Ja
Ja Bibliografia

Candel, Jose Maria:

Historia del dibujo animado español, Filmoteca Regional de Murcia, Murcia, 1993.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Ja:

Sor Angustias de la Cruz, ECC ediciones, Barcelona, 2014.

Ja:

Hombre pobre, hombre rico, ECC ediciones, Barcelona, 2015.

Lladó, Francesca:

Los Comics de la Transición, Colección Viñetas nº 3, Ediciones Glénat, Barcelona, 2001.

Solà-Dachs, Lluís:

"Dibuixants d'ara", Hoja del Lunes, 29 novembre 1982, Barcelona

VV AA:

¡Papus, el regreso. Publicació gratuita per Internet, Barcelona, 2013.

Ja

El seu padrí era pintor i el va animar a dibuixar, als vuit anys ja s'empescava historietes i als divuit va entrar a treballar als estudis Buch Sanjuán com a ajudant d'animació. El primer dibuix el va publicar al Butlletí de FECSA. De manera professional, va debutar a la revista Mata Ratos en l'època en què en Conti n’era el director artístic. A les altres publicacions on va col·laborar, tant professionals com tècniques, no hi va durar gaire perquè el seu esperit de contradicció el portava a dibuixar acudits sobre l'avortament en revistes mèdiques i sobre divorcis i anticonceptius en les de caire religiós.

Malgrat que no en sabia res d'esports, va col·laborar a la revista satírica esporitva Barrabás (1972), i quan va sortir El Papus s'hi va integrar de seguida. Va ser en aquest setmanari on hi va trobar el seu millor camp d'expressió, fent un tipus d'humor inspirat en el francès Bosch quant al grafisme i en la revista Hara Kiri quant a la ideologia, sense cap respecte per a persones o institucions. Això va fer que, en les darreres èpoques del franquisme, passés sovint pels jutjats. Els seus temes preferits eren els considerats més intocables, i el seu irreductible esperit de contradicció el portava a opinar de la manera més crítica possible i sempre amb un llenguatge absolutament popular i descordat. En aquest aspecte són antològiques les seves sèries Encuesta Papus, El Obispo Morales o Sor Angustias de la Cruz.

Amorós també va dibuixar a El Cuervo, d’Ediciones Amaika, va fer un parell de col·laboracions a Cul de Sac (números 8 i 15) i va publicar un recull de les seves col·laboracions a El Papus en diferents llibres, però la seva autèntica vocació és el dibuix animat. Va dirigir el llargmetratge Historias de amor y masacre (produït per la productora de dibuixos animats EQUIP el 1978), considerat el primer llarg d’animació per a adults fet a l’estat espanyol. Entre els altres títols de dibuixos animats que va dirigir destaquen Gugu, que va obtenir un premi de la Generalitat, i Mofli, el último koala (1986). L’any 1989 va realitzar el llargmetratge Despertaferro per al cinema i el 1990 va crear una nova productora, Cine Nic.

Va publicar a El Jueves entre 2004 i 2009 i actualment ha passat a col·laborar a la revista Mongolia.

El seu tipus de dibuix sembla fet a corre-cuita, però en realitat sempre li ha agradat dibuixar a contrarellotge, fins i tot quan li sobra temps. Diu que si va a poc a poc li fugen les idees. El seu estil de dibuix ha estat classificat per Francesca Lladó en el seu llibre sobre còmics de la transició com a pertanyent a la tendència de funcionalitat espontaneista. De fet, igual que l’Ivà i l’Óscar, Ja és un dibuixant molt influenciat per l'estètica lletgista que practicava el dibuixant francès Reiser. En aquesta tendència no es busca un dibuix agradable a la vista, sinó que es dóna molta importància a ressaltar la història que s’explica.

Publicacions: Barrabás, Cul de Sac, El Cuervo, El Jueves, El Papus, Mata Ratos, Mongolia

Sèries: Encuesta Papus (El Papus, 1976), El Obispo Morales (El Papus), Sor Angustias de la Cruz  (El Papus), Histórias de amor y masacre (El Papus, 1976)