Killian
Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

VV.AA.:

"Colección El Papus, Antología de Viñetas", Amaika, 1-3,6, Barcelona, 1976.

VV.AA.:

"Revista Kung-Fu", Amaika, 4, 5, 9, 12, 17, 21, 22, Barcelona, 1976.

VV.AA.:

"Revista El Papus. Elf", Amaika, 135, Barcelona, 1976.

VV.AA.:

"Revista El Cuervo", Amaika, 5, 7, Barcelona, 1977.

VV.AA.:

El Destete, Amaika, Barcelona, 1976.

VV.AA.:

Educación sexual, Amaika, Barcelona, 1977.

Killian

Carlos Killian va estudiar a l’Escola Nacional de Belles Arts i a l’Escuela Panamericana de Arte a Buenos Aires. Ha col·laborat a publicacions de Llatinoamèrica, Espanya, Gran Bretanya i Estats Units.

Les seves primeres tires còmiques van aparèixer a les revistes argentines Mengano, Satiricón i Humor Registrado. Per a Mengano va crear un personatge que es va fer molt popular anomenat Perlote, caracteritzat pel seu enorme nas, l’únic tret visible del seu rostre. Les historietes de Perlote eren d’un humor brètol i picant.

El 1975 va viatjar a Espanya, i va viure a Madrid i a Barcelona. En arribar va començar publicant a El Papus, i, més tard, les seves historietes apareixerien a revistes com El Jueves, Interview, Papillón o Siesta, i als diaris ABC, Cambio 16 i El País.

Entre els anys 1977 i 1980 va exposar la seva obra al Saló de Barcelona, on també va rebre un premi per la seva obra. També el van premiar a l’Expo ‘92 de Sevilla. El 1994 va viatjar als Estats Units, on va publicar al New York Times i a la revista Playboy. Els seus quadres es van exposar a la Society Gallery i a la Goya Art Gallery de Nova York. Va tornar a Espanya el 1997 i va participar en diverses edicions de la Muestra Internacional de Humor Gráfico que realitza la Universidad de Alcalá, exposant la seva obra i col·laborant en xerrades amb els alumnes. L’any 2000 va rebre a Itàlia el premi Yellow Kid al millor il·lustrador europeu. Va tornar a Buenos Aires l’any 2006, i allà va rebre el premi a l’art eròtic. Va exposar la seva obra a la galeria Praxis i a l’Asociación de Ilustradores de Buenos Aires.

Les seves historietes s’han recollit en diverses antologies humorístiques, entre les quals hi trobem Educación Sexual, Por la boca muere el pez i El Destete. Killian va ser un autor prolífic que va abordar diversos registres amb la mateixa habilitat. Crida l’atenció l’erotisme dels seus nus femenins, amb una marcada influència del pintor austríac Egon Schiele. La notícia de la seva mort el 2011, malauradament, no va tenir ressò als mitjans espanyols, un país on havia desenvolupat una part important de la seva carrera.

Publicacions: ABC, Blanco y Negro, Cambio 16, El Cuervo, El Jueves, El País, El Papus, Golf Today, Golf World, Humor Registrado, Interview, Kung-Fu, La Vanguardia, Mengano, New York Times, Papillón, Penthouse, Playboy, Satiricón, Siesta, Yes.

Sèries: Por la boca muere el pez (El Papus, 1976).