Guillem Cifré
Guillem Cifré Bibliografia

Cifré:

101 acudits del Senyor Ruc, Edicions de Ponent, Onil, 2015.

Cifré:

Artfòbia II, Edicions de Ponent, Onil, 2008.

Cifré:

Artfòbia I, Edicions Sinsentido, Madrid, 2005.

Cifré:

Historias de "El tío del final", Ediciones Glénat, Barcelona, 2003.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso, Editorial Sinsentido, Madrid, 2000.

Lladó, Francesca:

Los Comics de la Transición, Colección Viñetas nº 3, Ediciones Glénat, Barcelona, 2001.

Reguera, Tino:

Catàleg d’autors 1991, Ficomic/Saló Internacional del Còmic de Barcelona, Barcelona, 1991.

VV.AA.:

Cultura. Homenatge a Guillem Cifré, Suplement diari Avui, Barcelona, 30 de maig de 2014.

VV.AA.:

Gran Catálogo de la Historieta. Inventario 2012. Catálogo de los tebeos en España. 1880-2012, ACyT Ediciones, [s.l], 2013.

VV.AA.:

12 x 21. El cómic en Barcelona. 12 dibujantes para el siglo XX, Institut de Cultura de Barcelona/Àmbit Serveis Editorials, 1998.

VV.AA.:

Tentacles 3. Alter Ego, Edicions Alpina, Granollers, 2014.

Guillem Cifré

Fill de Guillermo Cifré, el creador de Don Furcio Buscabollos i El repórter Tribulete, Guillem Cifré va ser un artista polifacètic que es va dedicar a plasmar la seva visió del món en suports diversos com la historieta, la il·lustració, el dibuix aplicat al disseny gràfic i industrial o els diorames. La seva aportació al còmic i a l’humor gràfic va ser molt original i de gran transcendència. La seva obra, amb un fort component simbòlic i sovint sense fer ús de text, està poblada per personatges amb un intens món interior. Guillem Cifré empra alguns elements que es van repetint en la seva obra com, per exemple, les senyals de trànsit.

Tot i que només tenia 10 anys quan va morir el seu pare, Guillem Cifré sempre va reconèixer que es va iniciar en el dibuix amb ell i assegurava que va heretar del seu progenitor una certa despreocupació per la tècnica i l’habilitat d’obtenir el màxim rendiment dels mitjans més senzills. Va estudiar a l’Escola Industrial de Barcelona i el 1973 va publicar la seva primera historieta a la revista Mata Ratos. Aviat va arribar a col·laborar amb El Papus, amb el setmanari esportiu El Hincha Enmascarado i amb diverses publicacions del segell Pastanaga. No va trigar gaire en acostar-se a alguns autors de còmic underground, la qual cosa li va permetre desenvolupar un estil molt més personal a les seves col·laboracions amb Zic Zac, Star, Ajoblanco, Cairo, Complot, TBO, El Víbora, Madriz, Medios Revueltos o Rambla Rock, entre d’altres. Va ser un dels autors participants als àlbums col·lectius Comer (1985) i Museo Vivo (1987) i va publicar en solitari Modernas y profundas (1990). A totes les publicacions hi va destacar el seu estil totalment personal i intransferible, amb reminiscències a l’art pop i el surrealisme.

Va il·lustrar llibres, cartells i portades de discs, va treballar per a alguns programes de televisió (Planeta imaginario, El bigote de Babel) i va participar en diverses exposicions (Metamorfosi plegable, el 1998). També va col·laborar a la premsa diària (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Mundo), sobretot il·lustrant articles d’opinió, tot i que també hi va dibuixar tires com la sèrie El tío del final, que va veure la llum al diari Avui i que posteriorment es va recollir en un àlbum. Els seus llibres Artfòbia (2005) i Artfòbia II (2008) recullen els seus treballs d’il·lustració publicats al diari Avui.

Un dels seus últims treballs publicats va ser a la revista Tentacles. Al Saló Internacional del Còmic de Barcelona de l’any 2015 se li va retre homenatge en una exposició dedicada als dos Cifré. L’any 2004 va obtenir el Premi Junceda d’Humor Gràfic per El tío del final i el 2006 el va guanyar una altra vegada. El 2009 se li va concedir el Premi Nacional de Còmic de la Generalitat de Catalunya per Artfòbia II.

Publicacions: Avui, Cairo, El Hincha Enmascarado, El Mundo, El Papus, El Paseante, El Periódico de Catalunya, El Víbora, La Vanguardia, Madriz, Mata Ratos, Rock Comix, Star, TBO (Bruguera), Tentacles, Viñetas

Sèries: El tío del final, Senyor Ruc