Francis Bartolozzi
Bibliografia

Bartolozzi, Francis:

Del expresionismo de los años treinta al surrealismo ingenuista de las últimas (catálogo), Caja de Extremadura, Obra Social y Cultural, 1999.

Bartolozzi, Francis:

Cuentos infantiles, Saturnino Calleja, Madrid, 1940 (?).

Bartolozzi, Salvador; [Dibujos y textos de Salvador Bartolozzi, recreados por Francis Bartolozzi]:

La Cola de Trompetilla, Editorial 4, Barcelona, 1983.

Cuadrado, Jesús:

Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso, Editorial Sinsentido, Madrid, 2000.

Lozano Bartolozzi, Pedro:

Pedro y Pitti, Ayuntamiento de Pamplona, Pamplona, 1986.

Medina, Aurora; [Ilustraciones de Francis Bartolozzi]:

Cuentos, Juegos y Poesías, Sucesores de Rivadeneyra, Madrid, 1961.

Francis Bartolozzi

Francisca Bartolozzi, filla d’Angustias Sánchez i del dibuixant Salvador Bartolozzi, va créixer en un ambient on primaven la llibertat i l’amor a l’art. Es va formar a la renovadora Insitució Lliure d’Ensenyament, amb professors com Menéndez Pidal, María de Maeztu o Victoria Kent, per a ingressar posteriorment a l’Escola de Belles Arts de San Fernando. Allà va conèixer el seu futur marit, el navarrès Pedro Lozano de Sotés. Va treballar conjuntament amb ell realitzant treballs escenogràfics per al Teatro Español o el de Mèrida, o portant obres de teatre durant l’època republicana a pobles que quedaven fora del circuit habitual de les gires de les companyies.

A partir de 1929 va publicar els seus dibuixos a Crónica, i l’any següent a Gente Menuda. En aquella època va crear la seva sèrie de gran èxit Canito y su gata Peladilla. Durant la Guerra Civil van estar a punt d’afusellar-la en la confusió que es vivia aleshores. Traslladada a València, va realitzar uns aiguaforts per a la República destinats al pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París de 1937. El pavelló, dissenyat per Josep Lluís Sert, també va acollir obres com el Guernica de Picasso, o El segador de Joan Miró.

Finalment, es va establir a Pamplona, la ciutat natal del seu marit. Allà, amb el final de la guerra, va rebre un càstig doble, per ser una dona lliure i republicana: un feixuc i silenciós exili interior. Durant els anys següents va treballar compaginant les seves tasques familiars amb l’ensenyança, la pintura mural, el còmic, la il·lustració, l’escriptura i l’escenografia. Els seus personatges Capitán Trompeta i Marino Trompetín, protagonistes de tires còmiques, van esdevenir personatges teatrals en obres estrenades a Madrid al Teatre Infanta Isabel. Com a escriptora de contes infantils va publicar a revistes com ara Bazar i Teresa. En la seva faceta com a il·lustradora, va dibuixar contes de diversos autors, i, amb textos d’Aurora Medina, va realitzar llibres sobre temes pedagògics. Acabada la dictadura, va poder mostrar la seva veta creativa de manera més lliure i sense els constrenyiments imposats per la censura social o política.

 

Publicacions: Arriba España, Bazar, Blanco y Negro, Crónica, Gente Menuda, Sidrín, Teresa

 

Sèries: Canito y su gata Peladilla (Crónica).