Escobar

Escobar va tenir una dilatada carrera com a humorista gràfic i historietista. De fet, el nom de Josep Escobar és fonamental per entendre la història de la cultura popular de masses del segle XX al nostre país. Va ser un autor culte, un creador multidisciplinar i un treballador incansable, i va desbordar creativitat i imaginació en tot el que va fer. Va aconseguir connectar amb diverses generacions de lectors en els seus gairebé setanta anys d'activitat professional, gràcies al seu sentit crític i al seu bon fer com a historietista.

El seu pare, funcionari de correus, va ser destinat a Granollers, on es va traslladar tota la família. El mateix Escobar va treballar en el servei de correus, compaginant aquesta tasca amb la seva carrera artística. Va començar a publicar a les revistes i diaris en català Virolet (1922), En Patufet (1922), Sigronet (1923) i La Gralla (1924), i no va deixar de dibuixar fins poc abans de la seva mort, el 1994. El 1934 es va traslladar a Barcelona, ​​on va dibuixar per Pocholo, Papitu, Gutiérrez, La Campana de Gracia i L’Esquella de la Torratxa. Els dibuixos humorístics per aquesta darrera revista el van portar a la presó a l’acabar la Guerra Civil, condemnat per "rojo separatista”, encara que l'autor va comentar que només es definia com a "demòcrata i liberal".

El 1941, després de passar un any a la presó i ser depurat com a funcionari de correus pel seu passat republicà, va iniciar el seu treball com a animador, que va exercir fins l’any 1950. El 1947 va començar a col·laborar a la revista Pulgarcito. La seva etapa més coneguda pel gran públic va començar amb els seus treballs per l'Editorial Bruguera: sèries com Carpanta (1947), Zipi y Zape (1948), Doña Tula, suegra (1951), Petra, criada para todo (1954), Profesor Tenebro (1957), Toby (1967) i moltes d’altres. Carpanta va ser el seu personatge més conegut en els seus primers anys a Pulgarcito. Posteriorment, Zipi y Zape van aconseguir més reconeixement, sent durant molts anys els personatges més populars de l'editorial, després de Mortadelo y Filemón.

El 1957, juntament amb Cifré, Conti, Eugenio Giner i Peñarroya, va abandonar Bruguera per iniciar el seu propi projecte de revista humorística: Tío Vivo. Dos anys més tard, després del fracàs d'aquesta iniciativa, va tornar a Bruguera. A partir de 1970 Escobar va dibuixar tant historietes curtes com diverses aventures llargues de Zipi y Zape. A causa de la popularitat d'aquests personatges Bruguera va editar el 1972 un setmanari de llarg recorregut: Zipi y Zape. Després del tancament de Bruguera el 1986, Escobar va fitxar per a la nova revista Guai! de Ediciones Junior, i el 1987 va arribar a un acord per tornar a dibuixar els seus personatges per a Ediciones B, empresa que va adquirir els fons històrics de Bruguera.

Josep Escobar va ser una persona apassionada i amb inquietuds. El 1942 va desenvolupar un sistema de projecció domèstic anomenat Cine Skob. Durant els anys cinquanta va escriure i va dibuixar tres cursos de dibuix per correspondència i, a la fi d'aquesta dècada i durant els anys seixanta, va escriure peces teatrals humorístiques.

Publicacions: Aventurero, Bruguelandia, Caperucita, Cucú, El Campeón, El DDT, Guai!, Junior Films, L’Esquella de la Torratxa, L’Esquellot, La Campana de Gràcia, La Gralla, Leyendas Infantiles, Magos del Lápiz, Magos del Humor, Mortadelo, Nicolás, Papitu, Patufet, Pocholo, Pulgarcito (2ª época), Sacarino, Sigronet, Súper Carpanta, Súper Pulgarcito (1ª época), Súper Pulgarcito (2ª época), Súper Zipi y Zape, Suplemento de Historietas de El DDT, TBO (2ª época), TBO (4ª época), Tiempo de Hoy, Tío Vivo (1ªépoca), Tío Vivo (2ªépoca), ¡Tururut...!, Virolet, Zipi y Zape, Zipi y Zape Especial.

Sèries: Aguarrás, conquistador (Junior Films, 1946), Aniceto, artista completo (Sacarino, 1975), Aquí tienen a Julito, un terrible gamberrito (El Campeón de las Historietas, 1960), Atleto, el deportista (Pulgarcito, 2ª época, 1948), Blasa, portera de su casa (Tío Vivo, 1ª época, 1957), Carpanta (Pulgarcito, 2ª época, 1947), Cartas a Lino, sobrino (TBO, 4ª época, 1988), Conchito (El Campeón de las Historietas, 1961), Don Despistio (Suplemento de Historietas de El DDT, 1959), Don Homobono (¡Tururut…!, 1953), Don Juan Verdades (Suplemento de Historietas de El DDT, 1959), Don Óptimo (Tío Vivo, 2ª época, 1964), Don Telescopio (El DDT, 1951), Doña Tomasa, con fruición, va y alquila su mansión (El DDT, 1959), Doña Trini y sus animalitos (Pulgarcito, 2ª época, 1959), Doña Tula, suegra (El DDT, 1951), El hincha don Menisco, donde se mete arma cisco (El Campeón de las Historietas, 1961), El dependiente Vicente (Tío Vivo, 1ª época, 1960), El Mago Assieres (Tío Vivo, 1ª época, 1957), El Profesor Tenebro (Tío Vivo, 1ª época, 1957), Federico, el mayordomo ideal (Aventurero, 2ª época, 1946), Filo Mochales (Pulgarcito, 2ª época, 1956), Filomeno (Súper Pulgarcito, 1ª época, 1949), Filomeno y su taxi Genovevo (El DDT, 1963), Henry y Ketto, detectives (Nicolás, 1948), Las aventuras políticas de Zipi y Zape (con guión de Manuel Vázquez Montalbán, Tiempo de Hoy, 1988), Luchy (Caperucita, 1951), Melitón, bombero de afición (DDT, 1970), Noemí, la negrita, y Clara, su amiguita (El DDT, 1963), Pelo Tieso (Pocholo, 1931), Pepe Deporte (Pulgarcito, 2ª época, 1954), Petra, criada para todo (Pulgarcito, 2ª época, 1954), Pituca y su perro (Pulgarcito, 2ª época, 1958), Plim, el Magno (Pulgarcito, 2ª época, 1969), Terre & Moto (Guai!, 1986), Tim-Oteo, detective (Pocholo, 1935), Toby (DDT, 1967), Tres Pelos y Kid Pantera (El Campeón, 1948), Trifón Polillo (Pulgarcito, 2ª época, 1947), Zipi y Zape (Pulgarcito, 2ª época, 1948).