Ivà
Ivà Bibliografia

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000), 2 volúmenes, Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001.

Gironés, Jose Manuel¡a:

La politica española entre el rumor y el humor, Ediciones Nauta, Barcelona, 1974.

Ivà:

Historias de la puta mili. Todo por la patria, Colección Luxury Gold, número 6, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2008.

Ivà:

Makinavaja. Absolut beginsers, Colección Luxury Gold, número 8, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2008.

Ivà:

Makinavaja. Glory days, Colección Luxury Gold, número 22, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2008.

Ivà:

Makinavaja, Colección clásicos El Jueves, número 5, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2006.

Ivà:

Historias de la puta mili, Colección clásicos El Jueves, número 12, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2006.

Ivà (guió), Giménez, Carlos (guió i dibuixos):

España Una, Grande y Libre, Nuevas Ediciones Debolsillo, Barcelona, 2013.

Larreula, Enric:

Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà, Edicions 62, Barcelona, 1985.

Lladó, Francesca:

Los Comics de la Transición, Colección Viñetas nº 3, Ediciones Glénat, Barcelona, 2001.

Riera Pujal, Jordi:

El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011), Ediciones Glénat, Barcelona, 2011.

Solà Dachs, Lluís:

Dibuixants d'avui i d'ahir, Ivà,quan una marca esdevé pseudònim, El Noticiero Universal, Barcelona, 1983.

Tosas Fuentes, Ramón; Giménez, Carlos:

¡Cagontó! El gran libro de Ivà, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2003.

Vilabella Guardiola, José Manuel:

Los Humoristas, Ediciones Amaika, Barcelona, 1975.

VV.AA.:

El Jueves ya no es lo que era, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2012.

Ivà

El seu pare era constructor d'obres i la feina el portava a diversos pobles. Al Ramon li va tocar néixer a Manresa i criar-se en diverses localitats. Va viure també a Lleida, Vilanova de Segrià o Fraga, i va fer el servei militar a Canàries i a Ifni (Àfrica). A part d’això, ja de més gran va viure dos anys a França i una llarga temporada a Anglaterra, en una afició viatgera que li va durar tota la vida.

Com que li agradava molt dibuixar, de molt petit ja feia quadres i llegia llibres d'art. El seu estil era molt treballat i detallista al principi, ben diferent del que li va aportar popularitat més endavant. Va publicar el seu primer dibuix al Mata Ratos de l’època de Conti, cobrant 60 pessetes. En Ramon tenia la idea de formar un grup de persones per fer creacions en el món de l'art. Volia anomenar-lo “Intent de Variant Artística”, nom que abreujat és “IVÀ”. Com que la idea no es va acabar de concretar, va adopta el lema com a pseudònim personal.

El 1967 va viure una època a la Rambla de Barcelona, que recordaria amb nostàlgia, i allà va conèixer Óscar Nebreda. Van formar equip i, en adonar-se que el dibuix detallista donava massa feina, van decidir canviar d’estil, inspirant-se en dibuixants com el francès Reiser. Amb la signatura Óscar & Ivà van col·laborar a Diario de Barcelona i a Garbo, i van contribuir a la fundació de la revista esportiva Barrabàs i del setmanari satíric El Papus (1972). En aquesta etapa, aquest cop en solitari, també va col·laborar en la revista infantil en català L'Infantil-Tretzevents (1970) amb un parell de personatges: Kim Rodamons, un grumet aventurer, i Ramon, un soldat de la reconquesta tip de moros i de batalles. També ho va fer en la segona época de Patufet (1971) amb una historieta plenament reexida sobre un dimoni entremaliat anomenat Mefist. Allà també hi va dibuixar cobertes.

Poc després, aquesta vegada en solitari, va fundar una altra revista esportiva amb el nom El Hincha Enmascarado, però va ser un fracàs de vendes i, potser per aquest motiu, va decidir anar a passar una temporada a Londres.

Després de la seva estada a Anglaterra, quan va tornar a Barcelona, Ivà va dibuixar a El Jueves i va tornar a col·laborar a El Papus. Seguia fent mofa de tot amb el seu dibuix mordaç i irreverent, on el guió (amb abundants mots en argot) sempre era el més important. Les seves sèries Makinavaja i sobretot Historias de la puta mili (amb el mític sergent Arensivia) van tenir tant d'èxit que aquesta última fins i tot va ser portada al cinema. També es va interessar pels dibuixos animats, que creia que serien el futur del dibuix. A Anglaterra ja havia fet algun intent, però va ser a Barcelona on, juntament amb Jordi Amorós (Ja), va participar en el film Historias de amor y masacre (1978). La pel·lícula va ser el primer intent a l’estat espanyol de fer un llargmetratge d’animació destinat als adults, encara que no va tenir gaire èxit comercial. També va participar a la revista Hermano Lobo, que va marcar una frontera en la darrera època del franquisme. A més, va fer una llarga estada a Veneçuela. L’any 1986 va tornar a El Jueves, on va publicar fins que va trobar la mort en un accident de trànsit a la Rioja.

Ivà es considerava un treballador del dibuix que feia una feina que, a tot estirar, era artesanal i especialitzada, però sempre dintre d'una línia i uns esquemes totalment comercials. És innegable, tanmateix, que en la seva obra hi ha una filosofia personal latent i una manera molt particular d'enfocar les diverses situacions de la vida des d'una situació política d'esquerres, plasmada a través dels seus dibuixos i que el va portar a visitar els jutjats diverses vegades i a patir més d'un arrest domiciliari.

Publicacions:   Barrabàs, Bocaccio, Diario de Barcelona, El Hincha Enmascarado, El Cuervo,   El Jueves, El Papus, Garbo, Hermano Lobo, HdiosO, L'Infantil-Tretzevents, Mata Ratos, Patufet, Puta Mili

Sèries: Historias de la puta mili (El Jueves, 1986), Kim Rodamons (L’ìnfantil, 1970),  Mikinavaja, el último choriso (El Jueves, 1986), Mefist (Patufet, 1971), Ramón (L’ìnfantil, 1970).