Kalikatres
Kalikatres Bibliografia

Conde Martín, Luis:

El humor gráfico en España, Asociación de la Prensa de Madrid, Madrid, 2005.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Menéndez Ángel:

De cómo las bestias hacen el amor a lo humano y de cómo los humanos hacen el amor a lo bestia, Editorial Calambur, Madrid, 1992.

Menéndez, Ángel:

El Boletín Especial, Editorial El Boletín, Barcelona, 2006.

Menéndez, Ángel:

El hafa, el diablo y la Oficina, Editorial Bruguera, Barcelona, 1961.

Menéndez, Ángel:

Los aborígenes de Andrómeda, Albia Ficción, Bilbao, 1978.

Menéndez, Ángel:

¡Oh! Kalikrates sapientísimo, Muchnick Editores, Barcelona, 1990.

Menéndez, Ángel:

Maturranya, espia y mártir, Muchnick Editores, Barcelona, 1996.

Menéndez, Ángel:

Diccionario personal, Biblioteca La Golondriz, Pozuelo de Alarcón, 1999.

Tubau, Iván:

El humor gráfico en la prensa del franquismo, Editorial Mitre, Barcelona, 1987.

Vilabella Guardiola, José Manuel:

Los Humoristas, Ediciones Amaika, Barcelona, 1975.

VV.AA.:

Humor gráfico español del siglo XX, Biblioteca Básica Salvat, núm. 46, Editorial Salvat/Alianza Editorial, Madrid, 1970.

Kalikatres

L'arquitecte grec Kalikrates, un dels constructors de l'Acròpolis atenenca (segle V a.C.), no es podia ni imaginar que 25 segles més tard, i en una ciutat aleshores inexistent (Madrid), un senyor que es diria Ángel Menéndez faria popular el seu nom a través d'un setmanari titulat amb el nom d'un ocell (La Codorniz). El dibuixant feia a cada número una invocació (“¡Oh! Kalikrates sapientíssimo”), a la qual seguia una pregunta que era contestada amb grans dosis d'humor i de filosofia popular. El savi grec s'havia transformat, per obra i gràcia del dibuixant, en un sacerdot egipci del temps dels faraons.

Ángel Menéndez era un home de caràcter més aviat taciturn i introvertit però que, potser a conseqüència d'això, tenia molt esmolat el sentit de l'humor i sabia treure el màxim profit dels seus recursos estilístics, que no eren pas extraordinaris.

Va néixer a San Sebastian, practicament coetani d'Álvaro de Laiglesia, amb el qual va coincidir a La Codorniz com a practicant de l'humor escrit ja que, tant l'un com l'altre, van ser escriptors prolífics. La diferència entre els dos autors era que Menéndez, quan convenia, podia il·lustrar amb dibuixos les seves idees. Va començar a dibuixar a la veterana revista l’any 1952, amb el pseudònim de Pitti, i va coincidir en diverses etapes amb companys tan coneguts com Miguel Mihura, Wenceslao Fernández Flores, Edgar Neville, Conchita Montes o Enrique Jardiel Poncela i amb innumerables dibuixants com Tono, Herreros i, més endavant, Forges. Ben aviat, però, va canviar la seva signatura per la de Kalikrates, segons sembla per no ser confós amb un altre col·laborador que signava Pittigrilli.

També va ser home de diaris i va col·laborar a Arriba, Informaciones, El País, Marca o Nuevo Diario i a revistes com Balalaika (1982), Clarín, 7 Fechas (setmanari que portava el subtítol “El periódico de toda la semana”), l'econòmic 3E, a la Revista de l'Ateneo de Madrid o a El País Semanal, que dirigia Moncho Alpuente. Aquest periodista també va participar amb Menéndez a la revista d'humor segoviana El Cochinillo Feroz que va dirigir José Orcajo entre 1998 i 2005.

Tot i el seu pensament dretà també va tenir moments conflictius amb la censura com en el dibuix que va publicar al diari econòmic 3E sobre els vols de la companyia Iberia a Portugal, on hi sortia una caricatura del president lusità Oliveira Salazar junt amb el dibuix d'un porc. L’incident diplomàtic es va saldar amb una reconvenció amistosa.

La seva faceta de novel·lista va destacar en títols com Los aborígenes de Andrómeda (1978), ¡Oh! Kalikrates sapientisimo (1990), Maturranga, espia y mártir (1996) o el Diccionario personal (1999), entre d’altres. Autor polifacètic, també va escriure obres teatrals i l’any 1965 va estrenar La cárcel de Fedro, el 1971 Judith y Holofernes en rojo y verde i, durant els anys següents, English Boda, La asesina inocente i, finalment, El pobre Dudu.

Pels seus mèrits va rebre la “Legión de Humor”, concedida per la revista La Golondriz. Fins que va morir, el 2012, va viure al seu barri, Chamartín, a Madrid. En els darrers temps suportava una malaltia que li limitava molt els moviments.

Publicacions: Almanaque Agromán, Arriba, Ateneo de Madrid, Balalaika, Clarín, Diario de Tarragona, El Cochinillo Feroz, El Paìs Semanal, El Socialista, Garbo, Informaciones, La Codorniz, La Golondriz, Marca, Nuevo Diario, Siete Fechas (7 Fechas), Treinta Días (30 días), Tres E (3E).

Sèries: ¡Chispa siniestra! (La Codorniz, 1951), Kalikrates (La Codorniz, 1952)