Gin
Gin Bibliografia

Cärlos:

Sabe Dios, Colección El Jueves número 1, El Jueves, RBA, Barcelona, 2008.

Ginés Soteras, Jordi:

Gin ’25, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1987.

Ginés Soteras, Jordi:

Denise, Ediciones El Jueves, Barcelona, 1991.

Ginés Soteras, Jordi:

Gin, l’artista elegant, Fundación Gin, Barcelona, 2006.

VV.AA.:

El Jueves: 25 años saliendo los miércoles, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2002.

VV.AA.:

Tocando los Borbones, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2003.

VV.AA.:

Sexo, sexo y más sexo. 30 años de sexo en El Jueves, Ediciones El Jueves, Barcelona, 2006.

Gin

Va començar com a ajudant de Conti l’any 1954, quan l’aleshores popular humorista col·laborava en premsa diària realitzant acudits i a les revistes d’Editorial Bruguera amb sèries com Carioco o Apolino Tarúguez. Aquest mateix any va iniciar la publicació de les seves pròpies historietes en revistes com Nicolás, Yumbo, Florita, Pinocho o La Risa, on fins 1958 va crear sèries infantils com Fausto Durete (1954), Miguelín y su perro Tizón (1955), Susi (1955) o Vive como puedas (1958). El 1957, i al costat de Raf, Gosset, Nené Estivill, Ibáñez o Segura, es va convertir en un dels integrants de la segona generació de l’Escola Bruguera. En revistes com El DDT, Can Can o Tío Vivo, ve escriure i dibuixar sèries com Petronio López (1957), Don Francachelo (1958), Guillermo el consquistador (1958), Doña Filomena Mochales (1959), Don Picolo (1959) o Cuchipando Manduca (1959) . En aquestes publicacions va començar a destacar pel seu personal ús del color en diverses portades.

El 1959 va abandonar Bruguera i va iniciar una nova etapa en l’agència Bardon Art, que va durar fins la dècada dels setanta. El seu traç versàtil i la seva facilitat per al dibuix caricaturesc, li van permetre realitzar diverses sèries per al mercat britànic, com Buster o Lazy Sprockett (publicada a Espanya com Joe Marmota, el vago de Minessotta), i per a revistes sueques, com Billy Bäver. Paral·lelament, va col·laborar com a dibuixant de fons en el llargmetratge d’animació El mago de los sueños (Francisco Macián, 1966), il·lustrant també diversos llibres protagonitzats pels personatges d’aquest film,  que no són altres que la ja llavors molt popular família Telerín .

A la dècada dels anys seixanta va iniciar la seva col·laboració en revistes dirigides a lectors adults, on va desenvolupar la seva tècnica en color, evidenciant un cromatisme lliure i molt personal. Les seves il·lustracions, acudits, historietes i caricatures van ser publicades en Gaceta Ilustrada, Boccaccio, La Codorniz, Destino o Mata Ratos, però també a la revista catalana per a infants L’Infantil. Durant els anys setanta, i per mediació d’agències com Seleccions Ilustradas o Norma Agency , els seus treballs van ser publicats en diverses revistes estrangeres, com les franceses Pardon i Lui, les nord-americanes Playboy i Penthouse o l’alemanya Stern.

El 1972 es va unir a l'equip de la revista satírica esportiva Barrabás, destacant per les seves caricatures i portades, i compartint pàgines amb, entre d’altres, Óscar, Ivà, García Lorente, Manel, Ja, Oli, Ventura y Nieto, Joma, Pañella o Perich. Un any després va aparèixer el setmanari satíric social i polític El Papus, en què Gin va col·laborar des del principi, arribant a exercir de director d’aquestes dues publicacions. Entre 1977 i 1978 va treballar per a El Jueves, però va aparcar momentàniament aquesta col·laboració per exercir de director artístic de l’edició espanyola de Playboy i de la revista National Show. El 1981, José Luis Martín, aleshores director d’El Jueves, buscant temps per dedicar al seu personatge Quico el progre, va oferir a Gin la direcció del setmanari. Gin, Jose Luis Martín, Óscar Nebreda i Ginés Vivancos van adquirir en propietat la revista i es van convertir en editors d’El Jueves en 1982. Mentre seguia dirigint El Jueves, Gin va posar en marxa per a la mateixa editorial diverses col·leccions de llibres i una nova revista, Titanic (1983), una publicació ambiciosa que oferia una visió contemporània de l’humor nacional i internacional .

Gin va seguir dibuixant, convertint-se en un referent per a les noves generacions d’humoristes, realitzant centenars d’il·lustracions, caricatures, portades i acudits, i dedicant una part del seu treball a reinterpretar la vida de pintors com Picasso o Toulouse-Lautrec. En 1994 va ser nomenat President del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, i el 1996 catedràtic de l’Humor per la Universidad de Alcalá de Henares (Madrid) . El 1997, a títol pòstum, va rebre el Premi d’Honor Gat Perich .

Al juny de 1997 es va constitur la Fundació Gin, amb l'objectiu de mantenir viva la memòria d’aquest genial dibuixant i de difondre i promocionar l’humor gràfic a tots els nivells.

Publicacions: Nicolás, Yumbo, Florita, La Risa, El DDT, Can Can, Tío Vivo (2ª época), Gaceta Ilustrada, Boccaccio, L’Infantil, La Codorniz, Destino, Mata Ratos, Barrabás, El Papus, El Jueves, Playboy, National Show, Titanic, Pardon, Stern, Penthouse, Lui.

Sèries: Fausto Durete, Miguelín y su perro Tizón, Susi, Vive como puedas, Petronio López, Don Francachelo, Guillermo el conquistador, Doña Filomena Mochales, Don Picolo, Cuchipando Manduca, Buster, Lazy Sprockett.