Barcelona, 2005.

VV.AA.:

El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants catalans que cal conèixer, Pòrtic, Barcelona, 2004.

Lata

Nét del gran dibuixant Eusebi Planas i del pintor i dibuixant Lluís Labarta, no és estrany que Francesc Labarta també es dediqués al dibuix i a la pintura, i que ho fes amb un estil lluminós i expressiu. Va rebre els primers ensenyaments artístics de part del seu pare, així com de mestres de gran rellevància que eren amics de la família com Antoni Caba, Manuel Fuxà, Soler i Rovirosa, Josep Pascó, Josep Lluís Pellicer, Mas i Fontdevila i Anglada Camarassa, a més d'ampliar els seus estudis a França i Bèlgica. També va treballar en les obres de l'Hospital de Sant Pau amb l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Va tenir una dilatada carrera com a pintor, dibuixant i il·lustrador, encara que en el camp en què va aconseguir destacar va ser la pedagogia, ja que va exercir a l'escola del districte V i va ser nomenat catedràtic de l'Escola Superior de Belles arts de Sant Jordi i professor de pintura decorativa a la Llotja, a més de fundar la seva pròpia acadèmia des de la qual va formar i va influir a diverses generacions d'artistes.

La seva faceta de dibuixant satíric es concentra en els seus anys joves, quan va publicar a L'Esquella de la Torratxa, Foyer, Revista Nova, La Mainada, Flirt, Margot, Cuca Fera i molt especialment a Papitu on, amb el pseudònim Lata, va deixar una impressionant galeria de retrats lúbrics de dames elegants, vestides o a mig vestir, d'un elevat grau d'erotisme i dibuixades amb un traç vibrant i sensual. En realitat, tot i que era un magnífic dibuixant, mai va ser un veritable humorista ja que els textos humorístics dels peus eren afegits posteriorment a la redacció. També va utilitzar els pseudònims Satan o Giner, a més d'una G. majúscula, i va ser director artístic de l'excel·lent publicació Cuca Fera.

Es va dedicar també a la il·lustració industrial i editorial i al gravat. Va decorar l'Església de les Carmelites de Barcelona i algunes dependències del Palau de Pedralbes. En el camp de la pintura es va destacar com a paisatgista i va escriure diversos volums didàctics, entre els quals destaca Para comprender la pintura, de 1944.

Publicacions: Cuca Fera, L'Esquella de la Torratxa, Flirt, Foyer, Margot, La Mainada, Revista Nova, Papitu