Franquin
Bibliografia

Franquin, André:

Spirou y Fantasio, 7 tomos, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2002-2005.

Franquin, André:

Tomás el Gafe, 19 tomos, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2007.

Franquin, André; Greg; Yann (g); Batem (d):

Marsupilami, 6 tomos, Salvat, Barcelona, 2001-2002.

Franquin

Els seus primers passos professionals els va donar el 1944 com a animador a l'estudi CBA, on va treballar, entre d'altres, al costat de Morris, Peyo o Eddy Paape que, com ell, es convertirien en autèntics referents de la historieta francobelga. El 1945, mentre publicava els seus primers dibuixos professionals per a la revista dels scouts catòlics de Bèlgica, Plein-Jeu va iniciar també la seva col·laboració amb l'editorial belga Dupuis, on il·lustrava portades i realitzava alguns gags per al magazine Le Moustique. El 1946 va dibuixar la seva primera historieta de la sèrie Spirou i Fantasio, El tanc, i aquest mateix any es va convertir en l'autor titular de les aventures del personatge central del setmanari Spirou, substituint a Jijé. Entre 1948 i 1949, juntament amb Morris i Jijé, Franquin va emprendre un llarg periple pels EUA.

Com a autor complet de Spirou i Fantasio, Franquin no va trigar gaire a evidenciar el seu talent. El seu tractament narratiu, més lúdic i vitalista i allunyat de les convencions de la historieta infantil, es va veure reforçat pels seus personatges, amb la definició de la personalitat de Fantasio (fantasiosa, sedentària i rondinaire), així com amb la incorporació el 1950 del Comte de Champignac (una barreja de savi sonat i vitalista investigador) i, el 1952, del Marsupilami (a Spirou i els hereus), l'animal més extraordinari i mític de la historieta. Gràficament, el seu estil impregnava la caricatura de dinamisme i de tocs realistes.

El 1955, després de trencar amb Dupuis per desavinences sobre els seus drets d'autor, va crear per al setmanari Tintin, de l'editorial belga Lombard, la sèrie costumista Modeste et Pompon, que va mantenir fins a 1959 amb guions de, entre d'altres, Greg, Goscinny, Tibet o Peyo. El 1957, solucionat el seu conflicte amb Dupuis, va tornar a la realització de Spirou i Fantasio. A més, a partir de 1959 Franquin va comptar amb l'ajuda de Greg en els guions i de Jidéhem en els fons per realitzar aquesta sèrie; va ser Greg qui va introduir un altre dels populars secundaris de Spirou i Fantasio, el savi embogit Zorglub, a l'àlbum Z com Zorblug (1961).

El 1957 va crear el personatge de Gastón Lagaffe per al setmanari Spirou, en col·laboració amb Yvan Delporte. Era un personatge de figura entranyable que desafiava contínuament la lògica de les coses i dels valors contemporanis, sense que els desastres que acompanyaven inevitablement les seves idees innovadores minvessin gens ni mica el seu optimisme. El 1961 Franquin es va veure afectat per una depressió que va condicionar temporalment la seva feina.

Alguns anys després, durant el 1969, va abandonar definitivament la realització de Spirou i Fantasio i es va consagrar a la publicació de Gastón Lagaffe. Mentrestant, va exercir de guionista en dues sèries: Isabelle (1975), dibuixada per Will, i Les démêlés d’Arnest Ringard et d’Augraphie (1978), al costat de Yvan Delporte, i il·lustrada per Jannin. El 1977 va concebre un nou treball, Idees Negres, per al suplement surrealista de Spirou Le Trombone Illustré. Es tractava d'una sèrie d'historietes d'una sola pàgina d’un humor negre amarg i salvatge, amb un grafisme també marcat per les figures negres. En tancar-se el suplement, només trenta números després del seu inici, Idees Negres va passar a publicar-se a la revista Fluide Glacial. El 1982, després d'un nou episodi de depressió, va abandonar tant Idees Negres com Gaston Lagaffe, encara que el 1984 va reprendre aquesta última fins a l'aparició de la seva darrera entrega el 1994. Convençut per un dels seus admiradors, va acceptar la proposta d'iniciar una sèrie d'àlbums protagonitzats per una de les seves grans creacions, Marsupilami. Des de 1987 fins avui s'han publicat un total de 27 títols d'aquesta sèrie, de la qual Franquin va assumir-ne el control creatiu durant un temps, deixant els guions en mans de Greg, Yann i altres autors, i a Batem com a autor dels dibuixos.

La seva darrera creació va ser la sèrie d'animació Les Tifous (1990), de 25 episodis de cinc minuts, realitzada per a la televisió suïssa.

Publicacions: Fluide Glacial, Spirou.

Sèries: Gastón La Gaffe, Ideas negras, Isabelle, Marsupilami, Modeste et Pompon, Spirou y Fantasio.