Joma
Joma Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Joma:

Obres completes i altres dibuixos, Edicions Mina per Cercle de Lectors, Barcelona, 2005.

Joma:

Clau de Pas, Museu de les Aigües i Fundació Agbar, Barcelona, 2004.

Larreula, Enric:

Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà, Edicions 62, Barcelona, 1985.

Riera Pujal, Jordi:

El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011), Ediciones Glénat, Barcelona, 2011.

Roglan, Joaquim:

Revistes d'humor a Catalunya 1972-1992, Col·lecció vaixells de paper, 20, Col.legi de Periodistes, Barcelona, 1996.

Solà i Dachs, Lluís:

JOMA, els ninots amb gag, Dibuixants d'avui i d'ahir, El Noticiero Universal, Barcelona, 1984.

Joma

Va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, quan encara no s'havia obert la Ronda del General Mitre i gairebé tot eren solars. Va començar a estudiar a l'Escola d'Arts Aplicades i, portat per la seva dèria pel dibuix, va passar a estudiar periodisme perquè creia que aquesta carrera seria un bon mitjà per introduir-se en el món de l'acudit gràfic.

Es va atrevir a enviar per correu un dibuix a Patufet i el va veure publicat. Es va presentar a la redacció, i va ser aleshores quan va néixer una col·laboració que va durar fins a la desaparició del renascut setmanari l’any 1973. En aquesta publicació va començar a madurar el seu estil de dibuix i va conèixer altres joves dibuixants com Toni Batllori, Alfons López, Fer o Tha.

Els seus originals començaven a ser coneguts, i va dibuixar a diverses publicacions com Mata Ratos, Oriflama, Serra d'Or, L'Infantil, Cavall Fort, L'Hora, Amb portes roses o Grama, entre d’altres. El 1974 va fer un comentari esportiu al diari Tele/eXpres, que es va convertir en acudit diari fins a la desaparació de la capçalera. També va dibuixar a El Papus,  a Barrabàs i a El Jueves (1980) i va il·lustrar llibres, alguns escrits per ell mateix, com Amb aquest cel no es va enlloc, En Joan de dalt del sol, El gegant més alt o La torre del rellotge. Va fer cartells per a institucions i també col·leccions de cromos com l’anomenada Els arbres de Barcelona.

Com altres dibuixants, també el va temptar fer una incursió en el món dels dibuixos animats. Va participar en el llargmetratge d’animació per a adults de Jordi Amorós Historias de amor y masacre (1979) i va fer la pel·lícula Ploma daurada (1981) amb Montserrat Batllori i Josep Maria Ginesta.

Reconeix haver rebut influències ideològiques de les revistes Hara Kiri i Charlie Hebdo

i, en conseqüència, dels dibuixants Reiser i Wolinski mentre que, a nivell domèstic, els seus referents eren Óscar i Ivà, tot i que també admira Cesc, Perich i Montse Ginesta. Altres dibuixants que li agraden són Steatman, Ungerer i Ross.

Li agrada tant la seva professió que declara que no pot concebre la vida sense dibuixar. Actualment treballa en l’ampli projecte Viatge incessant, una sèrie d'accions efímeres al llarg de la Mediterrània que va encetar l’any 2003. Els poemes visuals i les petites composicions escultòriques formen part d’aquest projecte i constitueixen una mirada sobre la cultura mediterrània i la seva gent. Aquesta vessant artística del seu treball la compagina amb el seu treball d’il·lustrador i les col·laboracions que realitza per premsa.

Publicacions: Amb potes rosses, Barrabàs, Cavall Fort, Charlie Hebdo, El Cuervo, El Jueves, El Papus, Grama, Hara Kiri, La Vanguardia, L'Hora, L'Infantil, Mata Ratos, Oriflama, Patufet, Serra d'Or, Tele/eXpres.

Sèries: Cresques (Cavall Fort); El rei de la Cerdanya (Patufet, 1971); Los vicios (Publicacions Amaika, 1976).