Horacio Altuna
Bibliografia

Altuna, Horacio:

Las historietas eróticas de Altuna, 4 vol., RBA, Barcelona, 1992-1995.

Altuna, Horacio:

Imaginario, Ediciones B, Barcelona, 1993.

Altuna, Horacio:

Maestros del Erotismo, 3 vol., RBA, Barcelona, 1997.

Altuna, Horacio:

HOT L. A., Norma editorial, Barcelona, 2000.

Altuna, Horacio:

Chances, Norma editorial, Barcelona, 2002.

Altuna, Horacio:

Ficcionario, Norma editorial, Barcelona, 2005.

Altuna, Horacio:

Gato, Norma editorial, Barcelona, 2005.

Altuna, Horacio:

Horacio Altuna/Conversación/Cuadernos de bocetos, Ediciones Sinsentido, Madrid, 2005.

Altuna, Horacio:

Time Out, Norma editorial, Barcelona, 2006.

Altuna, Horacio:

Familia Tipo, Ediciones B, Barcelona, 2008.

Altuna, Horacio:

Cuadernos secretos, Orsai, Sant Celoni, Barcelona, 2011.

Altuna, Horacio (g); González, Jorge (d):

Hard Story, Norma editorial, Barcelona, 2001.

Altuna, Horacio (g); González, Jorge (d):

Hate Jazz, Ediciones Sinsentido, Madrid, 2006.

Trillo, Carlos (g); Altuna, Horacio (d):

Las puertitas del señor López, Planeta DeAgostin, Barcelona, 2009.

Trillo, Carlos (g); Altuna, Horacio (d):

Charlie Moon, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2009.

Trillo, Carlos (g); Altuna, Horacio (d):

Merdichesky, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2010.

Trillo, Carlos (g); Altuna, Horacio (d):

Tragaperras, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2010.

Trillo, Carlos (g); Altuna, Horacio (d):

El Loco Chávez. Profesión Reportero, Norma editorial, Barcelona, 1985.

Trillo, Carlos (g); Altuna, Horacio (d):

El último recreo, Planeta DeAgostini, Barcelona, 1998.

VV.AA.:

El lado oscuro, Semana Negra / Pepsi, Gijón, 1999.

VV.AA.:

La Biblia, Semana Negra, Gijón, 2009.

VV.AA.:

Mestizo, Semana Negra, Gijón, 2000.

VV.AA.:

El patio trasero, Sacp Roto Ediciones, Barcelona, 1987.

Horacio Altuna

La força del seu grafisme fa dels seus personatges éssers vius que transpiren a totes les seves vinyetes. Tracta amb cura la narració i la diagramació de la pàgina, i és un mestre de l’ambientació. Gràcies a tot això i a la qualitat argumental de les seves obres, és un referent de la historieta per a adults. En efecte, Horacio Altuna és, en essència, un historietista excel·lent que també ha abordat l’humor gràfic en forma de vinyetes al llarg de la seva dilatada trajectòria, com veurem una mica més endavant.

Va començar com a professional del còmic el 1965 a la seva Argentina natal dibuixant a Super Volador, versió argentina de Superman. Entre 1967 i 1975 va col·laborar amb revistes de l’editorial argentina Columba (El Tony, D’Artagnan o Fantasía) amb sèries d’aventures o policíaques, treballant amb guionistes com Héctor G. Oesterheld (G. Oesterheld Kabul de Bengala) o Robin Wood (Big Norman). A la seva primera etapa va dibuixar també per a revistes com Misterix, Cinemisterio, Patoruzito o Casco de Acero. Durant la dècada dels setanta, els seus dibuixos van migrar a editorials nord-americanes (Charlton) o britàniques (Fleetway i Thompson), on va dibuixar historietes d’acció, aventures i bèl·liques. Per a una altra revista, Skorpio, va dibuixar els guions de Serie Negra, escrits per Guillermo Saccomano. Encara a Argentina, i amb Carlos Trillo com a guionista, el 1975 va concebir la tira diaria de El loco Chávez per al diari Clarín, una obra entre humanista i quotidiana, que es va publicar fins el 1987. Va ser secretari de l’Asociación de Dibujantes Argentinos, des d’on va lluitar pel reconeixement dels drets d’autor de la professió. Novament amb Trillo, va crear Las puertitas del señor López (1979) per a la revista El Péndulo, un cant a la imaginació i a la llibertat en temps de dictadura. La seva associació amb Trillo va continuar a capçaleres com Humo® y Superhum®, amb sèries com Charlie Moon (1980) i Merdichesky (1981).

L’any 1982, davant la precària situació política i social del seu país, va emigrar a Espanya. A partir d’aquí, va iniciar una llarga col·laboració amb Toutain Editor a revistes com 1984, Comix Internacional i Zona 84, amb obres de marcat accent crític i polític, realitzades tant amb Carlos Trillo (El último recreo el 1982 i Tragaperras el 1984) com amb guions propis (Ficcionario, 1983, Chances, 1984, Time Out, 1985 o Imaginario, 1988, aquesta darrera per a l’editorial francesa Dargaud). Per encàrrec del director Luis Puenzo va confeccionar el guió gràfic i el disseny de producció de Gringo viejo (1989). Davant la crisi de les revistes de còmics, el 1989 va abordar la realització d’historietes breus eròtiques, així com la sèrie Gato per a Playboy (als Estats Units es van publicar a Penthouse Letters i Heavy Metal). La seva inquietud pels avatars socials del seu temps l’ha portat a realitzar diverses historietes sobre els conflictes racials a Los Angeles (Hot L.A.).

Altuna no perd el contacte amb el seu país d’origen, i va concebre en solitari una altra tira per a Clarín, El Nene Montanero (1994-2002), una obra d’ambient quotidià amb tocs d’humor. L’humor està més present en una altra de les seves tires diàries, Familia tipo (El Periódico de Catalunya, 2000-2010). Com a guionista, Altuna ha treballat amb el dibuixant argentí Jorge González (Hard Story, 2001, i Hate Jazz, 2006). Un dels seus darrers treballs és una altra tira diària, Es lo que hay (reality), que es publica des de setembre de 2010 al diari argentí Clarín i que narra, també amb molt sentit de l’humor, les peripècies diàries d’una família composta per un matrimoni i els seus dos fills adolescents que viuen a Buenos Aires.

Altuna s’ha fet deutor d’importants reconeixements com dos premis a Lucca (Itàlia), el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (2004) o el Premi Konez (2012) en l’apartat d’humor i historieta. Horacio Altuna va ser president de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC) entre els anys 2005 i 2011. Altuna sap, per ofici i intel·ligència, que la historieta és un mitjà d’expressió d’idees. I és en la seva condició vital de persona inquieta que cada dia es fa preguntes que traslladen a la seva obra l’ofici de viure. Que una història pertanyi a un gènere com el policíac, la ciència ficció, el costumisme o la fantasia és només una coordenada on situar les nostres pors i inseguretats, els nostres dubtes i misèries. Altuna és un gran observador de l’entelèquia de l’ésser humà, i sap com traslladar-la a unes vinyetes que no tenen res d’innocents. Al contrari, les seves són històries incòmodes en tant que retrats, de miralls gens estrafets, de reflex social i polític d’una societat canviant i en ocasions angoixant, la mateixa que li ha tocat viure a ell i que Altuna ens revel·la sobre el paper, mostrant els seus dubtes, els dubtes d’un ésser humà intel·ligent que, com a tal, se sent incòmode però no perd la capacitat autocrítica de prendre el pols a la realitat.

Publicacions: 1984, Aventúrate, Casco de Acero (Argentina), Cimoc, Cinemisterio (Argentina), Clarín (Argentina), Co & Co, Comix Internacional, Creepy, D’Artagnan (Argentina), Detective Story, El Péndulo (Argentina), El Periódico de Catalunya, El Tony (Argentina), L’Eternauta (Italia), Fantasía (Argentina), Fierro (Argentina), Hum® (Argentina), Humor (España), Misterix (Argentina), Patoruzito (Argentina), Penthouse Comix, Playboy, Skorpio (Argentina), Super Volador (Argentina), Superhum® (Argentina), Thriller, Totem el Cómix, Vilán, Zona 84

Sèries: Big Norman (amb guions de Robin Wood, 1968), Chances (Zona 84, 1984), Charlie Moon (amb guions de Carlos Trillo, Superhum®, 1980), El Loco Chávez (amb guions de Carlos Trillo, Clarín, 1975-1987), El Nene Montanaro (Clarín, 1994-2002), El último recreo (amb guions de Carlos Trillo, 1984, 1982), Es lo que hay (reality) (Clarín, 2010-), Familia tipo (El Periódico de Catalunya, 2000-2010), Ficcionario (1984, 1983), Gato (Playboy, 1989), Hot L.A. (Co & Co, 1993), Kabul de Bengala (amb guions de Jorge Morhain, Armando Fernández i Héctor G. Oesterheld, Fantasía, 1971), Las puertitas del señor López (amb guions de Carlos Trillo, El Péndulo, 1979), Merdichesky (amb guions de Carlos Trillo, Superhum®, 1981), Serie Negra (amb guions de Guillermo Saccomanno, Skorpio, 1973), Time Out (Zona 84, 1985), Tragaperras (amb guions de Carlos Trillo, Zona 84, 1984).