Galindo
Bibliografia

Conde Martín, Luis:

El humor gráfico en España, Asociación de la Prensa de Madrid, Madrid, 2005.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso, Editorial Sinsentido, Madrid, 2000.

Tubau, Iván:

De Tono a Perich, Publicaciones de la Fundación Juan March/Guadarrama, Madrid, 1973.

VV.AA.:

Humor gráfico español del siglo XX, Biblioteca Básica Salvat, núm. 46, Editorial Salvat/Alianza Editorial, Madrid, 1970.

Galindo

Federico Galindo va néixer a les 3 de la nit del 7 d’abril de 1904 a un carrer que aleshores es deia del General Azcárraga i ara es diu Carreras, a la localitat andalusa d'Écija. El seu pare, madrileny, era tinent coronel de l'exèrcit i la seva mare era originària de Maó.

Tot i que ha passat a la història com a pintor i dibuixant d'humor, sempre serà recordat per ser l'autor de la lletra de la coneguda cançó Clavelitos, que totes les tunes espanyoles s'han cansat de cantar: Galindo havia estudiat sis cursos de violí i era un músic i compositor consumat.

Va començar en el camp del dibuix humorístic l’any 1927, al setmanari Gutiérrez que dirigia

K-Hito i que va durar fins a 1935. Va seguir a Gracia y Justicia, fundat per Silenio el 1921,

i també a Buen Humor, Estampa, Bromas y Veras i a Ya, entre 1930 i 1936.

Després de la guerra va ser lletrista, autor teatral i fins i tot director de cinema. Va col·laborar al diari de la postguerra Ya amb uns dibuixos que es publicaven amb grans mides i també va participar a Arriba i a Dígame, el setmanari que es definia com a “Revista de Actualidades, Humor, Espectáculos y Caricaturas”. Entre 1941 i 1944 va dibuixar per a La Codorniz i va ser un dels primers a publicar a Cucú, setmanari d'humor que va sortir el 1944 i que només va durar quatre anys.

Va treballar per a l’agència Logos i també va col·laborar a La PZ (1959-1960), El Noticiero Universal, Fotos, l'esportiu Gol i d’altres publicacions tan diverses com Primer Plano, Surco, Tarea, Letras o al Pinocho, que dirigia Salvador Bartolozzi. També va fer col·laboracions a Radio Nacional de España i al Can-Can de 1963 mentre seguia amb la seva tira al diari Ya, que va ser la col·laboració de la seva vida ja que va durar gairebé 50 anys.

Va ser un gran aquarel·lista i un pintor especialitzat a crear ambients i atmosferes peculiars que donaven entitat als seus quadres. A les seves pintures hi solia reproduir paisatges del nord d'Espanya i de la Sierra de Madrid, que eren els seus escenaris predilectes.

Galindo era un home polifacètic i amb ganes de nous coneixements. Als 75 anys es va matricular a la carrera de Filosofia i Lletres, estudis que fa finalitzar quan ja en tenia 80. Després de la seva mort la seva nora, la també pintora Pilar Sánchez Torres, es va encarregar de divulgar bona part de la seva obra pictòrica. La humorística la podem recuperar a les hemeroteques i la musical la recordem cada vegada que sentim la cançó Clavelitos.

Publicacions Almanaque Agromán, Arriba, Bromas y Veras, Buen Humor, Can Can 2ª época, Cascarrabias, Cucú, Dígame, Don José, Flirt, El Mentidero, El Noticiero Universal, Estampa, Fotos, Gente Menuda, Gol, Gracia y Justicia, Gutiérrez, Humorismo Mundial, La Codorniz, La PZ, Letras, Macaquete, Misión, Pinocho, Primer Plano, Surcos, Tarea, 3 amigos, Ya.

Sèries: Don Futraque y Chilindrina recorren hasta la China (Macaquete, 1930), Historietas de Paco Pin, hombre gordo y deportista (Gol, 1940)