L'Avi
L'Avi Bibliografia

Conde Martín, Luis:

El humor gráfico en España, Técnos, Madrid, 2005.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Martí, Montse:

Conyes i Acudits Catalans, L’Arca editorial, Barcelona, 2008.

Riera Pujal, Jordi:

El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011), Ediciones Glénat, Barcelona, 2011.

Roglan, Joaquim:

Revistes d'humor a Catalunya 1972-1992, Col·lecció vaixells de paper, 20, Col.legi de Periodistes, Barcelona, 1996.

VV.AA.:

Butifarra! El còmic dels barris (1975-1987), TantaTinta, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2015.

L'Avi

Recasens va néixer a Barcelona, al barri de la Sagrada Família, i l'any 1972 va fer el seu debut com a dibuixant al setmanari badaloní Platea, dedicat a l'espectacle. Aleshores signava Lluís i el seu estil de dibuix era ben diferent de l'actual. Aquell mateix any li va tocar fer el servei militar (aleshores obligatori) a Jaca i allà hi va fer algunes col·laboracions per Andalán (que en aragonès vol dir “endavant”), el setmanari dirigit per José Antonio Labordeta, i també va publicar a Canigó. L’any 1976, amb uns amics i amb la motxilla a l'esquena, va fer un viatge a l'Índia que, en certa manera, el va marcar per sempre. Van arribar a l'antiga colònia portuguesa de Goa on, casualment, es van assabentar que hi havia viscut un pintor i dibuixant català i republicà, exiliat de la Guerra Civil, del qual s'ignorava el nom autèntic. L'home ja havia mort però van poder visitar casa seva, on tenia un munt de dibuixos i quadres. Entre ells hi havia un autorretrat que estava signat “L'Avi”. Els companys de viatge de Recasens van trobar que s'assemblava molt al dibuixant i, durant la resta del viatge, li van fer la broma de dir-li “Avi”. A ell no li devia desagradar perquè, quan va tornar a Barcelona, va acabar adoptant aquest nom com a signatura habitual.

L’any 1976 va participar a Butifarra!, coordinada per Alfons López, i a El Papus d’Óscar i Ramon Fuentes (Ivà), on hi va estar fins al 1984, malgrat el greu atemptat que la revista va patir el 1977. En una de les èpoques d'escassetat de feina va fer passatemps (“Els 7 errors” i autodefinits) per a Teleindiscreta i va enviar dibuixos a la casa alemanya Cóndor, que aleshores editava set revistes de caire infantil i juvenil, i a Tío Vivo, on hi va fer un personatge que ensenya trucs de màgia als nens, Sr. Mago. El 1986 també va dibuixar a Bichos i a Garibolo.

L’any 1988 va il·llustrar el lllibre Per a tots, salut en el qual el Dr. Bras Marquillas parlava dels bons hàbits que cal seguir per tenir una vida saludable. Un any més tard va començar una de les feines més duradores que va tenir, dibuixant un acudit cada dia per al diari gironí El Punt, col·laboració que va seguir fins al 26 de juny del 2015, data en la qual va publicar la seva darrera vinyeta en el renovat El Punt/Avui. L’any 1994 havia ampliat la seva col·laboració amb l'editora gironina i havia publicat a Revista de Badalona, que aquest grup acabava de comprar, així com al primer diari d'esports en català, El 9 Esportiu, on va dibuixar entre el 2002 i el 2006.

Actualment fa un dibuix setmanal a Economia Digital i al diari Gol. També als digitals Gurb, una revista cultural quinzenal, i El Web Negre, publicació en xarxa promoguda per un grup de dibuixants en record del mític El Be Negre. A part, dibuixa per a l'esportiu bisetmanal La Grada i participa a TV3 en el programa Els matins. A Amaniaco, trimestral, hi fa la sèrie Hospital Central (que ja havia fet a El Papus) i envia dibuixos a l'agència holandesa Cartoon Movement. Però una de les seves realitzacions més conegudes són els àlbums amb les històries dibuixades de diversos pobles, ciutats o entitats. Va començar-los el 1982 editats per El Punt però, acabat el contracte amb l'editorial gironina, ell encara els dibuixa i els respectius ajuntaments els editen pel seu compte. Ja en porta fets, amb èxit, setanta-tres.

També ha col·laborat a la tarragonina Deliròpolis, una mena de fanzine d’Elchicotriste (Miguel Villalba), i a Boston the mag, publicada per un cubà que li demanava acudits. Com que Recasens ha tocat totes les tecles també ha fet ràdio (el programa En companyia, que ha voltat per una colla d'emissores municipals durant més de 30 anys) i també ha participat en la televisió amb una sèrie de 200 episodis d'un minut protagonitzada per un metge mig boig (Dr. Disaster, 1999) i produïda per la nord-americana SPI Internacional. Recasens feia els dibuixos i l'story-board mentre que l'animació era feta a Índia. En aquests episodis (que malauradament només podem veure per internet, on a més no hi són tots), el dibuixant ens mostra el seu agut i inesgotable sentit de l'humor, que és molt proper al d'altres dibuixants catalans com Ivà o Alfons Figueras.

L’any 2015 va col·laborar a recuperar la història del col·lectiu de dibuixants i guionistes Butifarra! en el llibre Butifarra! El còmic dels barris (1975-1987) promogut per TantaTinta i editat per l'Ajuntament de Barcelona.

Publicacions: Amaníaco, Andalán, A Tope, Avui, Balalaika, Bichos, Boston the Mag, Butifarra!, Canigó, Delirópolis, Economia Digital, El Cuervo, El 9 Esportiu, El Papus, El  Punt, El Punt/Avui, El Pulgarcito, El Triangle, Garibolo, Gol, Hara Kiri, La Grada, Monstruos  & Co., Mortadelo, Muac, Pulgarcito, Regió 7, Revista de Badalona, Sport, Teleindiscreta, Tío  Vivo, Trompetillo, El Web Negre

Sèries: Dr. Disaster (SPI Internacional, 1999),, Dr. Prados (El Papus, 1978), Hospital Central (El Papus, 1976), Mow (Monstruos & Co, 1986), Sr. Mago (Tio Vivo, 1980), Trompetillo (Bichos, 1986).